L’avortament i el ‘cas Mendoza’ posen Andorra en el punt de mira d’Amnistia Internacional

L’ONG, en el seu darrer informe sobre la situació dels drets humans al món, denuncia els riscos que provoca que la interrupció de l’embaràs estigui prohibida i el procés judicial obert contra la líder d’Stop Violències

La presidenta d'Stop Violències, Vanesa Mendoza, durant un acte públic.
La presidenta d'Stop Violències, Vanesa Mendoza, durant un acte públic.

Amnistia Internacional (AI), l’ONG referència en la defensa dels drets humans en l’àmbit internacional, ha tornat a tibar les orelles a Andorra. L’entitat ha fet públic aquest dimarts el seu informe anual sobre les vulneracions detectades als diferents Estats i, en el cas del Principat, retreu tant el fet que encara estigui penalitzat l’avortament com el procés judicial obert a la presidenta d’Stop Violències, Vanesa Cortés, arran de les seves declaracions davant el comitè de Nacions Unides per l’eliminació de la violència contra les dones (CEDAW).

L’informe fa balanç de la situació dels drets humans al món des de diferents perspectives. Per un costat, en funció dels diferents àmbits, com ara llibertat d’expressió, d’associació, discriminació o per col·lectius. Posteriorment, també fa una petita anàlisi país per país. En tots dos casos, Andorra no surt del tot ben parada. Més aviat, al contrari.

Així, a l’hora de parlar dels drets de les dones i, més específicament, dels sexuals i reproductius, l’estudi  assenyala que “l’accés a un avortament segur i legal segueix sent un greu problema” i apunta específicament al Principat, tot i que també a Malta, Polònia o San Marino. I és aquí on recorda que “es mantenien els càrrecs per difamació presentats contra una defensora que havia plantejat davant l’ONU els seus motius de preocupació sobre la prohibició total de l’avortament al país”.

La màxima responsabel d'Stop Violències, Vanessa Cortés

Relacionat

Govern porta Stop Violències a la fiscalia per l’exposició sobre l’avortament que va fer a l’ONU

Ja en l’informe centrat a Andorra, aquest tema també es remarca especialment. “L’accés a l’avortament seguia estant absolutament penalitzat”, lamenten. A la vegada es posa en relleu el procés judicial obert contra Vanesa Mendoza. “Al gener tres relators especials de l’ONU i del grup de treball sobre la discriminació contra les dones i les nenes van demanar a les autoritats andorranes que posessin fins a les aparents represàlies (...) per la seva interacció amb mecanismes de drets humans de l’ONU”, expliquen.

De fet, recorden que Mendoza va haver de comparèixer davant la batlle per respondre pels càrrecs presentats per la fiscalia el 2020 arran de la seva intervenció davant la CEDAW. “El juny, la fiscalia va retirar dos càrrecs per calúmnies que comportaven penes de presó, però va mantenir el delicte contra el prestigi de les institucions, penat amb una multa de fins a 30.000 euros”, relata l’informe, que la menta que “a finals d’any, tots els càrrecs seguien pendents”.

Vanessa Mendoza Cortés en sortir de la Seu de la Justícia després de la declaració.

Relacionat

“Els draps bruts ja no es renten a casa, el món ens mira”

AI posa en relleu els riscos que provoca la no despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs. Es tracta, afirmen, d’una prohibició “discriminatòria i lesiva”. Això provoca que qui ha d’avortar hagi d’anar a Espanya o França “per obtenir l’assistència mèdica que necessiten”. I es denuncia que, al març, “Andorra va rebutjar totes les recomanacions de l’examen periòdic universal per despenalitzar”.

Més enllà dels àmbits vinculats a l’avortament, Amnistia també detecta restriccions incorrectes a la llibertat d’expressió. “Segueix sent delicte la difamació d’institucions i càrrecs públics, així com altres delictes relacionats”, remarquen, tot destacant que des de l’examen periòdic també es va demanar un canvi en aquest aspecte que no va ser acceptat per les autoritats del Principat.

Comentaris (18)

Trending