La música al carrer, de diversos estils, els discjòqueis, l’ambient, la gratuïtat i els racons del nucli antic d’Andorra la Vella són alguns dels esquers del festival, amb multitud de propostes de nivell com les de Guineu, The Gramaphone AllStars o els esbarts del país coreografiant a la plaça del Consell General el dissabte 15 a les 7 de la tarda grans temes de pop rock especialment català. La plaça Guillemó, la de les Arcades, vaja, acollirà el gran escenari, on tocarà Gossos, per exemple, el darrer dia del Jambo a partir de les 10 de la nit.
El cartell de l’onzena edició del Jambo s’ha presentat aquesta tarda amb el cònsol d’Andorra la Vella, Sergi González, i el ministre de Turisme, Jordi Torres, com a padrins. I els promotors del festival, Toni Colom i Oriol Vilella, com els grans mestres de cerimònies, i els defensors d’un projecte que ha esdevingut, a parer seu, “un instrument dinamitzador de la indústria cultural del país”, en paraules de Colom. Amb complicitat amb Vilella, han ressaltat el canvi que ha fet l’Andorra musical en aquesta darrera dècada.
Colom ha deixat clar que el Jambo ha estat “de manera humil” una baula més en el canvi, un “generador de sinergies” alhora que, per les dates, el festival resulta ser cada any “el tret de sortida de l’estiu” essent un certamen “molt transversal i on tothom s’hi troba a gust”. “La base de tot són els grups del país”. El Jambo “és un aparador de les bandes locals” i en aquest marc s’ha vist un increment de grups però, també, de producció pròpia i, fins i tot, de centres de formació musical i, per tant, d’estudiants de música.
GOSSOS COM A MOSTRA
Pels escenaris del Jambo -places Guillemó, del Poble, del Consell; carrers Cap del Carrer i Anna Maria Janer; i placetes Sant Esteve i Monjó- hi passaran una trentena de grups d’estils, orígens i maneres de fer diferents. També gràcies a la col·laboració de les ambaixades francesa (que apadrina El Gato Negro i Mauvaise Bouche) i espanyola (que porta Alberto & García). Són, en la majoria de casos, grups emergents. I és que el Jambo, ha destacat per exemple Oriol Vilella, va de “descobrir aquests grups de fora que estan a punt d’eclosionar”. D’altra banda no hi hauria pressupost per pagar-los.
Diferent és el cas de Gossos, que fan una mini gira de deu concerts en el projecte que s’ha denominat ‘A reviure’ i que s’aturen a Andorra com a l’únic punt que actuen gratuïtament per al fan, per a l’espectador. “Gossos és un esforç perquè som amics però no tant, normalment no hi hauria de ser al Jambo hem volgut fer l’esforç perquè era una ocasió perquè es vegi la capacitat del festival i la resposta que pot tenir”, ha dit Vilella. Però Colom ja havia apuntat quelcom de similar abans. I ho han fet picant l’ullet a les institucions i als patrocinadors.
“Gossos és un esforç perquè som amics però no tant, normalment no hi hauria de ser al Jambo hem volgut fer l’esforç perquè era una ocasió perquè es vegi la capacitat del festival i la resposta que pot tenir”
L’organització del Jambo ha pensat per alguna cosa de pagament, però es perdria l’esperit actual. Passaria a ser una altra cosa. Sí que es vol fer “un pas endavant” però tot és qüestió de pressupost malgrat els molts suports que tenen i el conveni per quatre anys signat amb el ministeri de Cultura que ha posat de relleu el titular de Turisme. Jordi Torres i Sergi González han destacat la consolidació del Jambo. Cadascú ho ha fet a la seva manera.
El ministre ha ressaltat que el festival “et fa respirar, et fa ressentir que és un projecte que està molt consolidat” i el cònsol ha remarcat que el Jambo ha passat per tres corporacions diferents, “però és com els funcionaris, els polítics passen, però el Jambo es queda”. González ha ressenyat que el festival “és una bona expressió cultural en ser al carrer” i ha destacat que el comú està al costat del ciutadà, del comerç, dels nous emprenedors. I que certàmens com el que munten Colom i Vilella reverteixen, com ells dos ham esmentat també, en dur negoci.
Torres s’ha referit al fet que hi ha “músics reconeguts de l’estranger però tenint en compte els joves talents del país, que són molts” i ha insistit en l’època de l’any en què es fa, sense grans aglomeracions de turistes i que permeten “una simbiosi” entre públic local i forà. “I això encaixa molt bé en l’estratègia de desestacionalitzar”. Alhora, el ministre, que ha desitjat que aquesta propera edició “sigui un èxit com la passada” ha mostrat “el suport incondicional a aquesta iniciativa, que s’ha hagut de lluitar molt”.
LA PROGRAMACIÓ
I ha estat en aquest marc, en el suport incondicional, en el cartell, en la programació presentada, que Vilella i especialment Colom s’han anat animant a posar sobre la taula idees. Convertir la plaça del Consell General, per exemple, en una mena d’escenari. Més encara quan s’hagin acabat les actuacions urbanístiques que vol impulsar la institució als entorns. “És un espai que podria ser gairebé autònom”, usant aspectes lumínics, de so… i això sí: de nit.
El Jambo és de tarda-vespre. A la 1 de la matinada com a molt tard tanca la barraca. Però “el producte encara es pot estirar i té possibilitats de creixement”. Gossos, l’aposta d’aquest any, el grup que es menja el 50% pràcticament del pressupost directament destinat a música -tot el muntatge, el cost global del festival supera els 100.000 euros- pretén ser “un pas endavant” perquè els patrocinadors vulguin fer el pas endavant que el Jambo reclama poder dur a terme també.
Pels escenaris del Jambo hi passaran notables grups del país però mostrant tocs difeents, com els acústics de Rokyo o Four Flags, per exemple. Hi ha molts grups que han passat per La Fada Ignorant com poden ser Sara Aldana, Mike Lamotta o El Cantante del Greco. Hi ha projectes infantils que pretenen omplir la plaça del Poble com La Clika, o els esbarts del país, que ja són molt moderns com ha destacat Oriol Vilella, fent realitat, aquest any sí, un projecte que els promotors del Jambo feien anys que buscaven: que dansin al so de música pop rock d’allò més coneguda.
Jordi Serradell, Guineu, Ferran Palau, Antònies Darkness són algunes de les formacions catalanes emergents que haurien de portar molta frescor i gran varietat i música interessant al Jambo. Sense oblidar un consolidadíssim Joan Pau Cumellas amb Àlex Bagaria o els Jazz Pretenders. En fi, que l’aposta és clara. El Jambo pretén ser més que mai una ‘gossada’ que permeti somniar en una categoria superior.
Comentaris (7)