Els diners que haurien servit per pagar les comissions que tenien com a finalitat, suposadament, aconseguir adjudicacions d’obres a Catalunya haurien passat, de forma important, per Andorra. El ‘cas 3%’ té forts lligams amb el Principat. La guàrdia civil ha tornat a posar de manifest la vinculació bancària d’empresaris ‘paganinis’ amb el país. Tampoc no era tant d’estranyar atès que molts dels empresaris investigats i amb comptes detectats a Andorra tenien vincles amb els Pujol. Un informe d’agents de l’institut armat incorporat recentment en el sumari del ‘cas 3%’ posa de relleu que almenys sis empresaris implicats en aquest afer haurien tingut comptes o els tenen encara a Andorra: Jordi Soler, Sergi Lerma, Jordi Sumarroca, Francesc Xavier Massip, Josep Santandreu i, especialment, Francesc Xavier Tauler, un home que ha tingut vincles directes amb firmes tan notables del Principat com Cevalls o Gevivasa.
L’informe que confirma els vincles amb Andorra dels investigats en el ‘cas 3%’ està datat a 30 de maig i forma part de la causa que investiga el jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell (Tarragona), i l’ha elaborat la guàrdia civil a partir de les dades enviades per les autoritats judicials andorranes després d’una demanda feta via comissió rogatòria. El jutge del ‘cas 3%’ investiga, entre altres, diversos empresaris i dos extresorers (Daniel Osàcar i Andreu Viloca) de CDC per suposades comissions a canvi d’obres públiques; a més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una causa contra l’exconseller Germà Gordó per la mateixa suposada trama, però del seu cas se n’encarrega aquest tribunal pel seu aforament com a diputat del Parlament. El jutjat del Vendrell també es va interessar per si Osàcar o Viloca o tots dos tenien o havien tingut diners al Principat. Ara per ara no s’ha detectat cap compte dels dos extresorers convergents.
En canvi, la guàrdia civil conclou que l’alma mater del Grup Soler, empresa constructora i de serveis afins, Jordi Soler, va ser titular de dos comptes a Andbank, cancel·lats el 2013. Jordi Sumarroca, directiu de la firma Teyco i que com a fill que és d’un dels fundadors de CDC (Carles Sumarroca) tenia una proximitat evident amb els Pujol, encara avui té un compte actiu a Andbank, segons la informació de la guàrdia civil a la qual ha tingut accés l’agència Europa Press. I a d’Andbank i prèviament de Banca Reig també en va ser client Sergi Lerma, president de la constructora Oproler. Els comptes de Lerma, però, actualment ja estarien cancel·lats. L’informe també assenyala que Francesc Xavier Masip (president de l’olotina Instal·lacions, Gestió, Formació i Assessorament SA, més coneguda com a IGFA) i Josep Santandreu Peralba (vicepresident de la firma presidida per Masip) han estat titulars d’un compte a MoraBanc.
L’informe recentment incorporat al sumari del ‘cas 3%’ també fa referència al fet que Francesc Xavier Tauler, malgrat que intervé en diversos comptes a Andorra dels quals eren titulars diverses empreses, solament ha estat titular Tauler estrictament d’un compte ja donat de baixa a Andbank. L’estudi de la comissió rogatòria “ha demanat detectar una gran quantitat de comptes bancaris gestionats” per Tauler, amb diferents formes de participació, i que són titularitzades per societats espanyoles, andorranes i suïsses en les quals té diferents càrrecs d’administració. Tauler és un enginyer, amic de la infància de Jordi Pujol Ferrusola i exconseller delegat de la constructora Copisa. Aquesta firma tenia vincles directes amb societats instal·lades al Principat com Cevalls o Gevivasa.
Un informe de la guàrdia civil conclou que els empresaris Jordi Soler, Jordi Sumarroca, Sergi Lerma, Francesc Xavier Masip, Josep Santandreu i Xavier Tauler tenen o han tingut comptes a Andorra
En un compte administrat per Tauler a Andorra –el seu titular del qual és l’empresa Copisa (domiciliada a Suïssa)– “s’ha detectat una sèrie d’irregularitats quant a la manera en què és capitalitzada”, a més que transfereix part dels seus fons a altres comptes de mercantils fora d’Andorra, com Copisa Internacional (Suïssa) o Copisa Pirenaica (Espanya). La guàrdia civil té “la sospita de la seva instrumentalització en operacions sofisticades de moviments internacionals de fons, compatibles amb les contemplades als catàlegs exemplificatius de blanqueig de capitals”, elaborat per la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries.
Lligat al mateix cas, a les comissions a l’entorn de CDC, encara que amb una investigació paral·lela i també instruïda pel mateix jutge del Vendrell, també va esquitxar al seu dia el cas de la consultora Efial, que tenia una pota al Principat a partir, suposadament, de les consultores (Universal Gestió i OCPS) vinculades a qui havia estat fins al 2008 director general d’Andbank Jaume Sabater. La policia espanyola es va traslladar al Principat. Hi va haver escorcolls al país, es va comissar documentació i, durant unes hores, es va especular en una detenció de Sabater que no es va produir. A OCPS també hi juga un paper rellevant un altre exAndbank com Eduard Jordi Bober que també figuraria en les diligències d’investigació promogudes des del jutjat que instrueix el ‘cas 3%’. Bober hauria participat en el disseny i construcció d’estructures financeres suposadament opaques i presumptament usades per dissimular tots aquesta pagaments que se suposa que eren irregulars.
Encara lligat amb el ‘cas 3%’ hi ha la picabaralla entre fiscals que tindria vincles amb un altre home, un altre empresari, lligat amb el Principat. Es tracta de l’investigat en el ‘cas Emperador’ Rafael Pallardó, que fa uns mesos va denunciar a la fiscalia anticorrupció espanyola haver estat víctima de coaccions per part dels fiscals José Grinda i Fernando Bermejo, principals representants del ministeri públic en l’impuls de la investigació de l’afer que afecta CDC. Pallardó hauria denunciat que els fiscal pretenien que aquest empresari del sector de la marroquineria i els basars de connotació oriental reconegués Jordi Pujol com una de les persones amb les quals feia compensacions dineràries.
Aquella denúncia va donar peu a que l’ara ja exfiscal anticorrupció Manuel Moix apartés Grinda i Bermejo del ‘cas 3%’ i ordenés obrir una investigació per aclarir si, efectivament, els dos representants del ministeri públic havien coaccionat d’alguna manera Pallardó. Recentment aquests fets han estat arxivats en no considerar que siguin delictius.
Comentaris