Un dia de novembre del 2012. Com en tantes altres jornades laborals, un experimentat mosso de magatzem d’un conegut hipermercat de l’avinguda Meritxell d’Andorra la Vella i una companya que condueix un toro elèctric coincideixen enmig d’un local on regna el desordre. De cop, el clàssic vehicle de magatzem envesteix el mosso, un resident de mitjana edat. L’atropella. Li malmet de forma greu el peu dret. Li esclafa. L’accident laboral es tapa. Aquí pau i després glòria. Mesos després, l’home acaba perdent mitja cama.
Quan es refà una mica emocionalment i veient que ningú no ha pres cartes en l’assumpte i a l’empresa -on no tornarà a treballar- no li han badat boca, l’afectat interposa una denúncia policial i obre un procés penal perquè s’aclarissin les responsabilitats en l’accident que queda en no-res. La Batllia gira full tant aviat com pot i arxiva la causa. Ara, però, el Tribunal Constitucional (TC) ha ordenat a la primera instància judicial que faci el favor d’investigar perquè l’home va perdre la cama. Que no pot ser que la batlle instructora no iniciés ni la instrucció. I per no escoltar, no escoltés ni la declaració del treballador danyat.
Arran de la denúncia davant la policia presentada per l’home a qui van haver d’amputar la cama dreta des del peu i fins al genoll, la Batllia va obrir unes diligències prèvies que es van limitar a rebre un atestat policíac i un informe de la inspecció de Treball. Suficient, segons el responsable judicial, per arribar a la conclusió que la víctima era, alhora, l’únic responsable de l’accident i calia arxivar la causa. En cap cas no s’hauria avaluat, de forma suficient com a mínim segons diu ara el TC, la suposada responsabilitat que haurien tingut en els fets la conductora del toro, el director del centre comercial i, per extensió, l’empresa E.Leclerc-Hiper Andorra. Res de res. El Tribunal de Corts va avalar l’arxiu de la causa ja quan la víctima havia promogut les accions legals escaients -una querella criminal- per constituir-se com a part. La fiscalia va arribar admetre que potser la conductora del toro havia incorregut en una contravenció penal. Però en tot cas, ja havia prescrit.
L’amputació
I és que la denúncia davant la policia no va ser ni molt menys immediata. L’home va patir l’accident un novembre. La lesió més greu semblava haver-la patit al peu, sense que hi hagués ferida oberta. Els metges van fer el que s’esqueia per salvar el peu. I semblava que podria ser. Però la situació es va anar complicant i mesos després no només no es va poder salvar el peu. També es va haver d’amputar parcialment la cama degut a la repercussió cap al sistema nerviós i muscular en què va derivar la lesió inicial. Un fet que va sumir l’home en una situació anímica complexa, a banda de perdre la feina. Quan es va veure en cor, i veient que l’empresa havia aparentment intentat ocultar tot plegat, l’afectat va iniciar les accions.
Una vegada arxivades les diligències per la Batllia i beneïda la decisió pel Tribunal de Corts, la defensa de l’home va elevar la causa al Tribunal Constitucional al·legant que s’havia vulnerat el procés degut per diverses coses. Però, fonamentalment, perquè no s’havia dut a terme la investigació mínima per intentar saber, de veritat, què havia passat. Es lamenten els assessors legals de la víctima, segons recull la sentència notificada recentment pel TC i que obliga la Batllia a fer la feina que no havia fet en origen, que “la jurisdicció ordinària ha pres com a certes unes circumstàncies que no concorden amb altres diligències que consten en els autes”.
I cita que algunes d’aquestes discrepàncies versen “sobre el fet que en el moment de l’accident no calia una autorització per conduir el toro i sobre l’estat en què es trobava el magatzem i la manca de protecció i de seguretat dels treballadors”. Manté la defensa de l’home, més enllà de qüestions de naturalesa estrictament jurídica, que el fet d’haver-hi contradiccions “hauria d’incentivar la instrucció en lloc de desembocar en l’arxiu de la causa”.
Més coses. La defensa també denunciava que el Tribunal de Corts, per exemple, no hauria tingut en compte “les coaccions patides pel recurrent per part de l’empresa, coaccions que segurament també han patit els treballadors que han hagut de declarar davant el servei de policia; l’estat deplorable en què es trobava el magatzem i la manca de mesures de protecció individual dels treballadors, l’encobriment de l’accident, el delicte de falsedat documental (en les declaracions a la CASS i en relació amb l’adquisició del material de protecció per als empleats) i la inactivitat de la batlle en la instrucció”.
L’argumentació del TC
“La batlle ha decretat l’arxiu sense ni tan sols haver iniciat la instrucció”, denuncia la defensa de l’home danyat, ja que “s’ha limitat a rebre les actuacions del servei de policia sense ni tan sols prendre declaració al recurrent”. I el TC hi està absolutament d’acord, en aquest extrem. En efecte, l’Alt tribunal, en la fonamentació jurídica que porta a donar la raó al recurrent, recorda, d’entrada, que “arxivar una causa és una decisió que implica conseqüències feixugues pels justiciables, que troben, d’aquesta manera, tancat l’accés a la Justícia”.
Ve a recordar el TC que l’actuació dels tribunals ha d’estar d’acord amb la voluntat “d’aclarir com van succeir els fets i en quines circumstàncies”. I quan entra a valorar explícitament el cas concret del mosso de magatzem de l’E.Leclerc-Hiper Andorra retreu a la Batllia que “no cal destacar únicament l’actitud del recurrent en l’origen de l’accident -recordem-ho, l’home en principi guiava la conductora del toro elèctric-, el qual va tenir com a conseqüència l’amputació parcial d’una cama”.
I encara va més enllà. Diu el tribunal presidit per la francesa Laurence Burgorgue-Larsen, que alhora ha estat la ponent de la causa, que “els tribunals andorrans no han ponderat de manera suficient, com exigeix el dret constitucional a un procés degut, la integralitat dels elements duts al seu coneixement”. I ressalt en particular un fet “problemàtic”: “La responsabilitat civil de l’empresa -aspecte plantejat a títol subsidiari pel recurrent. no hagi estat en cap moment analitzada pels tribunals”. I hi afegeix: “Efectivament, escudant-se darrera l’informe del servei d’inspecció de treball (que és una instància administrativa, els plantejaments de la qual es poden impugnar) i negant-se a aclarir, per la via judicial, qüestions rellevants per a l’establiment de les responsabilitats, aquest TC considera que les resolucions impugnades han privat el recurrent dels seus drets a accedir a la justícia i a un procés degut”.
Amb allò manifestat fins aquí, l’Alt tribunal ja reconeix la vulneració. Però encara vol reblar el clau. “És si més no inconcebible que la Batllia no hagi considerat necessari, mitjançant audiència, escoltar la versió i els arguments del recurrent. Altrament dit, no hi ha hagut un inici d’instrucció en què el recurrent hagi pogut presentar, davant una autoritat judicial imparcial, el desenvolupament precís dels fets i la seva versió sobre les responsabilitats de cada un.”
Per tot plegat, deixa sense efecte les resolucions adoptades en el marc de la causa. És a dir, anul·la l’arxiu del cas. I ordena a la Batllia “que es practiquin totes les diligències que siguin necessàries per esclarir la veritat material i real dels fets denunciats”. Vaja, que el TC vol que s’esbrini què és el que va passar perquè el mosso de magatzem de l’Hiper Andorra hagi de caminar, avui, amb una pròtesi a la cama dreta.
Comentaris