Advocacia intergeneracional

Els advocats homenatgen els impulsors del col·legi professional 40 anys després de posar-se en marxa i reconeixen la tasca dels lletrats amb 25 anys d’exercici en la celebració patronímica que serveix per imposar la toga als nous exercents

Tres generacions diferents. Els més nous, els que ja no ho són tant, i els que encara ho són menys. Els advocats han aprofitat la seva festa patronímica, la de Sant Raimon de Penyafort, per fer la tradicional imposició de la toga als nous col·legiats però, també i especialment, per homenatjar aquells professionals del Dret que fa més de quaranta anys van contribuir de forma decisiva a impulsar la creació del Col·legi d’Advocats. Pel mig, el reconeixement a un grup de lletrats que queden a mig camí dels més nous i els menys nous. Els que fa 25 anys que estan exercint.

En nom de tots els lletrats encara vius que van empènyer la institució l’excap de Govern i fill del primer degà col·legial, Marc Forné, ha fet un repàs de la professió, fins i tot abans que hi haguessin lletrats al Principat i calgués recórrer als homes de lleis de la Seu. A banda de Forné, han estat honorats, també, un altre antic cap de Govern, Jaume Bartumeu, i Nàdia Aleix, Francesc Badia, Jesús Betriu, Maite Bourgeaud, Josep Casadevall, Ricard Fiter, Xavier Jordana, Antoni López, Manel Pujadas i Joan Sansa. També han tingut el mateix reconeixement Miquel Àngel Canturri, Joan Pujol i Antoni Fiñana, que han excusat presència.

Marc Forné: “L’any 1982 va ser dolent pels aiguats, però també va ser bo perquè es va crear el Col·legi d’Advocats”

Entre moltes altres coses, Marc Forné ha ressaltat que si ara molts tràmits es fan telemàtics i s’està acabant de treballar en la digitalització de la Justícia, els primers advocats treballaven amb paper de barba perquè si cometien alguna errada, amb una fulla d’afeitar, podrien rascar el full d’alt gramatge i refer l’error. Forné ha recordat el fet que a la dècada dels anys vuitanta encara hi hagués una “justícia feudal”, pels problemes que donava a Espanya i sobretot a França, va fer veure definitivament a l’Elisi que calia donar un impuls a la modernització d’Andorra i això va fer que François Mitterrand posés mans a l’obra per “empènyer molt” vers la promulgació de la Constitució.

“L’any 1982 va ser dolent pels aiguats, però també va ser bo perquè es va crear el Col·legi d’Advocats”.  Els advocats considerats fundacionals o que fa més de quaranta anys que exerceixin, han rebut el reconeixement també tant dels nous togats -Isabel Badia, Andrea Camps, Roger Padreny, Alda Rodríguez, Luis José Sanchez, Joan Ander Teixeira, David Tornil i Núria Torra- com d’aquells que porten un quart de segle de professió. Totes les generacions de lletrats han destacat la importància de la professió per fer avançar la societat i per ajudar les persones que en fan part.

Sílvia Riba: “La Justícia no existeix, es fa, i si no es fa, queda per fer”

Amb tots els nous togats damunt de l’escenari, ha exercit com a portaveu dels novells un jove acostumat a l’oratòria, encara que en aquest cas en l’arena política. El fins la legislatura passada conseller socialdemòcrata ara advocat en exercici i exercent Roger Padreny. Ell ha parlat dels punts que uneixen als nous togats. “Ens apassiona la nostra professió”, “és la nostra vocació”, ha dit entre altres coses fent una aposta per “la desjudicialització gradual dels conflictes”. Padreny, en nom dels seus companys, ha parlat dels “nous àmbits i matèries d’especialització jurídica” i ha reptat la intel·ligència artificial deixant clar que “el factor humà és i serà el factor determinant que ens farà millors advocats i advocades”.

Padreny: “Davant la intel·ligència artificial el factor humà és i serà el factor determinant que ens farà millors advocats i advocades”

De fer també n’ha parlat Sílvia Riba, que juntament amb Sònia Ruiz han exercit de portaveus dels advocats de plata. Ruiz ha exposat el decàleg clau per ser un bon advocat (o advocada). I ha recordat el Manual Digest per deixar clar que no cal portar les coses als extrems. Que ser advocat, en certa manera, comporta arribar a enteses. A punts intermedis. Riba i Ruiz -amb Joan Albert Farré, Cristina Blanquer, Natàlia Aleix, Concepció Criado i Llorenç Ballester, els altres advocats i advocades dels 25 anys- han ressaltat la seva dedicació a la professió. I allò que els ha portat la feina jurídica, els valors de la mateixa i, especialment en el cas de Ruiz, l’impacte en positiu dels companys de feina i despatx. I Riba ha sentenciat amb un: “La Justícia no existeix, es fa, i si no es fa, queda per fer.”

Comentaris

Trending