La jornada es va dividir en dues parts ben diferenciades. Una primera part formativa i reflexiva, i una segona més pràctica on es van donar eines per identificar indicis d’assetjament i combatre els casos. “Detalls aparentment insignificants poden ser reveladors”, diu Rubio i és que quan es detecta “un infant que sempre marxa l’últim, que evita mirar als ulls, que menja sol, que retarda l’arribada a l’escola... Són petits senyals que, si es repeteixen, poden alertar-nos d’una situació més greu”, explica.
Per això, durant la trobada cada grup de participants van elaborar una llista d’indicis observables en el seu entorn concret: el menjador, el bus escolar, els vestidors, el pati... i aquests documents es convertiran en “guies pràctiques” per als professionals que no van poder assistir: “Serà una mena de formació útil per als que no van poder venir, com per exemple els ajudants de bus, els monitors de menjador”, ja que veuen els infants cada dia en aquests espais que no acostumen a ser coberts pels mestres i “si tenen una llista d’indicis, poden detectar situacions que altres no veuen”.
També hi van participar associacions de famílies, que no es poden deixar de costat perquè tenen un paper clau: “Els mestres poden tenir formació per detectar assetjament, però els pares i mares, no. I sovint confonen senyals de patiment amb conductes habituals o enrabiades. Cal ajudar-los a veure la diferència”, recorda Rubio.
Un dels moments clau de la jornada va ser la intervenció de la doctora Gemma Filella, catedràtica de la Universitat de Lleida, que va posar el focus en la gestió emocional com a eina de prevenció. Va presentar “HAPPY”, un recurs educatiu gamificat (una mena de videojoc) per a treballar emocions com la ràbia o la frustració a les escoles. “Entendre com gestionem les emocions ens ajuda a evitar que aquestes acabin derivant en violència o assetjament”. També hi va participar el professor Andrés González Bellido, que va insistir en “la necessitat de construir una cultura de convivència i resolució de conflictes des de la base”, de tal manera que una empenta o un insult no esdevinguin una situació pitjor. González va posar especial èmfasi en el fet que l’assetjament normalment no es produeix sense espectadors: “potser l’agressor és un, però necessita públic. I això l’alimenta. Si no té audiència, no hi ha assetjament”.
La jornada va ser tot un èxit i segons Rubio, la clau va ser ampliar la mirada més enllà de l’escola, però el coordinador també recalca que no es va organitzar com una reacció a les situacions que s’estan produint recentment al país -les bandes juvenils-, sinó que era part del pla de l’assetjament escolar i fa temps que ho estaven preparant.
Una pel·lícula dura, però com el mateix assetjament
L’Associació de Jovent en Risc d’Andorra (ADJRA) va ser una de les entitats participants en la jornada, aportant la seva experiència i mirada des de fora de l’aula. Segons explica la presidenta, Sandra Cano “entre tots vam intentar trobar ítems per detectar l’assetjament en diferents entorns, com a casa, a l’escola o durant les activitats lúdiques”, un tema que ADJRA té molt per mà, ja que l’associació ha dedicat tot el curs escolar a lluitar en contra l’assetjament escolar amb diferents accions de sensibilització. “Hem vist que a la base, algunes de les famílies que ens venen a veure han patit en algun moment algun problema d’aquests”, explica.
Entre les activitats organitzades hi ha hagut un concurs d’eslògans, la presentació del llibre ‘El silenci de la broma’, l’exposició de l’artista andorrana Effy anomenada ‘Ofegant-me o aprenent a nedar’ i, com a tancament del projecte, la projecció de la pel·lícula ‘Un petit món’ als cinemes Illa Carlemany. Es tracta d’un film colpidor que mostra l’assetjament a través de la mirada d’una nena de 10 anys. “És una pel·lícula dura, perquè és la visió d’una nena petita, el seu germà pateix assetjament, i és dura, però l’assetjament és dur”, reflexiona Cano.
En una sala gairebé plena, la presidenta d’ADJRA ha demanat als assistents una simple cosa: “quan sortiu d’aquí obriu el debat, parleu i sobretot empatitzeu a l’escola, a casa, a la feina, a l’autobús. Parleu-ne”, i ha recordat que tal com diuen en el llibre ‘El silenci de la broma’: “Cada vegada que trenquem una cadena d’odi, amb una paraula amable; cada vegada que posem la inclusió per davant del menyspreu, estem canviant el món”.
Comentaris