“Els adolescents amb trastorns mereixen estar en un espai hospitalari i no en un centre de càstig”

Les dues associacions que han portat a la fiscalia els ministeris d’Afers Socials i Salut per les derivacions a l’estranger denuncien en menysteniment al qual l’administració sotmet a famílies i entitats i avisen que estaran vigilants en relació amb el projecte del CREI

L'edifici del futur CREI durant una visita d'obres institucional.
L'edifici del futur CREI durant una visita d'obres institucional. ARXIU / SFGA

No és la primera vegada que des de les associacions que treballen per a les persones amb trastorns al Principat es denuncia que no s’estan fent correctament les derivacions a l’estranger. Que es van amb “massa alegria” i sense analitzar els casos degudament. I que tampoc no s’avalua el tracte que dispensen els establiments on s’envien els menors. I “els adolescents amb trastorns mereixen estar en un espai hospitalari i no en un centre de càstig”.

Ho afirma la portaveu i presidenta d’una de les associacions que ha portat els ministeris d’Afers Socials i Salut a la fiscalia, Sandra Cano, que juntament amb la seva homòloga de l’Associació de Familiars de Malalts Mentals (AFMMA), Rosa Lluís, treballen colze a colze per mirar de posar ordre al desgavell que actualment consideren que hi ha. I que fa que una noia amb un trastorn alimentari greu que cal tractar com a tal se la derivi a un centre que acaba sent un aiguabarreig de moltes coses i del qual n’ha sortit molt pitjor del que va arribar. I la situació s’havia advertit. I quan de tornada al Principat, després d’un episodi greu al centre català on va estar ingressada, ha tornat a recaure i necessita novament suport, se la torna a derivar al mateix lloc on li van créixer els problemes.

Sense donar més detalls ni del centre ni de la menor, i una vegada ha transcendit -ho ha avançat l’Altaveu- la interposició de la denúncia davant el ministeri fiscal, encara que poc, les representants dels familiars dels malalts mentals i de l’Associació per la Defensa dels Joves en Risc (ADJRA), accedeixen a parlar de la qüestió. I avisen que fa molt temps que s’està denunciant que s’estan derivant menors cap a un centre que no està fent bé les coses i que, de fet, ha rebut nombroses queixes i denúncies a Catalunya. Davant la ignorància als advertiments, s’hauria posat el cas en coneixement de la fiscalia, a partir d’un exemple concret, perquè indagui si s’està fent bé les coses.

Sense conèixer el detall de la denúncia, Govern recorda que “no escatimem recursos” i que el CREI resoldrà una part de les derivacions que es fan actualment

El ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, demanat per la qüestió en compareixença pública després de la reunió ministerial, ha assegurat no estar al corrent de les denúncies i ha afirmat que creia que ni tan sols els responsables dels ministeris concernits ho estaven. Amb tot, el ministre ha garantit que “no s’escatimen recursos” per donar resposta a les necessitats dels infants i joves amb trastorns i ha posat d’exemple l’impuls del Centre de Reeducació Intensiva (CREI) que s’està acabant d’ultimar a l’antiga residència Solà d’Enclar.

Jover, que ha reconegut que “si aquesta assistència la poder fer més a prop de casa”, molt millor. I que el CREI hauria de permetre evitar moltes de les derivacions que actualment s’estan fent cap a Catalunya. Aquesta darrera afirmació, però, la rebat Cano, que avisa que els col·lectius socials com ara el que presideix estaran molt vigilants sobre l’operativa del CREI, atès que el que s’està plantejant no creuen que sigui el millor model. La presidenta de l’ADJRA tem que es puguin barrejar al CREI joves amb problemes de conducta amb resolució judicial i adolescents internats al que durant tants anys ha estat conegut com la Gavernera.

EL CENTRE DE LA SEU

Són dues coses ben diferents, vénen a dir Cano i Lluís que defensen, això sí, i ben aferrissadament, que Andorra ha de tenir els seus propis dispositius per donar resposta a les persones amb trastorns. La presidenta de l’AFMMA se sent “menystinguda” perquè una associació com la seva no hagi estat consultada en cap moment pel projecte que vol desenvolupar el bisbat a la Seu d’Urgell i en el qual hi participaria, potser, Andorra. Rosa Lluís hi està totalment en contra. Per diferents maneres.

Per les maneres, perquè el Principat ha de tenir els seus propis recursos i, per exemple també, perquè allí on es vol ubicar el centre psiquiàtric no es considera ni de bon tros el millor lloc “per moltes reformes que es faci”. “Ja li posarem el seu nom, però com que la senyora que va llegar al bisbat també va deixar propietats a Andorra, també es podria fer un centre a aquí, que és el que necessiten les persones afectades i els seus familiars”, indica una Rosa Lluís indignada perquè una associació pionera amb més de dues dècades de trajectòria no sigui tinguda en compte.

I encara una última apreciació: “Si aquí ja anem justos de personal, de metges, com es pot dir que prestarem metges a aquest centre de la Seu?” És clar, deixa clar també Lluís, que parlen pel que han escoltat o llegit, perquè d’informació oficial sobre el que es pretén fer o desfer, sigui al Principat o sigui en aquest cas a la Seu, no en tenen gens ni mica.

Comentaris (7)

Trending