Però la situació és que si ha de renovar un contracte d’arres que hagués signat al seu dia a ca l’Estañol i d’això en depèn la pèrdua d’un negoci immobiliari, o les parts arriben a una entesa, o no hi haurà negoci. El Govern, tal com ha dit el ministre de Finances i portaveu de Govern, Eric Jover, espera que siguin els altres notaris els qui fent complint la llei, ha vingut a dir, posin ordre a la situació mentre es posa en marxa el concurs, que pot trigar més d’un any a resoldre’s, per a la provisió de dos nous fedataris públics.
Els notaris reclamen que l’executiu adopti formalment la supressió del despatx ‘inoperatiu’ i traslladi el protocol a la cambra professional
Fonts de la cambra de notaris, per la seva part, afirmen que la situació no està prevista jurídicament i que el que cal és que l’administració, com a representant d’un Estat que en definitiva és el propietari de tots els documents expedits al seu dia per la notaria Estañol, adopti decisions. ¿Quina? La supressió formal de la notaria Estañol i la transmissió de tot el seu protocol -que és el conjunt de documents, notes, informació… tot el que s’hagi produït a la notaria- cap a la cambra de notaris.
Hores d’ara, la notària Rosa Maria Ferràndiz, per sorteig, és la custòdia del protocol. Però custòdia, asseguren les fonts, no vol dir res més que garant que d’aquell conjunt de documents no en surt res ni se n’altera res. La llei preveu que el notari custodi assegurarà el bon traspàs cap al notari que agafi el relleu d’aquell que deixi l’activitat. Però aquí no hi ha cap substitut possible hores d’ara. I Ferràndiz no pot gestionar res de res.
La Cambra de Notaris, contractant el personal que sigui escaient, si rep el conjunt documental procedent del Govern, que en el fons és el propietari del fons produït per Estañol, estaria en disposició de gestionar amb més o menys celeritat el protocol. Però mentre aquesta situació no es doni, no hi ha res a fer. O almenys això és que pensen els notaris, que difereix del que manté el Govern. L’únic de cert és que, mentrestant, tot allò relatiu a l’arxiu d’Estañol està parat.
Volum de feina inassumible
El notari ha posat a disposició de la custòdia el protocol manuscrit. Una altra cosa és la informació digitalitzada. Però es creu des de la cambra de notaris que quan s’arribi a una solució, no hi ha d’haver inconvenient en poder disposar de la informació digitalitzada. Sense això és ingovernable la situació a aquestes alçades de la vida tecnològica, documental.
A més, s’afirma des de l’entorn de la cambra notarial, el volum de feina extra que representa als fedataris en exercici passar de quatre a tres no és assumible. Segons les diverses fonts consultades, caldria que entre els tres notaris que queden operatius (Isidre Bartumeu, Rosa Maria Ferràndiz i Joan Carles Rodríguez) es repartissin les 3.500 escriptures que de mitjana produïa Josep Estañol. I afegir-les a aquelles que cadascú ja fa cada exercici i que estan a raó, seguint l’ordre abans establer, de 4.300, 2.800 i 1.200.
El fedatari cessat aporta un certificat de la CASS que reconeix la seva invalidesa professional per tal que l’administració reconsideri la seva decisió
I amb tot, en el cas del Govern, encara té una altra patata calenta que, de retruc, o afecta la resta o, directament, en pot arribar a ser l’origen amb una mena d’estira-i-arronsa amb Estañol. Fa un parell de setmanes el notari va demanar ser rellevat davant la baixa mèdica en què es trobava. La decisió de l’executiu va ser cessar-lo, en una resolució que no va agradar ni gens ni mica al fedatari públic. L’home pretenia una incapacitació que resolgués algunes de les seves qüestions d’àmbit empresarial-laboral.
Els darrers dies, Estañol, sense arribar a recórrer el cessament, sí que hauria fet una mena de sol·licitud o ampliació de la informació aportada fins al seu moment al Govern tot adjuntant un certificat expedit per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) en què reconeix la invalidesa professional del notari. Amb això, el fedatari públic pretendria una decisió diferent a la del cessament, per les repercussions que té a diferència de la incapacitació. Ara és l’executiu, també, qui ha de decidir si amb la nova informació aportada ha de dur a terme alguna modificació de la seva decisió.
Comentaris (6)