En el document, l’entitat ha dedicat diverses pàgines a recordar l’estat actual de la qüestió, tot posant en relleu que més de 162.000 persones menors de 65 anys han cotitzat en alguna ocasió al llarg de la seva vida laboral. En total, es parla de prop de 137 milions de punts que, de cara al futur, “impliquen unes obligacions futures de la CASS”. També es remarca que “la fórmula de càlcul de la pensió de jubilació procedeix de la relació d’un preu de compra i d’un preu de venda dels punts de jubilació, que es fixa per Llei i que no té en compte l’esperança de vida en el moment de jubilar-se, ni el rendiment dels fons de reserva de jubilació”.
La CASS ho té clar: “la prolongació de l’esperança de vida segueix una tendència creixent i es fan necessàries reformes que permetin donar confiança als assegurats amb relació a les expectatives de pensions futures que van construint al llarg de la seva vida laboral i preservi a llarg termini el nostre sistema públic de pensions”. Una situació, es recorda, similar a l’altres països de la Unió Europea.
Es valoren escenaris com augmentar la cotització fins a un 24%, endarrerir la jubilació als 67 o no actualitzar les pensions segons el cost de la vida
En el darrer estudi actuarial -per cert, per enguany es preveu encarregar un altre-, realitzat el 2019, va establir unes conclusions molt clares: “Els resultats de l’escenari central indiquen la insuficiència de recursos de la gestió de la branca jubilació per a l’any 2024, un any més que a l’estudi del 2015”. La Llei marca que, a partir de llavors, igual que succeeix amb la branca general, el Govern ha d’assumir el dèficit. En cas contrari, les reserves s’exhauririen l’any 2038.
Per tant, cal prendre mesures. I quines poden ser? El mateix estudi ja posava opcions sobre la taula i, per això, la CASS reflexiona entorn d’aquestes possibles accions i, sobretot, la seva repercussió en el que no s’amaga és un clar missatge envers els legisladors.
Una primera possible mesura és l’increment de la taxa de cotització. Es parlava d’un augment gradual d’un 1% anual durant 12 anys, que la situació en el 24% per la branca de jubilació. Per a la CASS es tracta “d’una reforma efectiva” tot alertant, però, que “pesa molt en les empreses i no impacta en l’estoc de punts”.
Sobre la taula també s’ha posat la possibilitat, com ja s’ha fet a altres països, d’endarrerir als 67 anys l’edat de retir. S’avisa, però, que no seria pas una mesura especialment efectiva, ja que “per si sola té un efecte limitat, ja que s’aplica únicament sobre les generacions futures de jubilats”.
Una altra opció que els grups parlamentaris hauran d’estudiar és la desindexació completa de les pensions i la no revalorització d'aquestes. “Aquesta reforma és molt eficient amb el temps, ja que redueix la rendibilitat del règim i el cost de l'estoc de punts, però implica una gran depreciació de les pensions al llarg del temps”. Per tant, s’entén que és “socialment poc factible amb l’actual nivell de pensions, prou discretes, ja que la mitjana se situa als 700 euros, per sota del salari mínim oficial”.
La CASS posa llavors sobre la taula la “combinació de les diferents mesures esmentades a diferents nivells i progressivitat en el temps”. S’entén que “la solució per intentar reconduir la situació no passa per una única solució sinó per diferents, i que fossin sostenibles i revisables en el temps, ja que bona part del desequilibri rau en el factor de conversió no ajustat a l’esperança de vida actual”. I és que, és recorda, que “per la majoria dels punts adquirits el factor de conversió s'estableix en 9,6 i per tant aquest factor porta implícit que les pensions seran pagades durant 9,6 anys a comptar des de la jubilació ordinària de 65 anys”. En canvi, “es constata però que l'esperança de vida real a l’arribar-hi és aproximadament de vint anys”.
Comentaris (23)