Viruts Unita es mostra molt crític amb el fet que hi hagi hagut una flexibilització d'accés a la nacionalitat andorrana i que el Govern de torn va mostrar laxitud en aquest aspecte en acceptar que la renúncia judicial a la nacionalitat espanyola es podia anul·lar amb un simple acte a l'ambaixada d'Espanya. Al seu entendre això és un menysteniment a la Constitució "tant en el seu esperit com en el contingut" i que transgredeix la Llei.
"Els governants han anat deixant fer, i ens han portat, avui, a constatar que poques persones que accedeixen a la nacionalitat andorrana compleixin efectivament les obligacions legals", asseguren en el comunicat. I afegeixen que hi ha ciutadans "amb passaport andorrà originaris de països que no accepten la renúncia a la nacionalitat d'origen, o altres que mai no arriben a fer-la efectiva".
Virtus Unita reivindica que al Principat hi ha moltes persones que només volen obtenir el passaport per obtenir-ne un benefici
El grup d'opinió, on hi ha representants d'alguns dels sectors més conservadors i tradicionalistes del Principat, exposa que no es pot consentir que continuï aquesta espiral i que "si el motiu per defensar la doble nacionalitat és el respecte als orígens familiars, mai no seran tan ben protegits sinó conservant la nacionalitat d'origen". D'aquesta manera, reivindiquen que si l'accés a una nacionalitat s'assoleix amb "intencions venals o amb subterfugis administratius, constitueix una falta greu de respecte cap al país que els ha d'acollir, i cap a un mateix". Malgrat tot, per aquelles qüestions que fan referència als estudiants com ara a l'hora d'accedir a programes 'Erasmus', manifesten que ha de ser objecte de negociació amb la Unió Europea (UE).
"Hi ha persones que han accedit a la nacionalitat andorrana pel simple fet d'obtenir-ne un benefici, sigui una plaça a l'administració o una beca esportiva, per exemple, però que no es posen pas guants a l'hora de renegar-la si viuen unes millors expectatives en la seva 'vertadera' nacionalitat". Un cas que l'exemplifiquen amb un alt funcionari que va obtenir la nacionalitat andorrana un mes de març per aconseguir un lloc de treball, i el desembre del mateix any es presentava de candidat a l'alcaldia de Lleida.
El col·lectiu considera que s'ha de respectar la Constitució i garantir el manteniment de la identitat andorrana
Així doncs. el grup titlla de "desidiós, inconscient i incuriós el Govern que no actua ni es preocupa per garantir la perpetuació i el manteniment de la nostra identitat i el respecte a la Constitució que el legitima". I insta a ensenyament a fer una educació "d'andorranitat" a les noves generacions per tal d'explicar la "realitat i riquesa de les institucions, història i cultures pròpies" per així "assolir un sentiment de pertinença i d'arrelament a una terra que és naturalment seva" en referència als estudiants.
En defensa de la nacionalitat reivindiquen que "els andorrans, la nostra identitat hem de portar-la esculpida molt endins, i mai millor si pot ser des de la infància" perquè la "nacionalitat és sentiment i estima" i un "passaport no implica integració".
Exigència que Espanya reconegui la Constitució
Virtus Unita crítica a l'ambaixada espanyola perquè "incompleix deliberadament la seva pròpia llei electoral que l'obliga a exposar, en un lloc públic i visible, les llistes d'electors". I afegeixen que aquestes llistes "no les deixen veure ni als propis interessats, no fos cas que s'hi detectés algun nom que no els convé desvelar".
El col·lectiu també s'oposa al fet que malgrat que el Govern signi "acords a tort i a dret" amb el país veí, "encara ara no han sigut bons per demanar (o exigir) al govern espanyol que reconegui la nostra Constitució".
Comentaris (8)