En un article que vaig escriure fa poc deia que fa temps vaig passar una situació similar (i més dura) a l'actual confinament pel coronavirus. Un resum simple seria que, per causes de salut, he crescut des dels 8 fins els 22 anys en centres mèdics tancats, sense Internet ni mòbil. I és per això que ara puc dir que entenc el que passa la gent. 

Durant els darrers cinc anys he viscut la mort de massa a prop. He superat dos estats vegetals i aquí segueixo: millor que en aquells anys i molt millor del que molts pensen i del que jo mateix crec. Tinc estrès postraumàtic a causa d'aquestes vivències que em va provocar una patologia no reconeguda encara per la Seguretat Social a la qual abans anomenaven cor valent i que s'acostuma a diagnosticar als veterans de guerra.

Segons el Centre Nacional per al Trastorn per Estrès Postraumàtic, al voltant d'un 7 o 8% el tenen en algun moment de les seves vides. Les dones són més propenses que els homes a presentar-lo. Algunes experiències traumàtiques poden augmentar el risc i alguns factors biològics, com els gens, poden fer que algunes persones siguin més propenses que altres.

Cada persona processa diferentment els esdeveniments tràgics i dolorosos. Tots som susceptibles a patir-lo. Els traumes de vivències que podem patir tard o d'hora provoquen diverses emocions i trastorns d'angoixa

Cada persona processa diferentment els esdeveniments tràgics i dolorosos. Tots som susceptibles a patir-lo. Els traumes de vivències que podem patir tard o d'hora provoquen diverses emocions i trastorns d'angoixa. El fet de recordar aquells moments viscuts que han marcat la vida traumàticament, aquelles vivències poden provocar dolors físics i alteracions psicològiques seguides d'angoixa. L'angoixa és una emoció natural del cos. Vaja, parlant en plata, és un mecanisme d'alerta del malestar emocional.

Aquest trastorn pot venir seguit d'altres simptomatologies com la irritabilitat, la hipervigilància, els ‘flahsbacks’… La hipervigilància és una reacció de la nostra ment que provoca inseguretat al dia a dia, molta por i pot activar hipersensibilitat dels sentits: oïda, olfacte i vista. És una reacció provocada per la mateixa angoixa i els traumes passats.

I una cosa important: com tot, es pot superar.