La nova legislació, que deroga tot un seguit de normes que regulaven fins ara diverses pràctiques i que venien de molts anys enrere -la llei deixa sense efecte diferents decrets dels veguers-, regula diversos aspectes relacionats amb la seguretat i amb la convivència ciutadana, fent referència fins i tot a la prostitució. Es fixa com cal establir la videovigilància o es defineix un horari nocturn de descans que va de 10 de la nit a 8 del matí els dies laborals i del 10 de la nit a 9 del matí els caps de setmana. La llei en qüestió conté aspectes relatius al maneig d’armes o al consum de begudes alcohòliques. I estableix la prohibició d’entrada en locals d’oci nocturn a menors de 16 anys a no ser que hi hagi una autorització expressa de la direcció de la policia per poder celebrar actes específics adreçats a menors d’edat.
La normativa regula un aspecte que també ha estat polèmic i que els sindicats han lamentat des que la llei va tirar endavant: el dret de manifestació. La llei que passa a ser vigent avui -i, per tant, que res no va tenir a veure en el fet que el Dia internacional de la dona treballadora, el 8 de març, no es pogués celebrar una marxa per carrers d’Andorra la Vella- posa limitacions a les manifestacions, una circumstància que ha portat les organitzacions sindicals a denunciar vivament les restriccions de dret que suposa. Així, cal que s’avisi amb vuit dies com a mínim que hi haurà la manifestació, que l’administració concernida l’autoritzi, que hi hagi persones que es responsabilitzin de la mobilització…
La llei defineix també un règim sancionador dividit en l’escalat habitual de les infraccions molt greus, les greus i les lleus. En la pràctica diària, qüestions relacionades amb la celebració d’esdeveniments o amb la venda i consum de begudes alcohòliques són les que més transcendència poden tenir. De fet, es pot arribar a clausurar un local si de manera reiterada incompleix la normativa i, per tant, acaba protagonitzant una infracció molt greu. O es pot retirar una llicència o autorització en el cas que aquesta sigui preceptiva. Per exemple, en el cas de la videovigilància, els enregistraments producte de la qual no es poden usar de manera lliure sinó que queda regulat per la llei.
Les sancions que s’imposen a les infraccions molt greus van de 1.001 euros a 6.000. Les sancions greus estan valorades amb quantitats que van dels 501 euros als 1.000 i les lleus s’han fixat en una quantia que va dels 200 als 500 euros. Entre aquestes darreres hi ha, per exemple, el fet de servir alcohol a un menor o de vendre’n a una persona que estigui embriagada. Només per posar dos exemples que poden ser usuals.
També en aquest apartat si escau el denominat ‘botellón’. La pròpia llei estableix com cal graduar les multes -és a dir, com decidir si han de ser 300 euros o 500- i fixa la possibilitat de sancions coercitives, que és el mateix que aplica la sanció corresponent amb un percentatge d’increment o les penes accessòries si es tracta d’infraccions molt greus. Ja s’ha dit, la possible retirada d’una llicència o la clausura d’un local.
Comentaris (1)