Caldes fa fluir l’aigua termal i la història de la parròquia

(AMB VÍDEO) Autoritats i ciutadans han desfilat per la part alta d’Escaldes per descobrir -si no ho havien fet ja- ‘L’aigua i la forma’ acompanyats d’una petita interpretació teatral per fer-los quatre pinzellades dels inicis del turisme de benestar

Posar l’aigua termal al centre i sobretot, a la vista i al tacte. Amb aquest objectiu entre cella i cella el comú d’Escaldes va idear fa cinc anys els projecte Caldes. Una intervenció que també havia de servir per dinamitzar la part alta. “No us en sortireu, aquesta zona està morta”, els van dir alguns, com ha recordat aquest dijous el cònsol menor, Quim Dolsa. Un lustre després es presumeix que “amb treball, idees i recursos es poden recuperar les coses”. I malgrat que fa mesos que les aixetes i banyeres són objecte de record fotogràfic de locals i visitants (turistes o banyistes?), avui s’ha inaugurat oficialment l’obra ‘L’aigua i la forma’, de Javier Balmaseda, fent-ne partícips ciutadans i autoritats.

L’acte ha començat a la plaça de l’Església, amb els parlaments dels cònsols i la projecció del documental ‘Projecte Caldes. La història d’una transformació’, on s’ha pogut veure com es va crear el projecte i com s’ha desenvolupat fins a completar-se. Tot amanit, també, amb opinions de crítics d’art que han cantat les lloances de la proposta que eleven a nivell de referent.

Els cònsols han definit Caldes com un espai viu que cal que la gent es faci seu, que hi puguin posar els peus -alguns s’hi arriben a banyar sencers, potser un pèl exagerat-, passejar o conversar. Un “homenatge al passat i una aposta de futur”.

 

I una obra que malauradament també tindrà sempre en el record la pèrdua d’una vida, la de Rui Paulo Dos Anjos Fernandes, un obrer que hi treballava i que en caure al riu va ser arrossegat sense que ningú pogués fer res per salvar-lo. El comú ha volgut retre-li homenatge col·locant una placa en memòria seva pujant cap a la placeta del Madriu.

Aquella aigua que va suposar els inicis del turisme termal al país avui torna a fluir amb força entre aixetes, safareigs i banyeres. I per posar l’accent també al patrimoni històric, què millor que una mica de teatre? Un músic de carrer equipat amb un acordió diatònic ha actuat com a Flautista d’Hamelin per arrossegar els assistents cap a la plaça de Santa Anna. Allí, una escaldenca treta del túnel del temps ha posat al dia al nombrós grup de les obertures hoteleres de finals del segle XIX i l’èxit que despertaven entre turistes i banyistes.

Sense oblidar el punt de connexió que va suposar el pont d’Engordany, la multitud ha resseguit el passeig del riu seguint el so de l’acordió per trobar-se amb un grum d’un dels establiments, que també els ha fet quatre pinzellades històriques, i han acabat a la placeta del Madriu. No ha fet falta ficar els peus a l’aigua per remullar-se, perquè el vent que bufava ha repartit d’allò més l’aigua que rajava per la gran escultura de Balmaseda. Tallada la cinta i fetes les fotos de rigor, una mica de berenar ha completat l’esdeveniment.

 

Comentaris (2)

Trending