El gener del 2020, el Constitucional va reconèixer que hi havia una dilació indeguda. Des del 2017, la Justícia, els òrgans d’instrucció de la causa, no han mogut ni un dit. Òbviament en aquest cas, tampoc la fiscalia s’ha molestat, tampoc no s’ha enfadat. I això que l’afectada en qüestió havia demanat una muntanya de diligències per tal d’aprofundir en una investigació que, a priori volgudament, sempre s’ha dut a terme amb una sabata i una espardenya. Tot i el reconeixement de l’Alt tribunal que la Batllia s’estava passant en no respondre a la petició de fer noves diligències, la situació s’ha mantingut durant tot el 2020.
Els assessors jurídics de l’afectada pel ‘cas Valora’, l’única, gairebé, que manté la pugna perquè l’afer s’aclareixi, van insistir el novembre i aquest gener passat van tornar a reclamar. Però aquest cop el Tribunal Constitucional (TC) desestima la petició de l’antiga clienta i dipositària de Valora dient que, és clar, ara sí que hi ha motiu per no haver fet res. Que hi ha una crisi sanitària que fins i tot ha obligat a adoptar mesures legislatives que han paralitzat durant un temps el sistema judicial.
El TC també descarta, i això sí que té en principi tota la lògica jurídica i jurisprudencial, reconèixer la indemnització que l’afectada reclama per la via civil. És a dir, aquell perjudici que la indeguda -i fins i tot presumptament delictiva- gestió de Valora li va causar. Recorda l’Alt tribunal que una cosa és la petició de reconeixement de la dilació indeguda i, l’altra, la reclamació d’una compensació pels danys i perjudicis relatius no a la injustificada tardança en resoldre el cas sinó a les suposades malifetes. Ara, per la resta, amb pandèmia tot s’hi val.
Comentaris (1)