La sentència del Tribunal de Corts va ser anormalment cruenta. El total de penes imposades sumava 84 anys de presó, encara que no en tots els casos serien de compliment obligatori. I el conjunt de multes imposades sumarien uns 66 milions d’euros, enfonsant econòmicament si no tots, sí la immensa majoria dels processats, que mantenen la licitud de l’actuació personal i bancària emmarcada en un moment concret de la vigència legislativa. La majoria de recursos presentats són molt voluminosos. Evidentment, no tant com la resolució dictada pel tribunal llavors composat per Enric Anglada, Jacques Richiardi i Concepció Barón.
Els recursos dels condemnats han estat profusament treballats i alguns dels arguments són molt transversals. Es denuncien tot un seguit de vulneracions constitucionals i es fa molt incís en el fet que de cap manera s’ha pogut provar un eventual delicte origen
Segons que ha pogut saber l’Altaveu, els recursos han estat profusament treballats i alguns dels arguments són molt transversals. Es denuncien tot un seguit de vulneracions constitucionals i es fa molt incís en el fet que de cap manera s’ha pogut provar un eventual delicte origen. D’entrada, perquè en la immensa majoria de casos, es van arxivar els delictes que es pressuposaven. Els que queden pendents, pendents estan. I d’altres, es basen en investigacions policials poc fonamentades o en documents que no s’han traduït del xinès a cap llengua occidental i, en conseqüència, és molt complicat donar credibilitat a res.
En global, segons les fonts, són recursos molt sòlids i ben treballats, que han anat a desmuntar fil per randa la resolució a partir del rebatiment de tot allò exposat per la fiscalia, que en gran mesura acaben sent elements que el tribunal es fa seu. Evidentment, han explicat les fonts, com que cada recurs és individualitzat, més enllà de les denúncies o anomalies detectades de caràcter global, cada condemnat al·lega les seves raons per rebatre allò que se li atribueix com a element delictiu.
La fiscalia i aparentment també la representació lletrada del Govern sí que haurien demanat més temps del normal -igual com les defenses dels acusats també ho van fer al seu dia i se’ls va concedir- per poder respondre els diversos recursos interposats pels condemnats. La representació de BPA -afiançada per l’AREB, que n’ostenta la titularitat- tampoc no hauria fet cap acció perquè, de fet, la resolució deixa clar que no es condemna l’entitat, l’empresa, si no alguns dels seus integrants.
Tot i la prudència que impera en tots els implicats, més encara després de la galleda d’aigua gelada que va representar la sentència del juliol, el fet que la fiscalia i el Govern hagin desestimat recórrer contra la sentència ha donat algun punt d’optimisme a les altres parts. Aquestes ja s’estan preparant per quan es fixi la vista, que es també es preveu anormalment llarga respecte del que solen ser els recursos que ha de veure la sala penal del Tribunal Superior.
Comentaris