Perquè, justament això, és el que l’ens entén que ha de reclamar: el compliment de la legislació existent. Fins ara, ha recordat Casahuga, no s’havia fet servir la via judicial. En la propera reunió de l’òrgan de direcció, sobre la taula es posarà la possibilitat de fer un pas més. “No ho descartem. De fet, es plantejarà”, ha afirmat.
I és que, malgrat que, de moment, molts locals i altres entitats, inclosos comuns o Govern, ja paguen les tarifes corresponents, s’està lluny del que hauria de ser. “Hi ha forçat impagats”, apunta Casahuga. Alguns, fins i tot, “amb el contracte signat”. Han firmat, sí, però després no estan al corrent dels pagaments que han de fer per l’ús d’obres subjectes als drets d’autor en el marc del seu funcionament habitual.
“Tinc un llistat d’impagats important i s’ha començat a parlar al consell i amb l’equip legal i hem de veure quines accions es comencen a dur a terme”, comenta l’ara màxim responsable de l’SDADV. I en l’horitzó, no ho nega, hi ha la possibilitat d’engegar processos judicials: “Quan la via diplomàtica s’ha esgotat, malauradament, les coses són així”.
Fins i tot, sent conscient que el procediment pot ser llarg. Tant hi fa. S’entén que, arribats a aquest punt, no hi ha cap alternativa. “Tres, quatre, cinc anys. És igual. El que es trigui. Jo he vingut amb la idea, i sembla que el consell està d’acord, que l’entitat ha de complir aquests estàndards internacionals i ser una societat que pugui fer allò pel qual està pensada”, ha explicat Casahuga en declaracions a Altaveu.
De fet, des de l’SDADV es denuncia que la persona responsable de contactar amb aquests obligats a pagar per drets d’autor, el comercial, ha tingut problemes a l’hora de fer la seva feina. “En molts casos, l’han fet fora del local”, relata Casahuga. I, fins i tot, “alguna empenta hi ha hagut”. Afortunadament, sense que “res hagi anat més enllà”.
Comentaris (4)