Treballa, fa esport, es forma en feines verticals, ha deixat les drogues i fins i tot ni fuma ni beu. Assumeix les responsabilitats econòmiques derivades de les diverses condemnes que durant anys ha tingut i abona lloguers i altres compromisos que té en aquesta nova vida civil que fa un any que dura després d’un lustre a la Comella. Droga, delictes de lesions, amenaces de tota mena i fins i tot un assassinat en grau de temptativa. El ‘full de serveis’ delictius no és menor. Però ara manté -ell i el seu entorn familiar- que ha canviat. Que s’ha reinserit. Que realment ha sortit del pou on l’havien posat les drogues.
I n’ha sortit a força de voluntat. No pas per la feina que teòricament s’hauria de fer al centre penitenciari. Si no perquè hi va haver un moment que va dir prou. Era tal el desgast que suposadament li comportava la medicació excessiva que defensa que li donaven a la presó que va esclatar. Va arribar el dia que n’estava tan fart que va dir prou. Ho va deixar tot i va iniciar el camí que, almenys el darrer any, lluny de la Comella, mira de seguir. Per això creu que ara, haver de pagar per una cosa que va fer quan estava dins, li faria més mal que be. Seria tornar a mirar enrere. I ell el que vol és anar endavant.
ELS MEDICAMENTS
De fet, i així ho ha defensat la seva representació lletrada davant la sala penal del Tribunal Superior, si es va enfrontar al penitenciari al seu dia va ser per culpa de la reacció que li comportava la medicació. Es prenia -o li prescrivien- un còctel a base de Rubifen i Rivotril. I això “no va tenir els efectes beneficiosos”. Segons un dels psiquiatres del SAAS, la medicació no era l’adequada. Era “contraproduent i els efectes positius han estat nuls”. La sobremedicació denunciada hauria fet que les capacitats volitives estiguessin alterades.
L’altercat mantingut amb el funcionari de presons, va dir la defensa, no va ser “el colofó d’una conducta irascible” si no una “reacció anòmala incontrolada i incontrolable” pel fet que no el deixaven tornar a la seva cel·la
L’altercat mantingut amb el funcionari de presons, va dir la defensa, no va ser “el colofó d’una conducta irascible” si no una “reacció anòmala incontrolada i incontrolable” pel fet que no el deixaven tornar a la seva cel·la. Per tots aquests factors -i refusant que se’l pugui considerar un delinqüent habitual en termes jurídics, circumstància sobre la qual no està gens d’acord la fiscalia- la defensa del jove demana que se li apliqui un eximent incomplet de responsabilitat. A més, va recordar la defensa del ‘noi de la catana’, just després de la trifulga “va demanar disculpes”.
No està d’acord amb això el ministeri públic, que tot repassant els diversos antecedents que té el jove en la seva fulla de fets avantpassats, va al·legar dos motius. D’entrada, que el psiquiatra que considera que el medicament que se li va donar no era l’adequat. Més encara, que li va jugar en contra, és el seu metge tractant. Per això, manté la fiscalia, el criteri de dit professional sanitari no tindria la força que tindria si fos un altre metge. I el segon element és que “hi va haver una hora de batussa”. I que això no podria ser un moment puntual, si no una voluntat d’embolicar la troca.
Però el jove manté que no. Que més enllà dels efectes nocius de la medicació, ara tornar-lo a condemnar, és a dir, enviar-lo quatre mesos a casa, més encara en plenes festes de Nadal, seria com tornar-lo a fer passar per allò que no hauria volgut viure mai però, justament, el fet de viure-ho li va fer veure que no anava pel bon camí. Ara que camina amb el cap alt i el peu ben adreçat, la reinserció que ha aconseguit lluitant gairebé tot sol podria estar en risc. I això sí que no ho vol. De cap de les maneres.
Comentaris (2)