El bisbat i molts dels seus integrants -segurament no tots- voldrien que baixés el suflé per poder fer avançar la causa canònica. La denúncia als mossos anirà pel seu cantó, evidentment. Es tracta de la via civil i, ara per ara, només hi hauria, aparentment, la versió del denunciant, un noi de 26 anys que va arribar a Espanya el 2024 i que formalment no va ingressar al seminari d’Urgell fins que ja havia ocorregut l’agressió sexual -suposadament la matinada del 17 de juliol del 2025- i, quan es prengui, la del denunciat, un prevere el darrers mesos destinat a la rectoria de la parròquia de Santa Magdalena de la Seu. Un home de 54 anys que va ser dels primers set joves que van arribar en la recta final de l’etapa episcopal de Joan Martí a Urgell.
Per això, que el diari ARA hagi publicat alguns detalls de l’interrogatori canònic que va tenir lloc en un dels despatxos de Càritas a Barcelona aquest dilluns ha causat un enorme malestar. Si fins aquest dilluns dins del bisbat hi havia una commoció molt gran i una gran empatia amb el denunciant, que molts sabien que a final del mes passat havia deixat el seminari però no sabien per quin motiu, que el jove hagi fet manifestacions al diari català i que, molt probablement, enregistrés la conversa per poder-la fer escoltar a tercers ha canviat lleugerament la percepció, segons que ha pogut comprovar l’Altaveu de diverses fonts.
ELS DETALLS
El jove denunciant hauria declarat davant l’instructor de la causa, l’actual rector d’Escaldes, David Codina, i també hauria assistit a l’interrogatori el rector d’Encamp, Àlex Varela, que assistia com a secretari de la reunió-declaració per aixecar acta. Tant Codina com Varela, dos dels capellans joves de la diòcesi, tenen formació jurídica i són jutges diocesans. Evidentment, ningú no dubta al bisbat que cap dels dos va enregistrar res i menys encara haurien filtrat. Per tant, totes les sospites recauen en el denunciant. La declaració va durar unes dues hores i la lectura de l’acta, dues hores més, segons que publica l’ARA.
De l’interrogatori el diari català en destaca, per exemple, que la gravació evidencia que va ser el jove exseminarista qui va demanar suport psicològic, sense que fos iniciativa dels representants del bisbat. “Estem oberts al tema de l’ajuda psicològica. Em poso en contacte amb tu i et dic alguna cosa’, li contesta mossèn Codina, que prèviament li havia demanat perdó pel mal que algun integrant de l’Església li hagués pogut causar. L’instructor li demana al denunciant, també, si voldria que el suport l’escollís el propi bisbat i que pogués ser algú del mon eclesial, circumstància a la qual la víctima de la suposada agressió sexual va refutar de mig a mig.
Segons la versió donada per l’ARA durant la declaració, el noi es va emocionar en el moment que va haver de descriure amb detalls l’agressió sexual, segons es podria sentir en la gravació l’existència de la qual hauria indignat el bisbat. Instructor i denunciant haurien mantingut un frec a frec per la voluntat del segon de poder disposar d’una còpia de l’acta de la declaració i la negativa dels clergues-jutges a lliurar-la atès que en virtut de dret canònic el denunciant no és part. Ara caldrà escoltar l’assenyalat, que sí que seria part i podrà accedir a tota la documentació.
EMPRESARI
També ha causat estupor en l’entorn episcopal la informació avançada per l’Altaveu en virtut de la qual el denunciat formaria part, en qualitat d’apoderat o d’administrador, d’almenys quatre societats diferents a l’Estat espanyol. Dues a Madrid titularitat d’una metgessa colombiana, per tant, del mateix origen que el capellà denunciat, i dues a Barcelona. Les activitats o objectes socials de cap de les quatre empreses té res a veure, en principi, amb serveis, per dir-ho així, que presta l’Església.
Oficialment, el bisbat ha mantingut un sepulcral silenci sobre aquesta aparició empresarial del capellà ara apartat de les funcions sacerdotals. Però també sembla clar que, almenys de forma general, ningú no en sabia res i no hauria agradat ni poc ni gens. I tot plegat afegeix, en aquest cas, més misteri sobre el comportament d’aquest mossèn ordenat el 2001 i que durant temps ha estat exercint a la Noguera i des de l’1 de setembre ençà ho feia a Santa Magdalena de la Seu.
Comentaris