LUDOVIC
Al cap i a la fi, tot s’acaba sabent. Potser tot no; però avui, la bona notícia és que els fets van desmentint la percepció de què les malifetes (algunes vegades crims) dels poderosos es poden amagar eternament i quedar impunes.
Avui ja no és un autor teatral qui esquivant la censura (Hamlet, Macbeth, El rei Lear ....) ens explica les maquinacions dels poderosos.
Les mentides i les martingales de Blair amb els seus còmplices Bush, Aznar i Durão Barroso les ha posat al descobert John Chilcot en el seu informe “Iraq Inquiry”. “Que coño es la UDEF”? es demanava fa tres anys l’expresident Jordi Pujol en una entrevista a una televisió espanyola privada. Ara, no només ho sap ell; desenes de milers de catalans ho saben i saben algunes de les coses que ha fet el seu antic molt honorable. Rodrigo Rato, segur que sabia què era la UCO (unitat central operativa de la Guàrdia Civil); el que no sabia és que un dia aquesta policia judicial recolliria proves contra ell per delicte fiscal, blanqueig de capitals i corrupció entre particulars en els seus nombrosos negocis privats.
El diari digital francès Mediapart va publicar el desembre de 2012 unes gravacions de l’antic ministre del Pressupost Jérôme Cahuzac que demostraven la seva titularitat d’un compte no declarat a un banc suís i la seva filial a Singapur. Cahuzac va negar-ho tot, per després, quan ja no podia negar per més temps les evidències, acceptar progressivament cada prova aportada pel diari digital fundat per l’ex-cap de redacció del diari Le Monde, Edwy Plenel.
Cahuzac va treure pit i va declarar-se víctima d’un complot tramat per la cúpula de l’exercit i del lobby armamentista francès. Cahuzac, un “bon citoyen français”, se sentia atacat per ser membre de govern, no per les coses privades il·legals que havia fet, sinó per voler reduir els efectius de l’exèrcit i anul·lar comandes de submarins nuclears, helicòpters i avions Rafale. No us recorda el cas de Cahuzac el tema dels lingots?
Ara, no només s’acusa a Cahuzac de frau fiscal i de blanqueig de diners procedents d’evasió fiscal; han sortit dossiers vells, molt vells, de 1988 a 1991, de quan Cahuzac tenia responsabilitat al ministeri de “la Santé”. Es parla de comissions per compres de material mèdic: 40.000 euros per un escànner i 110.000 per un IRM. No està gens malament! La cosa no para aquí, també hi hauria comissions de laboratoris farmacèutics.
El denominador comú de totes aquestes situacions és el menyspreu als ciutadans que demostra aquesta gent. Però alguns paral·lelismes s’acaben, de moment, aquí; al març de 2013, quatre mesos desprès de que Mediapart publiqués la informació sobre els comptes a l’estranger de Cahuzac, el president de la República, François Hollande, anunciava la destitució de Cahuzac.
Comentaris