Des dels grups que donen suport a Govern es defensa a capa i espasa el paquet anunciat dimarts. Apunten que són mesures molt positives. Especialment, destaquen la pujada de salaris (tant el mínim com els que se situen per sota del sou mitjà) i la gratuïtat del transport públic. Així ho ha remarcat el president de la bancada demòcrata, Carles Enseñat. En el primer cas, apunta que “és rellevant per aquest objectiu d’apropar-nos al 60% del salari mitjà com vam dir que faríem aquesta legislatura”. Al mateix temps, ha volgut destacar que “1.200 ja és una xifra rellevant, important, sobretot si partim de la base quan vam començar tot just s’arribava als 1.000”. També entén que “és clau per la inflació i perquè la gent pugui guanyar el poder adquisitiu que han perdut”.
En una línia similar s’ha expressat el president del grup liberal, Ferran Costa, que ha volgut destacar l’afectació “a una part important de la població” que tindrà la pujada salarial. “És un impacte clar”, ha afirmat. També ha posat en relleu el canvi radical amb la gratuïtat del transport públic. “Es compleix un múltiple objectiu amb una sola mesura: moltes famílies es podran desplaçar ara sense pagar i no patiran els efectes del carburant; suposarà també una millora de la mobilitat i del medi ambient”. Aquesta opinió és idèntica a la d’Enseñat: “és una mesura molt positiva des d’un triple vessant: econòmic, de mobilitat i de petjada ecològica”.
El president del grup liberal ha volgut posar en relleu que el paquet de mesures “és important” i gairebé “sense antecedents” amb accions “totes elles per ajudar que el poder adquisitiu dels ciutadans no minvi com ho està fet per motius exògens”. Des de la formació blava també es destaca la “bona cintura” que ha mostrat l’executiu. “Es reacciona ràpidament amb propostes que a més encara es poden veure ampliades”, ha indicat.
I, justament, des de la majoria s’entén que les mesures encara seran més positives si es poden aplicar amb agilitat. Per això, el líder parlamentari ‘taronja’ té clar que volen anar de pressa. Almenys en allò que depèn del Consell General: la llei que ha d’establir l’increment obligatori en un 3,3% dels salaris situats entre el mínim i el mitjà, el de les pensions o, també, un IGI reduït per productes com bolquers o compreses. “Sigui la setmana vinent o l’altra, a més tardar ens agradaria que el text es pogués tramitar per la via d’extrema urgència i votar de seguida”, ha explicat Enseñat. Això suposaria que, un cop acceptada a tràmit, es portaria al ple del Consell en un termini entre 24 i 48 hores. Posteriorment, tot just caldria esperar la signatura dels Coprínceps. Això suposaria que, probablement, ja al juny s’aplicaria l’increment salarial.
“POSITIVES” PERÒ “INSUFICIENTS”
Des dels partits a l’oposició, la valoració no és ja tan bona. Pel PS les mesures són “positives”, sí, però també “insuficients”. Des de la formació s’ha valorat com a curt el paquet d’accions presentat pel Govern. Entenen que el que cal són reformes que afrontin els “problemes estructurals” del país, com ara la dificultat per accedir a un habitatge o els salaris i pensions baixes.
“Trobem positiu que hi hagi mesures; fa anys que diem que calen perquè la situació no es pot contenir, però no són suficients, són pedaços”, ha apuntat el secretari d’organització del PS, Pere Baró, que ha comparegut en roda de premsa conjuntament amb el primer secretari, Gerard Alís. Aquest darrer ha posat en relleu que arriben “in extremis”, just pocs dies abans d’una manifestació de l’1 de maig per a la qual han fet una crida a participar, ja que “el que és necessari són reformes que abordin els problemes estructurals del país”.
A l’entendre dels socialdemòcrates, el paquet anunciat des del Govern representa “petites solucions que sí que donaran una major liquiditat a les famílies”. Lamenten, però, que “hi ha una marca de reformes estructurals que permetin que la classe treballadora i els autònoms puguin viure el país”. Alís entén que hi ha “una incapacitat de la majoria per resoldre aquests problemes”, com ara habitatge o salaris i pensions baixos.
També han lamentat que, al seu entendre, no s’ha parlat prèviament ni amb els agents econòmics i socials ni, tampoc, amb els grups parlamentaris de l’oposició. “Sindicats i patronals van sortir dient que es quedaven curtes”, ha indicat Alís. Per la seva banda, Baró ha apuntat que molts dels diners aportats “acabaran a la persona que té l’habitatge i que cobra el lloguer”.
La seva conclusió és clara: “DA no ho sap fer. No és que no vulgui fer-ho, no saben com negociar, quines polítiques aplicar i com aplicar-les”. Així, ha apuntat que “en lloc de trobar solucions a llarg termini, donen almoina a la gent en comptes de fer polítiques estructurals per solucionar el problema de base”.
TERCERAVIA TAMBÉ HI VEU L’OMBRA DE L’1 DE MAIG
Per la seva banda, el líder de Terceravia, Josep Pintat s’ha preguntat per què “si el Govern entén que el poder adquisitiu es pot decretar no ho ha fet abans”. Al seu entendre, la resposta és que el que hi ha és “una acció-reacció” vinculada al fet que s’hagi convocat una manifestació per l’1 de maig “a les portes d’eleccions”. El polític lauredià ha lamentat que des de l’executiu “esquiven la responsabilitat de no tenir un full de ruta clar per governar”.
Pintat no ha volgut entrar al detall de les mesures, tot esperant a tenir “més informació” així com el dictamen que ha de fer el consell econòmic i social i que “ha d’acompanyar la llei”. Això sí, apunta que “per ara, no tenim cap notícia que s’hagi fet cap estudi ni pla d’equilibri financer”.
Malgrat això, sí que ha volgut apuntar alguns aspectes que li grinyolen. “Si en l’IPC un dels problemes són els productes frescos, per què es baixa l’IGI dels bolquers?”, ha indicat. A banda, també ha exigit el Govern que “expliquin, potser en un Debat d’Orientació, quin full de ruta tenen en matèria econòmica i financera pel que queda de legislatura”. Al seu entendre, “cal tenir una autèntica política fiscal i econòmica i avui dia això encara no hi és”.
Comentaris (21)