La batlle instructora considera que “s’han practicat totes les diligències que s’han estimat pertinents per la comprovació dels fets objecte del mateix i de les seves circumstàncies, així com per la depuració de les persones responsables, sense que quedi per practicar, a judici de qui proveeix, cap altra actuació útil pels fins sumarials”. La instructora ha deixat de fer moltes de les indagacions que alguns dels afectats, dels pocs que van mantenir la pugna per defensar la seva posició i denunciar els perjudicis soferts, van sol·licitar.
Algunes de les diligències haurien permès aclarir suposades tèrboles relacions. Però es van descartar. Caldrà veure si ara, en seu de Tribunal de Corts, hi ha alguna part que insisteix en sol·licitar més indagacions. L’objectiu era fer veure que la responsabilitat del mal funcionament de Valora, que acabaria derivant en la seva fallida, havia de ser més àmplia. I havia d’anar més enllà de qui era en el seu moment el director de la gestora de capitals, que és l’únic processat en el marc de la causa.
En efecte, l’aute de conclusió recorda que és l’exdirector de Valora l’únic acusat alhora que també es declara “responsable civil solidària la societat Valora”. L’aute esmenta quins són els delictes pels quals es persegueix qui es persegueix. Així es tracta d’uns “presumptes delictes majors d’administració deslleial d’empresa, d’estafa qualificada amb un perjudici de valor superior a 6.000 euros de fallida delictiva i de falsejament de comptes socials, i d’uns menors continuats de creació i ús de document privat inautèntic”.
El sumari es va incoar el 2 de febrer del 2007, gairebé un mes després que esclatés el cas i Valora hagués de ser intervinguda per l’INAF, denominació en aquell moment del supervisor financer. Feia uns dies que l’entorn del director de la gestora de capitals, de forma informal, havia avisat entre altres el llavors ministre de Finances, Ferran Mirapeix, de la complicada situació per la qual passava la societat. Demanant d’alguna manera el suport de l’administració per tal de salvar els mobles. Però no hi va haver manera. I el passades les festes de Nadal del 2006 va esclatar tot.
D’inici hi havia tres responsables i fins i tot es buscaven les pessigolles a Andbank i Fibanc, però les responsabilitats es van anar esporgant fins a quedar com a únic assenyalat el director, que ha estat finalment l’únic processat. De fet, s’acusa l’executiu d’haver fet operacions d’un risc injustificat -i no autoritzat pels clients- per intentar tapar el forat que havia fet i que cada cop va ser més gran. Alhora, enviava suposadament als clients informació falsa per fer-los veure que no hi havia cap problema i que tot seguia normalment.
La instrucció ha estat molt temps adormida, sense interès per aclarir responsabilitats des que es va tancar la via civil i a través d’un format que no va convèncer ningú, els liquidadors judicials repartissin els diners que quedaven. Una vegada aclarida la via civil, la penal es va deixar al calaix, fins a principi del 2023 es va reactivar la investigació amb un nou interrogatori a l’únic processat.
Comentaris (2)