Les autoritats judicials i penitenciàries espanyoles han activat els mecanismes legals escaients per tal que un resident al Principat condemnat recentment a catorze anys i mig de presó per abusar reiteradament de la seva filla menor passi d’immediat a complir la pena. L’home, de 45 anys, ha ingressat les darreres hores al centre penitenciari de la Comella en virtut d’una ordre de detenció dictada via Interpol i en espera que es completi el procés d’extradició.
El condemnat, un conegut i petit empresari del sector de l’hostaleria i la distribució alimentària a Andorra la Vella, està provat, segons que va sentenciar l’Audiència nacional espanyola i recentment ha confirmat el Tribunal Suprem, que hauria abusat sexualment de la seva filla de manera continuada entre els anys 2006 i 2012, just quan la nena tenia llavors entre 7 i 12 anys. L’home aprofitava les visites que la menor li feia al Principat per passar les vacances de Nadal, de Setmana Santa o les d’estiu per cometre les agressions, que han generat en l’ara adolescent un trama psicològic molt important que l’ha dut en diverses ocasions a intentar-se llevar la vida, segons que recull la sentència avançada fa alguns dies per l’Altaveu.
Inicialment, l’Audiència nacional espanyola, que per raons de territorialitat va jutjar el cas, va condemnar l’home, Dario S. E., a dos delictes diferents d’agressió sexual, diferenciant l’episodi en què hi hauria hagut penetració amb aquells fets on no hauria existit dita pràctica agreujant. D’aquí que es condemnés a nou anys per uns delictes i a catorze més pels altres. A més, se l’inhabilitava per exercir la pàtria potestat durant sis anys, se l’imposava la prohibició d’entrar en contacte amb la menor i d’acostar-se a menys de cinc-cents metres i se’l condemnava a indemnitzar la víctima amb 60.000 euros.
Totes les penes accessòries, el Tribunal Suprem, en una sentència recent, les manté. Però pel que fa a la condemna principal, la que suposa empresonament de l’acusat, estima parcialment el recurs de l’home i rebaixa substancialment els anys que el resident a Andorra hauria d’estar-se a la presó. L’acusat va recórrer contra la sentència de primera instància, dictada el 30 de juny de l’any passat, en considerar que se li havia vulnerat el seu dret al principi d’innocència atès que la condemna es fonamentava en les declaracions de la menor, que, a parer del recurrent, presentaven contradiccions. Afirmava també el recurrent, per exemple, que no s’havia tingut en compte escrits fets per la nena d’estima vers el seu pare o les manifestacions de la companya d’aquest que al·legaria que pare i filla mai no es veien a soles.
Sentència ferma
La sala penal del Tribunal Suprem, en la seva resolució que ha esdevingut ferma i ja no pot ser objecte de cap més recurs, justifica el motiu pel qual es dóna credibilitat al testimoni de la menor i hi afegeix que hi ha també diversos informes mèdics d’índole diversa que avalen les declaracions de la noia encara que presentin alguna imprecisió. Recorda la sala que les agressions sexuals haurien començat el 2006 i la menor no hauria prestat les primeres declaracions fins al 2014. La noia viu des del 2011 en un centre d’acollida tutelat per la comunitat de Madrid perquè la seva mare, que es va separar del condemnat el 2003 i que viu a l’Estat espanyol, no se’n pot fer càrrec ja que la maltractava i tenia problemes d’addicció amb l’alcohol. La menor havia viscut amb l’àvia materna i la relació tampoc no era bona.
En la resolució del Suprem en què es reprodueixen els fets descrits en la sentència de l’Audiència nacional, s’hi descriuen els abusos i agressions de diversa índole que haurien afectat la menor. I després de sentenciar l’Alt tribunal que s’ha de donar per majoritàriament bo el posicionament de la nena amb el reforç dels diversos informes que es van elaborar en el marc de la causa, acaba matisant la decisió de l’Audiència en considerar que no es poden diferenciar dos delictes diferents. Considera la sala penal del Suprem que, encara que espaiats, hi ha una unitat de fets que porten a haver de condemnar l’home ‘només’ pel delicte més greu -el que incorpora el fet agreujant de la penetració- amb l’afegit de la reiteració, per tant, amb la fórmula del delicte continuat. Per això se li acaba imposant els catorze anys i mig de presó més les condemnes accessòries ja descrites.
Una vegada establerta la fermesa de la decisió judicial i davant la gravetat dels fets pels quals hauria estat condemnat l’empresari establert des de fa molts anys al Principat i la importància quantitativa de la pena imposada, les autoritats judicials espanyoles han activat amb celeritat l’execució de la condemna. Complint l’ordre d’arrest dictat via Interpol, aquest dilluns Dario S. E. ha estat detingut i posat a disposició judicial. Inicialment el tràmit que ha de realitzar la Batllia es limita, tot garantint els drets de qualsevol persona, a comprovar que realment la persona detinguda és la que reclama l’Estat demandant, en aquest cas Espanya.
Cal, també, que es faci el degut examen de la sentència en virtut de la qual se sol·licita la detenció per assegurar que dita resolució és ferma i d’aplicació per al Principat. Una vegada passat amb èxit aquest exercici de contrast, les fonts consultades van assegurar que no hi havia dubte que es duria a terme un ingrés penitenciari provisional en espera que les autoritats espanyoles completin la petició d’extradició -tenen quaranta dies per fer-ho- i a partir d’aquí s’activi tot el procediment escaient.
Considera la sala penal del Suprem que, encara que espaiats, hi ha una unitat de fets que porten a haver de condemnar l’home ‘només’ pel delicte més greu -el que incorpora el fet agreujant de la penetració- amb l’afegit de la reiteració, per tant, amb la fórmula del delicte continuat. Per això se li acaba imposant els catorze anys i mig de presó més les condemnes accessòries ja descrites.
Comentaris