Els perjudicats de Valora que mantenen viu el plet miraran de reobrir la causa contra Fibanc

L’únic processat per la causa fa anys que es va declarar insolvent i els afectats que encara lluiten perquè es faci justícia veuen estupefactes com Andorra mai no ha demanat la col·laboració de les autoritats judicials espanyoles

Fibanc es coneix ara oficialment com a Banco Mediolanum.
Fibanc es coneix ara oficialment com a Banco Mediolanum. ARXIU

Un dels objectius que tenen els pocs perjudicats de la desapareguda financera Valora que encara mantenen activa la pugna legal és mirar que la causa es reobri, almenys, contra Fibanc, l’entitat bancària catalana que suposadament tenia relació directa amb la gestora de capitals andorrana. Vist que l’actual únic processat per la presumpta estafa que es va articular al tomb de Valora, l’exdirector general de la societat Xavier Felipó, fa anys que es va declarar insolvent, l’única via per mirar de recuperar alguns dels molts diners que es van perdre seria involucrar altres parts.

De fet, indiquen els perjudicats, no seria res de nou. I és que al seu dia, Fibanc ja va ser investigat en el marc d’un cas que fa més de catorze anys que dura i que no sembla que les autoritats judicials andorranes tinguin gaire interès en resoldre. De cop, i sense una justificació jurídica convincent, es va sobreseure la causa en relació a l’entitat bancària catalana i algunes de les persones -Jordi Jofre, Jordi Martí…- que vinculaven suposadament Fibanc i Valora. Que no hi ha interès en aclarir l’entramat, segons les fonts, s’evidencia en com va anar l’interrogatori que es va fer el dia abans de Sant Jordi a Felipó, que va haver de tornar a la Batllia més de deu anys després del darrer cop que ho havia fet.

Justament, segons querellants, la instructora va mirar d’impedir -de fet ho va fer, o Felipó es va negar a declarar sobre la qüestió- qualsevol qüestió relacionada amb Fibanc. Als perjudicats els estranya moltíssim que “a diferència d’altres causes que no han suposat ni de bon tros les pèrdues dineràries que el ‘cas Valora’ va comportar”, en relació amb els 22 milions d’euros desapareguts dels 61 que contenia el compte òmnibus entorn del qual hi hauria hagut el suposat frau de Valora, “mai no s’ha promogut cap comissió rogatòria a Espanya”.

Fibanc va ser la primera en anunciar, el 2001, la posada en marxa d’una gestora de capitals a Andorra que podia oferir un servei integral als seus clients i fer-ho en una jurisdicció diferent a l’espanyola i de baixa tributació

En aquest sentit, les fonts consultades consideren que hauria estat clar la col·laboració de les autoritats judicials espanyoles per tal d’aclarir el paper que va jugar Fibanc en relació amb Valora. Les fonts consultades han recordat que Fibanc va ser la primera en anunciar, el 2001, la posada en marxa d’una gestora de capitals a Andorra que podia oferir un servei integral als seus clients i fer-ho en una jurisdicció diferent a l’espanyola i de baixa tributació. De fet, han recordat les fonts, Fibanc va ser el principal canal d’atracció de clients de Valora, fins al punt que hi ha la certesa que els gestors de la financera andorrana rebien una comissió, suposadament, si aconseguien ‘pescar’ un client que no vingués del banc català.

En el marc dels informes pericials i altres que consten a la causa i respecte dels quals els perjudicats consultats consideren que no s’ha aprofundit mai el que hauria calgut “en la recerca de la veritat i de fer justícia alhora que reparar el perjudici causat”, es deixa clar que la signatura de molts dels contractes relatius a Valora i dels reintegraments i altres operacions que relacionades amb la gestora andorrana es duien a la seu central de Fibanc a Barcelona. De fet, hi havia executiu que apareixen en les dues societats.

El rètol de Valora a la porta del de la que va ser la seva seu, des de fa anys desmantellada.

Relacionat

Reactivació descafeïnada de la investigació del ‘cas Valora’

Un altre dels elements clau que vincularien Fibanc i Valora i que els perjudicats han denunciat en múltiples ocasions que constitueix un element anòmal essencial seria el fet que la gestora andorrana usava una caixa forta físicament ubicada a la seu del banc català i coneguda com el compte 777 que acollia el tràfic d’efectiu dels clients de les dues entitats. Amb aquests diners se sospita que es realitzaven compensacions entre els esmentats clients. Per tot plegat, els afectats litigants consideren que hi ha un marge molt important per reobrir la causa contra Fibanc.

Tot i que hi ha la sensació que la instrucció del cas s’ha reactivat “per fer content el Tribunal Constitucional i evitar noves condemnes per dilació indeguda” d’un afer que va esclatar pocs dies després dels Reis dels 2007, els perjudicats que es mantenen actius -que són infinitament menys dels 83 que continuen formalment personats en la causa- creuen que les autoritats judicials han de ser rigorosos en l’aclariment d’un afer alguns dels afectats dels quals, pel pas del temps, ja han fins i tot mort. Fins i tot en un cas, almenys, un perjudicat s’hauria llevat la vida pel sotrac que li van suposar les pèrdues econòmiques.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.