El Badiaa, la Nagam i els seus fills, un nen d'un any nascut el mes d'abril passat a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell (David) i una noia (Nada) de tres i que estudia a l'Escola Andorrana, viuen en un pis de l'avinguda Verge de Canòlich. "Benvingut a casa meva", diu el Badiaa. Asseguts al saló ve la Nagam amb una safata amb galetes i beguda. En això consisteix la proverbial hospitalitat àrab. Es tracta d'oferir el millor dels amfitrions perquè es considera que el visitant ha dedicat part del seu temps per desplaçar-se i per aquest motiu cal atendre'l adequadament.
En el saló hi ha una gran foto del dia del casament entre el Badiaa i la Nagam. Tots dos ben endiumenjats i ella amb un vestit de núvia més propi de països europeus. "Som cristians ortodoxos", aclareix l'home. Al costat de la foto, un televisor difon imatges de Síria. Continua la guerra i amb ella la tristesa per la família. "La gent que pot marxar se'n va. Era un país amb 23 milions de persones i ara en queden uns 10 milions i 6 viuen a la capital, Damasc. Es també la ruïna econòmica", expliquen. Són d'Homs, la ciutat més castigada per la guerra. Van arribar a Sant Julià de Lòria després de passar per un camp de refugiats.
"Andorra és un país tranquil i segur, i la gent és molt amable"
Afirmen que Andorra és un país tranquil i segur i que la gent és molt amable i mostren la seva sorpresa "perquè la gent no té temps. Tot el temps és per treballar". A Síria la gran part dels treballadors plega a les dues del migdia. Al Badiaa li ha costat adaptar-se a l'horari perquè no estava acostumat a fer jornades partides amb dues hores al mig per dinar i arribar a casa després de les vuit del vespre. Va començar a treballar en la construcció i ara ho fa en una gran superfície comercial laurediana.
La feina és per ell un autèntic poti-poti lingüístic. "A les obres em parlaven en portuguès i al centre comercial en espanyol perquè hi ha treballadors sud-americans". Ell i la seva dona van a classes de català. Allà on no arriba el català hi ha l'Hicham per la traducció. Entre ells parlen en àrab clàssic que s'ensenya a l'escola i que és una varietat estàndard que es fa servir en lectura i escriptura, en situacions formals i en els mitjans de comunicació massius. Després hi ha els dialectes àrabs: llengües orals parlades en els diversos països. A l'escola de Síria també s'ensenya l'anglès.
El temps lliure el dediquen a passejar i a estudiar
El temps lliure el dediquen a passejar i, especialment, a estudiar, que consideren "una cosa molt important per progressar i per adaptar-se al país" i el Badiaa és un gran aficionat al bàsquet i segueix els partits del MoraBanc Andorra. Donen les gràcies al Govern per tot el que ha fet per ells i esperen que en la propera arribada de refugiats sirians pugui venir el seu germà amb la família, ja que un dels fills està malalt i necessita uns tractaments que no pot tenir al Líban.
Comentaris