El grup que ha promogut des de les xarxes socials les mobilitzacions més massives mai vistes al país ha emès aquest diumenge un document a partir del qual fa una primera anàlisi amb certa profunditat i a partir del seu sedàs del pla de xoc anunciat per l’executiu, que considera “insuficient”. Recorda que per solucionar el greu problema que viuen les classes populars del país calen mesures valentes i creu, la coordinadora, que no és pas el que planteja el Govern, sinó que busca altres finalitats amb l’excusa d’ajudar, suposadament, els més desafavorits.
“Mentre parlen de promoure relacions equitatives entre propietaris i llogaters, alguns membres de l’AGIA o de l’APBI es dediquen, mitjançant diferents trampes legals, a fer fora als llogaters, amb el silenci còmplice de la resta. Això és ser part de la solució?”
“Mentre parlen de promoure relacions equitatives entre propietaris i llogaters, alguns membres de l’AGIA o de l’APBI es dediquen, mitjançant diferents trampes legals, a fer fora als llogaters, amb el silenci còmplice de la resta. Això és ser part de la solució?”, manté el col·lectiu entre moltes altres coses. I la coordinadora també afegeix que “el que sí deixen clar és que defensaran el privilegi de ser ells, i no el poble andorrà, qui controli els preus d’un mercat suposadament lliure; defensen el privilegi a mantenir els pisos buits per especular amb ells; defensen el seu ‘dret’ a convertir habitatges en lloguers turístics i a construir habitatges de luxe, sempre atenent a la seva rendibilitat a costa de l’empobriment de la resta de la població. Tot això, d’esquenes als interessos de la majoria de la població precaritzada del país”.
L’objectiu de posar al mercat 1.500 pisos en tres anys, “és del tot insuficient. Amb les condicions actuals, segons Afers Socials, es reben més de 2.000 ajuts al lloguer, sense comptar els ajuts extraordinaris per als casos de màxima necessitat. Per tant, tot i que algunes mesures puguin suposar avenços, aquesta limitació quantitativa és clau”, sosté el document elaborat per la coordinadora, que també lamenta que es parli “d’habitatges assequibles, sense mencionar, en cap moment, sota quin criteri consideraran què és assequible”. I afegeixen que “tampoc, en cap moment, parlen d’habitatges dignes, el que ens genera molta preocupació: en quines condicions haurem de viure per tenir un lloguer ‘assequible’?” També troba a faltar el col·lectiu que no es parli “ni de regulació de preus de l’habitatge, ni del registre de la propietat. Dos mesures que considerem fonamentals per frenar la carestia de l’habitatge i l’abús de grans propietaris i especuladors”.
El document fa un repàs a les mesures dividides en àmbit turístic, inversió estrangera, habitatge estricta i urbanisme i sostenibilitat. En gran mesura, es veuen bé els mecanismes anunciats i focalitzats en el sector del turisme però “veiem amb preocupació que totes estes mesures vagin encaminades cap a un turisme més exclusiu amb l’excusa de la ‘sostenibilitat’. Un turisme ‘exclusiu’ no suposa menys consum de recursos, sinó concentrar aquest consum en poques mans. Caldrà prestar molta atenció als estudis de càrrega en marxa, així com la nova llei de turisme per entendre millor quines són les seves intencions”.
“Davant aquestes mesures, els mitjans propietaris i inversors, posen el crit al cel ja que, o bé hauran de veure reduïda la rendibilitat del negoci immobiliari, o hauran de vendre per recuperar la inversió. Actius que seran comprats, majoritàriament, pels grans propietaris del país, al haver limitat la inversió de grans fons estrangers que encara no operin aquí”
Quant a aspectes relatius a la inversió estrangera, la coordinadora els veu com un intent de les classes dominants d’impedir l’auge de la classe mitjana i, sobretot, de blindar-se davant de grans inversors estrangers més poderosos, si cap, que els nacionals. Desconfien, també, dels gravàmens sobre les plusvàlues immobiliàries perquè no es refien que aquestes no acabin repercutint en “el comprador o el llogater si el pis es destina a lloguer, mantenint l’especulador la seva rendibilitat. Com ja diem, sense regulació del mercat, l’especulador sempre guanya”.
Justament, es troben a faltar més eines i més voluntat de l’administració de voler lligar de mans i peus els “grans propietaris”, que a parer de la coordinadora, acaben actuant amb “impunitat” tot reiterant, per exemple, la ‘trampa del fill’ que fa temps que denuncien. I, entre altres coses, posen l’accent en el fet que “tampoc s'entén que no es faci cap menció a la quantitat de pisos que haurien d’estar destinats a habitatge, i que ara són seus d’empreses pantalla. Per què el Govern no ha presentat cap mesura al respecte?”.
Finalment i entre moltes altres coses, exposen que “davant aquestes mesures, els mitjans propietaris i inversors, posen el crit al cel ja que, o bé hauran de veure reduïda la rendibilitat del negoci immobiliari, o hauran de vendre per recuperar la inversió. Actius que seran comprats, majoritàriament, pels grans propietaris del país, al haver limitat la inversió de grans fons estrangers que encara no operin aquí”. I acaben exposant la voluntat d’afermar la mobilització social que hauria de fer un nou cop d’efecte l’1 de maig proper.
Comentaris (14)