Cinc-cents dies, per Lluís Ferreira

Cinc-cents dies, per Lluís Ferreira
Cinc-cents dies, per Lluís Ferreira

Lluís FERREIRA

Doncs sí, ja han passat cinc-cents (500) dies. Cinc-cents dies on moltes famílies han vist truncades les seves vides. Molts de nosaltres poques aspiracions teníem a part de fer bé la nostra feina, pagar rebuts i crèdits. Intentant, qui més qui menys, llaurar-se un futur professional, mitjançant formació externa o bé amb formació interna, sense deixar mai de demostrar el bon saber fer i la professionalitat. Una professionalitat que, crec, hem mantingut, com a mínim de portes enfora. Han passat cinc-cents dies d'ençà que la diplomàcia del nostre Govern va mostra la seva feblesa: anteriorment sense saber llegir una nota verbal; posteriorment creant un desgavell que poc té de patriòtic.

Per començar podríem posar l'exemple següent: us imagineu a Rajoy o Hollande anunciant en roda de premsa que és farà publica una acusació administrativa de blanqueig cap a un dels seus bancs? Us imagineu la utilització d'algun mitjà de comunicació per tal repartir excrements sobre la dita entitat. (Disculpeu però haig de ser mig correcte).

És cert que molts nacionals han recuperat els seus estalvis fent valdre allò de "primer els d'aquí i després ja veurem". Semblaria que amb això ja tot queda resolt. Doncs jo crec que res més lluny de la realitat. Us imagineu que per una petició de Govern us puguin posar en presó preventiva sine die? El FinCEN no deixa de ser un organisme administratiu d'un govern, cert que és del Gran "Estats Units". Però un òrgan administratiu. Normalment tothom és innocent fins que es demostri el contrari. Si apliquéssim les mateixes regles que s'estan aplicant en el 'cas BPA' a d'altres individus nacionals pot ser que no quedés Comella suficient per a tanta gent.

Allò dit: han passat 500 dies de neguits, infàmies, difamacions i directament acusacions en titulars dels quals hem estat totalment desprotegits. Ningú, ningú, ningú no s'ha parat a defensar l'honor de clients, accionistes i treballadors. Això sí: quan hi ha la més mínima insinuació vers Govern, ràpid surt el cap de l'executiu a fer d'escuder. I si no, podem contractar una empresa a dit per tal de millorar la imatge del Govern, que no és pas, ni de bon tros, la imatge del país.

En definitiva i per no allargar-me gaire, perquè el temps és el millor jutge per a tots i cadascun de nosaltres. Només espero que els propers, i dic els propers perquè d'aquests ja no n'espero res assenyat, tinguin prou agudesa per defensar coses tan bàsiques com la propietat privada. I enteneu-me: la primera gran propietat privada de què disposem som nosaltres mateixos. I això ja fa anys que ni es ven ni es lloga ni es canvia. Amb això podem ser grans. Podem formar un gran país on tots hi tinguem cabuda; sense defensar els uns per deixar caure els altres. Ans el contrari.

Alguns encara creuen que la riquesa és una de sola i que es reparteix. I així ho fan, se la intenten repartir. Jo crec que la riquesa es crea. Tenim el talent, tenim la gent i tenim les ganes de fer les coses d'una altra manera. Ara només falta que parlem i comencem a posar les coses al seu lloc. I recordeu: demà tornarà a sortir el sol.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.