Per molt que encara no fa gaire mesos el Tribunal Constitucional hagi declarat la vulneració dels drets de dos dels clients de la gestora d’obtenir una decisió judicial en un temps raonable, la Batllia no ha dit ni piu ni ha mogut un fil. Aviat farà tres anys que una de les poques persones, potser la única, que va demanar la pràctica de tot un seguit de noves diligències per tal d’aclarir més qüestions controvertides que aparentment no han interessat mai a ningú però que fan un tuf d’allò més grandiloqüent. La instrucció del cas -que ha tingut cinc batlles diferents en sis etapes distintes durant aquests catorze anys- revela múltiples llacunes. Forats negres que, almenys ara per ara, no sembla que ningú vulgui aclarir.
De seguida es va veure que els responsables executius de la financera, amb Felipó, únic processat avui al capdavant, havien fet compres i vendes de títols sense l’acord dels clients, que havien dut a terme operacions excessivament arriscades, que havien alterat dades, que havien fins i tot aparentment manipulat ordinadors
La situació de Valora, que tenia a l’època uns quatre-cents clients, va transcendir el gener del 2007. Pocs dies abans, de manera informal, qui llavors era el director general de la societat -creada formalment el 1995 i que ha passat per diverses mans accionarials però sempre o gairebé amb forts vincles amb l’entorn de Fibanc i el d’Andbank-, Xavier Felipó, i algun altre familiar, va contactar amb dirigents governamentals de l’època -era el dia de Sant Esteve- per advertir-los de la complicada situació que vivia Valora. El 2 de gener Felipó fa una constatació oficial davant els responsables de l’INAF, que el 5 incoen un expedient.
Es van aclarir més coses, o es van posar més interrogants sobre la taula aquells primers dies, que no pas s’ha investigat amb voluntat d’aclarir el cas amb posterioritat. De seguida es va veure que els responsables executius de la financera, amb Felipó, únic processat avui al capdavant, havien fet compres i vendes de títols sense l’acord dels clients, que havien dut a terme operacions excessivament arriscades, que havien alterat dades, que havien fins i tot aparentment manipulat ordinadors. D’aquí que s’obrís una causa penal que encara avui no està tancada. Menys encara jutjada. Administració deslleial, falsificació comptable, possible apropiació indeguda… i 23 milions d’euros esfumats.
En una no menys controvertida liquidació liderada pels qui després acabarien sent ministre (Jordi Alcobé) i president de l’INAF (Raül González), es van distribuir els més de 40 milions que hi havia al compte Òmnibus de Valora entre els clients. No es va fer una distribució proporcional sinó que es va intentar fer una reconstrucció de les operacions com haurien hagut de ser. I això va fer que alguns dels clients no veiessin ni un cèntim d’euro. Altres van rebre més del que mai havien invertit. Però tampoc això s’ha estudiat. I amb el pas del temps, hi ha clients, molts, la majoria, que ja ho han deixat per impossible i altres, fins i tot, que han mort.
De totes aquelles diligències sol·licitades no només se n’ha practicat cap sinó que ni tan sols s’ha resolt si calen o no calen. Silenci sepulcral i qui dia passa any empeny. Així catorze anys i una pandèmia després
Pel mig, si alguna intenció hi havia d’aclarir el paper que havien tingut Andbank i Fibanc usant aparentment Valora com un vehicle financer, es va anar fonent. Igual com es va deixar sense efecte l’inicial processament dels dos principals gestors de la societat al costat de Felipó: Jordi Jofre i Jordi Martí. Qui dia passa any empeny. Fins al punt que tres anys i mig després que la Batllia demanés a les parts si tenien alguna cosa a dir sobre la investigació feta perquè sinó la tancava i enviava el cas a judici, la fiscalia ni tan sols s’ha pronunciat. No ha dit ni ase què et fa mal.
Com a mínim una de les perjudicades sí que va demanar que abans de tancar la instrucció es fessin noves indagacions. No pas menors. Volia saber sobre els béns que deia no tenir Felipó per no haver de respondre dels danys causats, que s’indagués sobre el paper de Fibanc i Andbank, que s’analitzessin més i millor els ordinadors que suposadament havien estat manipulats, que s’aclarís el rol d’un compte de què disposava Fibanc a les seves instal·lacions de Barcelona -per on haurien pogut passar membres de la família Pujol- i des del qual, aparentment, diners líquids que hi arribaven acabaven posteriorment ingressats a Andbank. I moltes altres qüestions tan tècniques com interessants.
De totes aquelles diligències sol·licitades no només se n’ha practicat cap sinó que ni tan sols s’ha resolt si calen o no calen. Silenci sepulcral i qui dia passa any empeny. Així catorze anys i una pandèmia després. Amb tot, però, el ‘cas Valora’ continua sent un cas obert i amb moltes més ombres que llums. Amb molts dubtes i més de vint milions d’euros que es van fondre com un terrós de sucre en un got de llet. Ara per ara, però, ningú no en sap res. I el que és més qüestionable: no sembla que a ningú li interessi saber. I menys encara aclarir. Ni tan sols a l’autoritat judicial, que té l’expedient mort de riure en alguna dependència de la nova seu judicial.
Comentaris (6)