El projecte, actiu des del 2024 fins al 2026, combina innovació social i tecnològica per identificar les vulnerabilitats que afecten les estacions de muntanya. Les eines digitals desenvolupades permeten estudiar l’impacte sobre els recursos naturals i les repercussions socioeconòmiques, mentre que quatre territoris – dos al sud de França, l’estació de la Molina (a la Cerdanya) i Canillo – serveixen de camp de proves per aplicar les metodologies de transició proposades.
A Canillo, Andorra Recerca + Innovació (AR+I) coordina el cas pilot mitjançant dinàmiques de grup – de l’anglicisme ‘focus groups’ - amb veïns, representants de Grandvalira i comerciants. Fonts de l’AR+I expliquen que es proposen possibles escenaris de futur, com un 2050 amb temperatures més altes i sense temporada d’hivern: “Cal entendre com s’estructurarà l’economia i com s’adaptarà la societat al canvi climàtic”, expliquen. Tot i que els reptes – com l’escurçament de les temporades o les dificultats per fabricar neu a cotes més baixes – són compartits, les solucions hauran de ser específiques per a cada territori.
El seminari reuneix els deu socis del projecte: l’Agence des Pyrénées, l’Institut Superior de Turisme, Hoteleria i Gastronomia de la Universitat de Tolosa (ISTHIA-UT2J), l’Agència Catalana de Turisme, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Comissió Internacional per a la Protecció dels Alps (CIPRA), Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Andorra Recerca + Innovació, Pyrénées Vivantes i Couserans Pyrénées. Andorra hi participa a través de personal tècnic, ja que no pot aportar ni rebre fons al no formar part de la UE.
Segons Noelia Souque, ambaixadora per a la cooperació transfronterera, el projecte vol donar resposta al futur de l’economia de muntanya “quan no hi hagi neu”, impulsant una activitat menys estacionalitzada i més adaptada a les noves condicions ambientals. La primavera vinent es coneixeran els primers resultats, mentre que l’informe final del projecte arribarà a finals del 2026.
Comentaris