En efecte, durant el judici celebrat fa unes setmanes es va informar que el jove, de 23 anys, havia estat diagnosticat de diversos trastorns de naturalesa mental, com ara TDAH o autisme. La sentència dictada pel Tribunal de Corts -contra la qual la defensa del condemnat en primera instància de ben segur que recorrerà, per tal que el cas l’hagi d’analitzar la sala penal del Tribunal Superior- recull parcialment l’efecte que aquests trastorns haurien tingut en el fet de no poder saber del cert que el què estava fent en relació amb tres noies menors d’edat, alguna d’elles possiblement de menys de 14 anys en el moment del fet denunciat, no era correcte. O, directament, que es tractava d’un delicte.
Se l’ha condemnat per quatre fets que van afectar les tres noies denunciants. La responsabilitat civil imposada, de 33.000 euros, queda lluny també del sol·licitat per l’acusació particular, que representava dues de les víctimes. Se li demanaven en aquest cas 290.000 euros. Més enllà del temps de presó que encara haurà de complir, haurà d’estar entre tres i dotze anys sense entrar en contacte amb les noies de les quals va abusar. Perquè d’una manera o altra, ara per ara, queda clar que ho va fer, encara que el jove va negar els fets i, de fet, la defensa demanava en primera instància l’absolució del processat en considerar que cap dels fets estaven provats.
ELS CASOS
Respecte de la primera de les denunciants, la que va suposar la detenció del jove, el Tribunal de Corts ha absolt el jove del delicte més greu que li sol·licitava l’acusació particular. En aquest cas, la representació lletrada de la família de la noia considerava que els fets que havien patit eren constitutius d’una violació agreujada per l’abús de confiança i per la prevalença de l’autoritat que el jove tenia sobre ella. En canvi, però, sí que se l’ha condemnat per un delicte de violació estricte. Per aquest primer cas, l’acusat haurà de complir quatre anys i mig de presó ferma. I se li haurà d’abonar 12.000 euros pels danys morals causats.
Tant la defensa del processat, que considera que no hi ha prou proves per imputar-li els fets pels quals ha estat condemnat, com la defensa, que creu que algun dels casos van ser més greus del que s’ha reconegut, recorreran contra la sentència del Tribunal de Corts
Respecte d’una segona denunciant, hi havia dos fets diferents. Primer dins d’un vehicle a Arinsal i uns deu mesos després en el domicili de la noia. Pel primer fet es condemna el jove empresonat per un delicte de violació en grau de temptativa. I pel segon fet la condemna és per agressió sexual. La pena global és de tres anys. Per danys morals, el Tribunal de Corts, format en aquesta ocasió per Núria Garcia, Carolina Bailén i Nàdia Alís, atorga a la víctima en aquest cas 12.000 euros.
Per l’últim cas, la condemna és per agressió sexual i li imposen 18 mesos de presó. En aquest cas la responsabilitat civil o danys morals és de 9.000 euros. Les quanties econòmiques són, més o menys, les que considerava la defensa del processat que havia d’abonar. Tot plegat no treu que s’hagin de pagar algunes quantitats més per raó de despeses mèdiques o altres que s’hagin d’acreditar durant el període d’execució de sentència. Però això es veurà més endavant.
En tot cas, segons fonts coneixedores del pas, la defensa del jove empresonat, que pretenia l’absolució o en el seu defecte l’aplicació d’un eximent total, recorrerà contra la sentència perquè considera que hi ha algun o alguns dels fets que se li atribueixen i pels quals considera que hi ha dubtes raonables i manca de proves, com a mínim, de proves contundents. Mentrestant, l’acusació particular també té previst recórrer. En aquest cas per tot el contrari. Perquè considera que especialment en el cas de la primera denúncia la qüestió va ser molt més greu del que ha reconegut ara per ara el tribunal.
Comentaris (9)