Les mesures, “transversals” segons que ha explicat el cap de Govern, Xavier Espot, s’han anunciat aquesta tarda al consell econòmic i social, on hi són representats els agents econòmics, siguin patronals o sindicals. Se’ls ha demanat valoració i, també, que facin aportacions, ja sigui sobre les ja plantejades o sobre noves accions que considerin que es puguin implementar. La voluntat és que en poques setmanes es pugui assolir un paquet ja definitiu que ajudi, en paraules del mandatari, a “millorar decididament el poder adquisitiu de la ciutadania i, en particular. de les persones amb rendes més baixes i més risc d’exclusió social”. En global, un paquet que per a l’Estat es calcula que suposarà una despesa de vuit milions d’euros.
La mesura estrella és, sense cap mena de dubte, una que ja havia apuntat dijous passat, al Consell General, el mateix Espot: un increment de les remuneracions dels treballadors. I no només aquells que més cobren. A aquests, els qui perceben el salari mínim, se’ls tornarà a apujar. Un 3,64%, que fa que passi dels 1.157,87 euros bruts al mes a assolir “la xifra psicològica” dels 1.200. “En quatre mesos”, ha destacat el cap de Govern, haurà crescut un 7%. Aquesta mesura serà automàtica a partir de l’1 de març, ja que es pot establir via decret, i també afectarà altres prestacions, com ara les de desocupació involuntària, per fill a càrrec o les pensions de solidaritat. El cost per a l’executiu s’estima en 600.000 euros.
Però la situació generada arran de l’esclat de la guerra a Ucraïna no afecta només la classe baixa. També impacta en la mitjana i, per això, una altra mesura, aquesta sota empara d’una llei específica, serà la d’obligar a incrementar (sempre que no es fes amb l’IPC del 2021 a inicis d’any) el salari d’unes 24.500 persones. Són les que cobren entre el mínim i els 27.130,44 euros bruts anuals (és a dir, el sou mitjà). En aquest cas, un 3,3%.
Requerirà, això sí, la prèvia aprovació del Consell General. “La voluntat és entrar la llei com més aviat millor”, ha explicat Espot que, però, també ha indicat que volen donar temps perquè els agents socials i econòmics puguin fer aportacions a aquesta i altres mesures, però també negociar amb els grups parlamentaris “fórmules de tramitació que permetin la màxima celeritat”. El cap de Govern ha recordat que “ja vam trencar aquest tabú el 2018” i ha reconegut que l’any passat, quan es va decidir no aplicar la mesura vist “el context extraordinari de la pandèmia”. Ara, ha admès que “ens vam equivocar i rectifiquem”. De fet, s’amplia encara més l’abast, ja que fins ara tot just entraven els salaris fins a 24.000 euros anuals.
Salaris a banda, Govern també aposta per incrementar les pensions contributives (jubilació, invalidesa o viduïtat). En aquest cas, un 3,64% sempre que la persona beneficiària resideixi efectivament a Andorra, hagi acumulat 25 anys, com a mínim, de cotització i que les actuals siguin inferior al sou mínim. La carrega en despesa d’aquesta mesura no l’assumirà la CASS, sinó el mateix executiu. “No volem carregar més la branca de jubilació”, ha apuntat Espot. S’estima que això suposarà un cost d’un milió d’euros i afectarà 3.200 persones.
En la presentació, el cap de Govern ha estat acompanyat per fins a cinc ministres -Jordi Gallardo, Eric Jover, Judith Pallarès, Sílvia Calvó i Ester Vilarrubla-. Al llarg de la compareixença, ha explicat que les propostes fetes són, justament, això, propostes subjectes a canvis i a millores però que des d’avui es posaven sobre la taula de la concertació social. El mandatari governamental ha assegurat que el Govern pretén “donar una resposta a l’altura de les circumstàncies” i “estar al costat de les persones i de les seves necessitats”.
Comentaris (34)