El Constitucional exigeix a la Batllia donar resposta en sis mesos al ‘cas Valora’

Fa pràcticament sis anys que la instructora d’un cas que va esclatar fa més de setze anys no decideix si ha de practicar o no tot un seguit de diligències que una de les poques víctimes del frau de la financera reclama dur a terme per aclarir què va passar

Valora tenia la seu a Galeries Plaza.
Valora tenia la seu a Galeries Plaza. ARXIU

El ‘cas Valora’ continua cuejant a la Seu de la Justícia. A la nova, és clar. A l’edifici de les Columnes s’hi van fer moltes reunions estrambòtiques en un cas que va fer desaparèixer més de vint milions d’euros d’un compte òmnibus. Fa poc més de setze anys que va esclatar el cas que va causar enormes problemes econòmics a centenars d’inversions i va induir, fins i tot a suïcidar-se, a alguns d’ells. Ara, visiblement molest, el Tribunal Constitucional (TC) ha exigit a la batlle instructora actual de la causa que en sis mesos doni d’una vegada resposta a unes peticions que se li van fer fa sis anys.

En efecte, l’ombra allargada del dubte, i de si el cas es va investigar degudament o no, no només no s’ha esvaït sinó que s’ha incrementat vista la dilació permanent, l’oposició de la Justícia a analitzar moltes de les coses que se li han demanat que investigui. No cal oblidar que el ‘cas Valora’ entronca amb Fibanc i, sobretot, amb la presumpta arribada de diner en efectiu de la família Pujol cap a Andbank. Això, és clar, més enllà de fer esfumar els vint milions llargs d’euros esmentats a través d’operacions financeres molt arriscades i, després, suposats falsejaments de comptes, presumpta estafa continuada i diversos delictes més dels quals només hi ha un acusat formal, qui va ser el director i accionista de la financera, Xavier Felipó.

Valora tenia la seu a Galeries Plaza.

Relacionat

Passotisme absolut amb el ‘cas Valora’ quinze anys després

La Justícia ha intentat deixar morir el cas i, de fet, pràcticament només hi ha una perjudicada que manté obertes accions i amb certa regularitat es queixa de la situació. Fa pocs dies, el Tribunal Constitucional va haver d’emetre la tercera sentència que en els darrers tres anys estima que s’ha produït una vulneració dels drets fonamentals dels afectats per la dilació indeguda, pel retard que porta el cas. Pel mig encara hi va haver un altre recurs d’empara que l’Alt tribunal llavors no va estimar amb l’excusa que hi havia la pandèmia.

“És indubtable que s’està produint una dilació indeguda d’un procediment penal que es remunt molt temps enrere”, manté l'Alt tribunal

Però ara el Constitucional ja no s’ha pogut estar de reconèixer, amb el posicionament a favor fins i tot de la fiscalia, que “és indubtable que s’està produint una dilació indeguda d’un procediment penal que es remunt molt temps enrere”. I ho afirma en una sentència dictada aquesta sentència després de concloure que “es donen tots els pressupòsits positius -llarga durada, manca relativa de complexitat i risc de la demora-“ per considerar que la batlle instructora, Azahara Cascales, s’està passant de rosca.

La perjudicada recurrent va plantejar durant l’estiu del 2017 que calia que es practiquessin noves diligències -és a dir, que es furgués més en la investigació- per aclarir realment què havia passat. Hi ha la sospita que els delictes, que suposadament hi serien i de quina manera, van molt més enllà del que hagués pogut fer Felipó. I que involucrarien altres persones i entitats bancàries tant en la causació de les pèrdues com, presumiblement, en l’intent d’ocultar què va passar.

Porta d'accés al despatx que tenia Valora a Galeries Plaza.

Relacionat

Tres ‘cantades’ judicials en el ‘cas Valora’

Des del 2017 fins avui, la instructora no s’ha pronunciat mai sobre allò que se li demanava i, per tant, tampoc no s’ha tancat la investigació. I, es reitera, no és que s’hagi desestimat investigar el que se li demanava o que s’hagi investigat i no s’hagi anat a parar enlloc. No, no. La batlle ni tan sols ha dit si cal o no cal dur a terme les diligències demanades, que filen molt prim i van al moll de l’os de tot plegat. Però si es desestima la pràctica d’una diligència, s’ha de motivar el motiu. I la batlle deu preferir mantenir-ho tot en un calaix.

Encara que del tot del tot, no és correcte. Perquè com recorda el Constitucional en la seva sentència, d’ençà del 2017 s’han hagut de fer algunes actuacions producte de successions -és a dir, alguns dels perjudicats primaris han mort-, s’ha pres de nou declaració a l’únic processat, s’han incorporat les sentències en què el TC reconeix les dilacions indegudes… però mai no s’ha donat resposta a les peticions d’aprofundir en la investigació que es van fer al seu dia.

Antigues dependències de la financera Valora, ja desapareguda.

Relacionat

La pandèmia també justifica el retard en el ‘cas Valora’, que porta més de catorze anys obert

Per això, fart del comportament de la batlle, més enllà de reconèixer novament la vulneració del dret a un procés de durada raonable i d’obrir la porta a l’afectada a rebre una indemnització econòmica per dita violació d’un dret fonamental, el Constitucional fa ús de les seves facultats i li imposa a la instructora que en un termini màxim de sis mesos -que no són pocs- doni resposta d’una vegada a la sol·licitud formulada el 2017. Gairebé al TC sols li faltava demanar que s’obri un expedient disciplinari a Cascales -que és una de les moltes batlles que ha instruït la causa penal- per ‘retenir’ una causa i frenar-ne la investigació. Presumptament, és clar.

Comentaris (4)

Trending