Les mateixes fonts recorden que, al llarg d’aquesta legislatura, “hem anat adequant totes les lleis que regulen els òrgans dependents del Consell”. Així, s’han regulat de forma més clara institucions com el Raonador del Ciutadà, l’Agència de Protecció de Dades o l’Agència d’Avaluació de la Qualitat de l’Ensenyament Superior (Aqua). Ara, tot i que el TC no penja estrictament del parlament, sí que s’ha pactat canvis en la seva regulació. I faltaria el Tribunal de Comptes.
Fa temps que es parlar de reforçar l’òrgan fiscalitzador. Entre altres coses, per donar-li més autoritat i potestat sancionadora per garantir que se solucionen els incompliments legals que, any rere any, es detecten en la comptabilitat de les entitats del sector públic. Fins ara, però, no s’ha avançat prou.
Les fonts consultades, però, consideren que és possible acabar de completar aquest camí. “Estem mirant de veure si ho podem fer de comú acord”, han indicat. Per tant, en les setmanes vinents, si es vol que hi hagi prou temps perquè la llei s’aprovi, s’hauria de tancar el consens. En tot cas, es té clar que caldria fer un pacte per a una tramitació ràpida, tot renunciant a fer esmenes. Així, el text es podria portar al ple un cop rebi el criteri de Govern i amb el vot favorable a la presa en consideració quedaria automàticament aprovat.
És el camí que, de fet, seguirà la modificació de la Llei del Constitucional tramitada aquest dimarts. És a dir, com s’ha dit, caldrà que l’executiu redacti el seu criteri, lògicament positiu i fer el tràmit de presa en consideració. El vot favorable dels grups i la renúncia expressa a formular esmenes suposaria la seva aprovació automàtica, tot fa pensar que en la sessió ordinària del desembre.
Entre els canvis inclosos en el text hi ha deixat negre sobre blanc un camí més ràpid per poder anar al Tribunal de Drets Humans en cas que el TC refusi un recurs d’empara o resolgui en contra. D’aquesta forma, es vol “assegurar la màxima efectivitat de la tutela dels drets fonamentals i, al mateix temps, l’adequada articulació entre l’ordenament andorrà i el sistema europeu de protecció dels drets humans”. Fins ara, es podia entendre que davant una negativa calia fer una darrera acció, el recurs de súplica, per esgotar la via andorrana. Ara, s’aclareix de forma expressa que això “no constitueix un requisit necessari per acudir” a Estrasburg.
Un altre aspecte és la regulació que no es podrà presentar una demanda judicial directa contra cap dels magistrats membres. D’aquesta forma, se’ls equipara a batlles i magistrats de la resta d’organismes judicials, que via la Llei qualificada de la Justícia van veure com s’acotaven aquestes accions. De fet, era un punt que, expliquen les fonts, es va veure ara fa aproximadament un any i ja es va decidir que calia canviar-ho, “Amb el temps, però, han anat sortint altres coses”, indiquen que s’han acabat incorporant també al text per facilitar la governança del TC.
Una altra font consultada posava en relleu que “en converses informals i després entre els grups, vam veure que després de 30 anys d’experiència i de millora de l’ordenament jurídic i de la protecció dels drets fonamentals, hem vist necessaris fer aquests canvis”. Així, “reforcem les garanties d’independència i de bon govern de la institució i també adeqüem aspectes més procedimentals pel que fa a la tutela efectiva de drets”.
Comentaris