Crítiques i malestar per l'exposició del garrot vil sense que es condemni amb fermesa la pena de mort

Crítiques i malestar per l\'exposició del garrot vil sense que es condemni amb fermesa la pena de mort
Crítiques i malestar per l\'exposició del garrot vil sense que es condemni amb fermesa la pena de mort

L’exposició del garrot vil adquirit pel bisbe d’Urgell el 1854, quan el màxim responsable de la diòcesi ostentava, també el poder judicial del Principat, està generant un fort debat i notables crítiques. Encara que es tracti d’una peça valuosa del patrimoni cultural del país -o com va dir el tècnic d’aquest departament David Mas: “Per molt macabre que sigui és una de les peces més interessants que tenim”-, el fet d’haver col·locat aquesta eina d’ajusticiament en un lloc de tant tràfec de persones com la planta baixa de Govern, just a tocar del servei de tràmits que atén centenars de persones cada dia, desagrada una part important de la ciutadania. El carrer i les xarxes socials són dos aparadors d’aquest cert malestar que es preveu que creixi a partir d’aquest dimarts, quan el ‘giny de mort’ serà més visible.

A banda del lloc triat per exhibir la peça, que només s’ha utilitzat a Andorra una vegada, el 1860, quan un home de Canillo, Joan Mandicó, va ser condemnat per la mort a ganivetades d'un altre home d’Alts, la crítica que es fa té a veure, i molt, amb el fet que en cap moment es deixa clar que es tracta d’un sistema abominable, atroç. Que en lloc es fa una repulsa sense miraments tant de l’eina com de la pena de mort. Els crítics consideren que si s’havia d’exposar aquest instrument, almenys que fos per deixar clar i de forma contundent allò que no ha de ser. No. Sols es fa una tímida referència, que també va fer la ministra de Cultura, Olga Gelabert, durant la inauguració de la mostra, al fet que a Andorra la pena de mort no és vigent -formalment, no ho és tan sols des del 1993, quan amb l’aprovació de la Constitució així es va establir- perquè, com va recordar la titular del ministeri, “el país respecta els drets humans, entre ells, el dret a la vida”.

Sia com vulgui, el transitat vestíbul de la plata baixa de l’edifici administratiu del carrer Prat de la Creu acollirà el garrot vil fins al mes de setembre. La intenció de l'exposició de petit format, segons que es va explicar divendres durant la presentació de la primera de les mostres, és no oblidar aquells elements que formen part del passat. “Tenim l’objectiu que aquest espai aculli cada mes un element important de la història del país”, ha avançat la ministra. En aquest mateix sentit s’ha explicat el tècnic d'inventari del departament de Patrimoni Cultural, David Mas. “L’objectiu és exposar elements que tenim guardats a Patrimoni perquè la gent conegui la història andorrana, ja que són elements que formen part del nostre passat”.  

Mas va explicar que el garrot vil va ser un avanç tècnic de la pena de mort, perquè si el botxí era una persona prou forta podia aconseguir que les dues peces que envolten el coll descol·loquessin les vèrtebres, provocant l'ofec. Al segle XIX, s'utilitzaven tres tècniques diferents de pena de mort: el penjament, la decapitació i l’afusellament, que s'acostumava a aplicar als militars. Van veure que la decapitació era poc eficient i, al 1822, el rei Ferran VII va portar el garrot vil a Espanya, segons el tècnic de patrimoni cultural. Actualment, aquesta ‘màquina de matar’ s’ha convertit en un element molt valuós a nivell museístic. L’escassetat d’aquestes eines avui en dia provoca que els països veïns el demanin per poder-lo incorporar de manera momentània en alguns museus.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.