El pressupost de l'AREB o quan costa més el suc que els moixons

El pressupost de l\'AREB o quan costa més el suc que els moixons
El pressupost de l\'AREB o quan costa més el suc que els moixons

Els consellers generals tenen uns quants dies més per estudiar el pressupost de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) abans de donar-hi suport. O no. No és que sigui una previsió comptable complexa. No és això. Com molt és inconcreta. I que es concreta, això sí, en 20.722.890 euros. És evident que la immensa part d’aquesta quantitat està destinada a afrontar les despeses derivades del procés de resolució de Banca Privada d’Andorra (BPA). I el concepte ‘despeses’ no és banal ni gratuït. Al contrari, costa una morterada. I PricewaterhouseCoopers (PwC) n’és el rei. Tant, que per les poques dades que ofereix el pressupost, sembla que costa més el suc que els moixons. Que es pagarà més pels sopars i els llits dels consultors que per les hores, que són moltes, que hauran esmerçat en revisar comptes i clients.

Recorda l’AREB en les línies generals del pressupost i el pla de treball 2015 que segons la denominada ‘llei BPA’, ha de donar continuïtat a totes les tasques realitzades per l’INAF en el marc del ‘cas BPA’. En aquest sentit, s’explica que “l’AREB ha d’assumir com a pròpies la continuïtat de les actuacions dutes a terme per l’INAF i les despeses per ella incorregudes. Entre aquestes despeses, la més considerable, però imprescindible, resulta ser la contractació de Price Waterhouse Coopers (PwC). Com a exemple, el seu procediment de ‘KYC’ o ‘know your client’, en anglès, que permetrà determinar si els fons dels clients de Banca Privada d’Andorra SA són o no lícits, i que té un import aproximat de 9.850.000 euros més despeses”.

I què caram són aquestes despeses? Enlloc no s’explica. D’aquí deu venir, almenys en part, alguns dels dubtes que tenen els parlamentaris. Per exemple, el president del grup mixt i líder del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, ha demanat que li aclareixin els conceptes pressupostaris. Perquè les xifres són clares. Si s’acudeix a veure quin cost té el procés de resolució de BPA hi ha una despesa en treballs realitzats per empreses, estudis i treballs tècnics que ascendeix a 19.963.532,65 euros. Aquesta xifra es divideix en dos. Per dos conceptes similars  però diferents entre sí i que són els següents (sic): Treb. realitz.empr. valor./perit. (15.591.541,10) i Treb. realitz.per empr. Est.treb.té. (4.371.991,55). Si del total global se li treu el que la pròpia AREB ja reconeix que costarà l’elaboració de ‘KYC’… el resultat és que hi ha deu milions, el suc, les despeses, que no està pas clar a què aniran o han d’anar destinats.

El que queda més clar és que el personal de l’AREB costarà pels nou mesos que haurà intervingut durant el 2015 uns 445.000 euros. Això surt de les despeses de personal atribuïdes al consell d’administració (212.666,64 euros), més els 37.960 euros destinats a personal de relació especial, més els 8.888,88 euros per a una persona contractada per a tasques administratives. Cal afegir-hi, a tot plegat, 8.793 euros més per afrontar les quotes de la Seguretat Social. I encara més partides íntimament lligades als membres de l’AREB. 72.180 euros per al reemborsament de dietes. I 103.500 euros més en matèria de locomoció i desplaçament del personal.

El pressupost de l'Estat... divendres al Consell?

Si les pistes donades per la consellera demòcrata Meritxell Mateu durant la darrera reunió de la comissió legislativa de Finances s’acaben concretant, és molt possible que aquest divendres el Govern tramiti davant el Consell General el pressupost de l’Estat per al 2016. Ho farà ‘només’ vint dies tard. També àmpliament fora de termini portarà a la seu parlamentària altres instruments i eines pressupostàries que la denominada ‘regla d’or’ imposava a l’executiu que havia d’enviar al poder legislatiu. El ministre de Finances, Jordi Cinca, hauria de respondre aquest dijous en la sessió de control parlamentari una pregunta referent al retard en tramitar el pressupost. D’altra banda, el Consell General hauria encarregat un informe per determinar les conseqüències legals d’entregar la previsió comptable fora de termini. Molt probablement, l’estudi indicarà que no hi ha cap conseqüència perquè el termini establert per la llei es considerarà que no és una data límit. Una interpretació com una altra. Només cal llegir el que disposa l’article 20.3 de la Llei general de les Finances Públiques: “3. L'aprovació dels avantprojectes pel Govern comporta llur conversió en projecte de llei del pressupost general, que cal trametre a la Sindicatura abans de l’1 de novembre.”

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.