Tres ‘cantades’ judicials en el ‘cas Valora’

La investigació de l’afer que va portar a la fallida la gestora de capitals després d’haver fet ‘desaparèixer’ 22 milions d’euros conté nombroses llacunes: ordinadors manipulats que no s’han fet analitzar degudament, diners abonats de més que no s’han reclamat o demandes mal fetes de cooperació judicial que no s’han repetit

La recent declaració de qui va ser el director de la financera Valora, Xavier Felipó, davant la batlle que ara instrueix la causa ha fet reviscolar un cas que porta més de catorze anys soterrat en els calaixos de la Seu de la Justícia, sense que s’aclareixi com pot ser que ‘desapareguessin’ més de vint milions, pràcticament 22, en la gestió d’un compte Òmnibus que n’havia arribat a aplegar una mica més de seixanta de gestió directa per part de la gestora de capitals que va acabar fent fallida.

El presumpte cas d’estafa, administració deslleial, falsificació de document mercantil i molts d’altres continua encallat a la Batllia des que pels volts del Nadal del 2006 Felipó i el seu entorn familiar comencessin a emetre senyals d’alarma als responsables governamentals de Finances de l’època i el 2 de gener acudissin a l’INAF per anunciar allò que ja no podien amagar més. Un embolic col·losal que catorze anys després no s’ha aclarit. Felipó és l’únic processat però ara ha perdut del tot la memòria. Massa anys per recordar què va passar.

De fet, també la Batllia ha perdut la memòria durant aquests anys. L’ha perdut o ja en el seu moment no li va interessar refrescar-la. Ni aclarir-la. Són moltes les llacunes que traspuen en la instrucció. En la investigació del cas. Moltes deficiències. Molts forats. Deixadesa judicial es podria arribar a dir. Alguns dels pocs afectats que encara continuen batallant per mirar que s’aclareixi el cas, que es condemni qui s’hagi de condemnar i que puguin recuperar allò que van perdre els perjudicats han obtingut el copet a l’esquena del Tribunal Constitucional que ha reconegut la lentitud de la Justícia.

Fibanc es coneix ara oficialment com a Banco Mediolanum.

Relacionat

Els perjudicats de Valora que mantenen viu el plet miraran de reobrir la causa contra Fibanc

Potser per això recentment es va tornar a citar Felipó. Per escenificar una nova diligència. Una declaració que no ho va ser. Ni la batlle ni la fiscalia no van permetre preguntar a l’advocat de qui deu ser l’única afectada que manté viva la pugna. També continuen al calaix una reguitzell de diligències que les parts afectades han sol·licitat. Demandes per mirar d’aclarir allò que la Justícia ha semblat que no sap o no vol fer.

Hi ha moltíssimes deficiències. Tres de les grans ‘cantades’ judicials en el ‘cas Valora’ tenen a veure amb el fet que a alguns afectats se’ls van retornar més diners fins i tot dels que mai havien invertit quan d’altres ho van perdre absolutament tot. Tampoc mai no s’ha acabat d’aclarir què va passar amb la manipulació dels ordinadors de Felipó i d’altres. O com és que demanant col·laboració a una entitat bancària estrangera i sabent que s’havien equivocat de seu, de domicili per tant, mai no van insistir en la direcció correcta.

Entre les diligències que els afectats han demanat i sobre les quals mai no s’ha donat resposta (per tant, s’han deixat en un calaix; no s’han denegat, però tampoc s’han acceptat) hi ha el fet que alguns clients van reemborsar un total de 600.000 euros més del que tenien en compte i ni la Batllia ni els liquidadors del moment (Jordi Alcobé i Raül González) mai no van reclamar res.

El rètol de Valora a la porta del de la que va ser la seva seu, des de fa anys desmantellada.

Relacionat

Reactivació descafeïnada de la investigació del ‘cas Valora’

Més coses, el director de l’INAF en el moment dels fets, Carles Salvadó, va afirmar en el seu moment que l’ordinador de Felipó havia estat manipulat: esborrats correus electrònics, carpetes… i que disposava d’un disc dur i no sabia si hi havia preservats aquests correus. Inicialment no es va fer cap indagació per saber si els correus esborrats eren al disc dur. Es va sol·licitar que es fes una comprovació entre el disc dur que posseïa l’INAF i la còpia de què disposava la policia.

Els mossos van arribar a analitzar uns ordinadors suposadament alterats i van trametre un informe amb un DVD adjunt que contenia correus electrònics de Felipó: mai no s’han analitzat

El 7 de juliol del 2008, aviat farà tretze anys, es van fer còpies de seguretat dels discs durs dels ordinadors. La policia va informar que disposava d’una eina informàtica de recuperació d’arxius eliminats o esborrats i va sol·licitar autorització per analitzar els ordinadors manipulats de Felipó i altres. La policia va constatar que hi havia hagut la manipulació temuda. Però això no va comportar cap actuació concreta més. Cap resposta.

Gairebé quatre anys després, el 28 de febrer del 2012, la instructora del moment va dictar un aute autoritzant els mossos d’esquadra a copiar els discs durs de tres ordinadors suposadament alterats i indicar si havien estat manipulats i procedir i a recuperació de les dades. Els mossos va trametre posteriorment una resposta i van adjuntar un DVD amb fitxers que contenen correus electrònics de Felipó que van del 8 de gener del 2001 al 21 de desembre del 2007, és a dir, fins gairebé un any després d’haver esclatat el cas. Mai no han estat analitzats ni ningú ha donat trasllat a les parts.

CRI A Commerzbank

Felipó va comprar milions d’euros de productes Reverse i Leverage, que són a l’origen de les pèrdues milionàries de Valora, a través de Commerzbank. Al seu dia es va tramitar una comissió rogatòria internacional (CRI) a la seu central de l’esmentat banc a Alemanya. La resposta de la CRI va ser negativa donat que no els hi constava ni Felipó ni els seus socis, ni Valora ni Gessa, una societat germana, per dir-ho així. Van demanar que si podien aportar informació addicional per ajudar-los a trobar la informació. La Batllia no va contestar.

I això que si algun dels molts batlles que han instruït la causa haguessin repassat, estudiant, l’escassa documentació sobre Commerzbank que consta al sumari, podrien veure que Felipó tractava amb Commerzbank Securities London i no amb Alemanya.  En el sumari consten els números de compte de Commerzbank Sec. London i alguns documents enviats per aquesta entitat. Per tant, hauria estat tan difícil o tan fàcil com enviar una nova CRI a Londres o, si més no, comunicar a la seu central alemanya que els tractes es feien amb la filial londinenca. Res de res.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.