El pressupost de l'AREB o quan costa més el suc que els moixons

Els consellers generals tenen uns quants dies més per estudiar el pressupost de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) abans de donar-hi suport. O no. No és que sigui una previsió comptable complexa. No és això. Com molt és inconcreta. I que es concreta, això sí, en 20.722.890 euros. És evident que la immensa part d’aquesta quantitat està destinada a afrontar les despeses derivades del procés de resolució de Banca Privada d’Andorra (BPA). I el concepte ‘despeses’ no és banal ni gratuït. Al contrari, costa una morterada. I PricewaterhouseCoopers (PwC) n’és el rei. Tant, que per les poques dades que ofereix el pressupost, sembla que costa més el suc que els moixons. Que es pagarà més pels sopars i els llits dels consultors que per les hores, que són moltes, que hauran esmerçat en revisar comptes i clients.

Recorda l’AREB en les línies generals del pressupost i el pla de treball 2015 que segons la denominada ‘llei BPA’, ha de donar continuïtat a totes les tasques realitzades per l’INAF en el marc del ‘cas BPA’. En aquest sentit, s’explica que “l’AREB ha d’assumir com a pròpies la continuïtat de les actuacions dutes a terme per l’INAF i les despeses per ella incorregudes. Entre aquestes despeses, la més considerable, però imprescindible, resulta ser la contractació de Price Waterhouse Coopers (PwC). Com a exemple, el seu procediment de ‘KYC’ o ‘know your client’, en anglès, que permetrà determinar si els fons dels clients de Banca Privada d’Andorra SA són o no lícits, i que té un import aproximat de 9.850.000 euros més despeses”.

I què caram són aquestes despeses? Enlloc no s’explica. D’aquí deu venir, almenys en part, alguns dels dubtes que tenen els parlamentaris. Per exemple, el president del grup mixt i líder del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, ha demanat que li aclareixin els conceptes pressupostaris. Perquè les xifres són clares. Si s’acudeix a veure quin cost té el procés de resolució de BPA hi ha una despesa en treballs realitzats per empreses, estudis i treballs tècnics que ascendeix a 19.963.532,65 euros. Aquesta xifra es divideix en dos. Per dos conceptes similars  però diferents entre sí i que són els següents (sic): Treb. realitz.empr. valor./perit. (15.591.541,10) i Treb. realitz.per empr. Est.treb.té. (4.371.991,55). Si del total global se li treu el que la pròpia AREB ja reconeix que costarà l’elaboració de ‘KYC’… el resultat és que hi ha deu milions, el suc, les despeses, que no està pas clar a què aniran o han d’anar destinats.

El que queda més clar és que el personal de l’AREB costarà pels nou mesos que haurà intervingut durant el 2015 uns 445.000 euros. Això surt de les despeses de personal atribuïdes al consell d’administració (212.666,64 euros), més els 37.960 euros destinats a personal de relació especial, més els 8.888,88 euros per a una persona contractada per a tasques administratives. Cal afegir-hi, a tot plegat, 8.793 euros més per afrontar les quotes de la Seguretat Social. I encara més partides íntimament lligades als membres de l’AREB. 72.180 euros per al reemborsament de dietes. I 103.500 euros més en matèria de locomoció i desplaçament del personal.