Nova patacada econòmica al Pas de la Casa pels talls de carreteres. Aquest dissabte al matí la localitat fronterera llueix gairebé buida de turistes i els veïns i empresaris tenen la sensació de no veure la llum al final del túnel. Entre els comerciants, missatges de resignació i de desesperació a parts iguals, en un dia que qualifiquen “com si hi tornés a haver Covid”. Ho explica el gerent d’un supermercat, que assegura en declaracions a l’Altaveu que notat un descens “del 80%” en nombre de clients. “En aquest moment hi hauria sis autocars aquí a fora”, exposa, remarcant que el que més afecta és “l’impediment de rebre gent de Tolosa”. Altres empresaris han explicat a l’Altaveu que durant aquest matí han arribat alguns visitants procedents d’Espanya, però el volum no té res a veure amb el que suposa, per exemple, l’arribada d’autocars des de França.
Confirma la situació també el propietari d’una ferreteria: “Quan van tancar Tarascó vam viure una caiguda de la facturació molt important” i afegeix que “els pocs clients francesos que arriben han de fer més quilòmetres.”
Aquest divendres al vespre semblava que s’obria un bri d’esperança amb alguns dels sindicats de pagesos anunciant que aixecaven les protestes. Però la realitat, aquest matí de dissabte, és que el Pas està gairebé buit. Els talls a RN20 a Tarascó, per exemple, o a Ur, que no tenien previst aixecar el tall fins al migdia, condicionen d’allò més i també hi ha afectacions a la RD20 o a Vilafranca de Conflent o la Tor de Querol.

Fa dies que duren els talls però el cert és que la situació de desesperació dels comerciants no és exclusivament a causa de les cues: “fa un any que tenim una situació de crisi, i la darrera setmana s’hi afegeixen les protestes dels agricultors. Per nosaltres és molt greu, ja que les festes de Nadal són a tocar”, declara una de les comerciants del Pas a l’ANA. D’altra banda, una resident des de fa més de 40 anys al Pas que regenta una de les botigues explica que ha estat “una caiguda molt forta, però ja fa temps que patim. Per una banda, ens afecta la crisi general, de l’altra, ens arriba això ara. Tampoc hi ha neu... Per al Pas tot això és fatal”. Alhora confirma que el comerç també ha canviat molt i que tot és “tabac i alcohol”, fet que fa que fins i tot ella baixi a Andorra la Vella a comprar. “Tenim també el problema dels contrabandistes, ara és un desastre total. El meu poder adquisitiu ha baixat, el meu sou d’ara no és el d’abans. M’agradava viure al Pas, però de vegades em pregunto què faig aquí”.
A hores d’ara, la incertesa és total. La divisió que hi ha entre els ramaders francesos fa que no s’acabi de tenir clar el calendari d’aixecament dels bloquejos i al Pas de la Casa la por és que aquesta situació s’allargui just en el pitjor moment de l’any. Mentrestant, el poble ofereix una imatge inhabitual per aquestes dates: carrers buits, botigues obertes sense clients i una sensació generalitzada que el motor comercial del Pas torna a estar, un cop més, al límit.

Carrers buits al Pas de la Casa.

Carrers buits al Pas de la Casa.










Comentaris (6)