El cap de Govern, Toni Martí, està molt nerviós davant la possibilitat que l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel pugui acabar compareixent davant la comissió legislativa que, entre altres coses relacionades amb el sector financer, està analitzant, especialment, el funcionament de les institucions en el marc del ‘cas BPA’. I si Martí està intranquil, encara més ho està, han assegurat les fonts, l’advocat que actualment representa els interessos de l’executiu en les causes derivades de la crisi del banc ara en vies de resolució, Manuel Maria Pujadas.
Tots dos temen que Miquel, que va demanar poder comparèixer i manté la mateixa voluntat, no només exposi el seu parer sobre tot el procés seguit després de la ‘Notice’ del FinCEN o que parli sense embuts sobre com operava BPA i, per tant, defensi la innocència de l’entitat i els seus empleats. Martí, especialment, tem que el bancari pugui revelar detalls sobre el funcionament general de la plaça o de les institucions vers el sector financer que puguin posar tot plegat en entredit. Alhora, polític i lletrat saben de l’ascendència que tenia Miquel sobre l’equip de treballadors del banc i, més enllà de la compareixença, la seva batalla ja era que l’exconseller delegat no sortís de la presó per tal que no pogués refer ponts entre els empleats de BPA.
De fet, un dels objectius no escrits de Martí i els seus, fiscalia inclosa, era aconseguir fracturar la unitat dels processats i que, arrencant assumpcions de culpabilitat o recollint acusacions creuades entre els implicats, s’acabés generant una situació que aplanés el camí cap a una vista oral que no es preveu gens senzilla. Per cap part. I que amenaça de posar sobre la taula no només els ‘problemes’ de BPA si no ‘les misèries’ de tota la plaça financera.
Aquesta setmana no hi haurà reunió de la ‘comissió BPA’. I tampoc sembla que hi hagi excessiva pressa en convocar els compareixents pendents. Els representants de Demòcrates per Andorra assistents a aquestes reunions, entre els quals el president del grup parlamentari demòcrata i, alhora, president de la comissió, Ladislau Baró, hauria mostrat en la darrera sessió un canvi de parer sobre la necessitat/possibilitat que Joan Pau Miquel acudís a la seu parlamentària. Pel mig, dos dies abans el Tribunal Constitucional havia dictat la necessitat de posar punt i final a la presó provisional del bancari en haver-se-li vulnerat el dret fonamental a la llibertat.
Els parlamentaris demòcrates no havien mostrat inconvenient en el fet que Miquel comparegués davant la comissió. I menys quan ni el Tribunal de Corts ni tampoc la batlle instructora hi havien posat problemes després d’una consulta realitzada pel propi Baró. Però la pressió de Martí, secundada per alguns altres ministres i també per alguns lletrats (tots propers al Govern), haurien portat els consellers de DA a canviar de parer.
Al·legant ara que en altres jurisdiccions està delimitada i regulada la diferència entre una comissió d’investigació parlamentària i una instrucció judicial i al Principat no existeix cap mena d’aquesta reglamentació. I fent valdre també suposats dubtes que tindrien el Tribunal Superior i el Tribunal de Corts sobre la intromissió que podria comportar al procés judicial que els processats compareguessin davant la comissió legislativa, tot plegat s’hauria retardat una mica més.
S’espera una resposta del Consell Superior de la Justícia, al qual s’hauria demanat que exposés la seva posició en relació al fet que processats en el ‘cas BPA’ acudissin a explicar-se davant la comissió. Fonts parlamentàries, però, no tenen cap mena de dubte que la resposta de la cúpula judicial andorrana servirà més aviat per alinear-se amb les tesis governamentals. L’oposició en ple sí que voldria escoltar Joan Pau Miquel i, fins i tot, altres executius de l’entitat en procés de resolució. Però les fonts consultades donen per fet que això, si acabés passant, no s’esdevindria fins abans del mes de març.
La de Miquel no és la única compareixença sobre la qual s’ha d’adoptar una decisió. També cal aclarir si s’accepta una nova participació del cap de la UIFAND, Carles Fiñana. Com en el cas de l’exconseller delegat de BPA, també Fiñana va demanar voluntàriament en aquesta ocasió d’acudir al Consell, després de dos cops en què va dir ben poca cosa emparant-se en la confidencialitat i el secret. Però aquesta vegada el màxim responsable de la UIFAND volia acudir a la comissió per negar que ell hagués tingut cap relació amb la policia patriòtica espanyola, com així consta en una de les notes internes de les cèdules d’investigació de la policia de l’Estat veí.
També cal veure quan podrà/voldrà presentar-se davant la comissió el president de l’AREB, Albert Hinojosa, al qual l’organisme parlamentari li va sol·licitar informació sobre la situació en què es troba la renda variable que Credit Suisse manté bloquejada. Hinojosa va declinar la proposta-demanda excusant-se amb el fet que qualsevol manifestació podia entorpir la negociació que s’està duent a terme.
La comissió legislativa especial de vigilància de l’estabilitat financera va estar a punt d’abaixar la persiana la setmana passada davant l’evidència que no està servint de gran cosa. La manca d’un reglament que obligui els compareixents a ser més participatius -i el convenciment que aquesta regulació no arribarà fins a la propera legislatura- hauria desdibuixat el treball dels parlamentaris que, després d’un intens debat i una vegada descartada la possibilitat de canviar el format i ara reclamar als compareixents que hi tornessin però a porta oberta, van donar una nova oportunitat a la feina feta i a la que queda per fer. Per molts nervis que això acabi causant a Toni Martí.
Comentaris