per Marta POUJARNISCLE GUIX
Humanitat i Justícia són dos conceptes que des del meu punt de vista no haurien d’estar renyits. La detenció del Joan Pau m’ha fet descobrir un món totalment desconegut per a mi, i realment que lluny estan justícia i humanitat!!!
El passat 5 d’octubre, el batlle instructor va decidir tancar la causa per la qual el Joan Pau està en presó preventiva i passar el sumari al Tribunal de Corts. Ho ha decidit fer sense donar resposta a cap de les proves sol·licitades pels advocats dels 24 processats. No sé si és una pràctica habitual, però en tot cas el sentit comú fa pensar que aquesta actuació va en detriment dels que es volen defensar. Si no ho tinc mal entès, el batlle instructor hauria d’investigar de forma neutra el cas. És a dir, que no s’hauria de posicionar en benefici de cap de les parts, senzillament hauria d’exposar els fets i les circumstàncies, tant adverses com favorables, perquè el tribunal que en el seu moment hagi de jutjar pugui valorar i dictar sentència.
Quan el batlle instructor passa el cas al Tribunal de Corts, en el cas de delictes majors, aquest pot continuar retenint a la persona que es troba en presó preventiva durant 12 mesos més. És el temps que marca la llei perquè el tribunal pugui preparar la vista i en fixi la data de celebració. Si el batlle no hagués passat el cas al tribunal, hagués estat obligat a deixar en llibertat al Joan Pau a mitjans de novembre, ja que s’esgotarien els 20 mesos màxims de presó preventiva que marca la llei. Tenint en compte la quantitat d’incidents i de proves que s’han sol·licitat entenc que els advocats dels processats veuen una instrucció inacabada per poder afrontar una fase amb totes les garanties per un judici just. Al meu parer, doncs, l’únic motiu que veig perquè el batlle hagi decidit tancar el sumari de forma precipitada és poder mantenir el Joan Pau en presó preventiva, qüestió que va en detriment dels altres processats ja que si no hagués estat el Joan Pau en presó segurament s’hagués donat compliment a les proves sol·licitades per les defenses.
A aquestes alçades, la única motivació que poden utilitzar per mantenir el Joan Pau en preventiva és el risc de fugida. L’Estat ha de tenir i té mesures alternatives per evitar aquest risc, com és el control monitoritzat mitjançant sistemes de vigilància electrònica. Però sembla que aquestes mesures alternatives no interessen pel cas del Joan Pau: no són ni prou exemplaritzants ni prou castigadores! Passar una causa al tribunal amb pres sempre dóna més sensació de culpabilitat de la persona que s’ha de jutjar, oi? Volen criminalitzar tot el que envolta BPA. Estant el Joan Pau fora i amb un aute de processament agafat amb pinces, no es donaria gaire credibilitat a tot plegat. Tenir la foto del Joan Pau emmanillat a la vista dóna la importància requerida a les seves actuacions!! En teoria, les dimensions del nostre país, les dues fronteres clarament controlades, on tot suposadament és més proper i les relacions entre tothom més assequibles, hauria de fer més factible aplicar aquestes mesures menys gravoses. Som un país de menys de 80.000 persones, no estem en una ciutat de milions d’habitants on les persones poden desaparèixer. De fet, el mateix Copríncep Episcopal en un article el passat 10 d’octubre deia: “També el nostre interès s’ha de fixar en el sistema penal que tenim. En comptes de la revenja, del mer enduriment de penes, de la punició, cerquem inventar noves mesures perquè la prevenció social, el tractament, la reinserció, els drets humans i la reconciliació siguin el nord i guia del propi sistema penitenciari.”
Una altra pregunta que em plantejo és per què el Joan Pau és l’únic que està en situació de presó provisional. No és que cregui que hi hauria d’haver ningú més, que no se’m mal interpreti! Ben al contrari, personalment crec fermament en la innocència dels 24 processats! El que sí que em demano és que amb el perfil del Joan Pau, que té com a únic passaport l’andorrà (i això no ho dic perquè el passaport andorrà justifiqui la impunitat davant la Justícia, encara que en alguns casos semblaria que és així, ho dic perquè voler fugir amb passaport andorrà no semblaria una opció recomanable) i tota la família vivint a Andorra, és curiós que sigui l’únic que pugui eludir l’acció de la Justícia i que això ho esgrimeixin com a argument de pes per mantenir-lo privat de llibertat!!!
Sovint, les persones que segueixen la situació personal del Joan Pau i s’interessen per ell arriben a la conclusió que és un pres polític!!! Ho sigui o no, la realitat és que els seus tres fills no poden gaudir del seu pare des del 13 de març del 2015. L’anem a visitar en una sala petita amb les parets pintades de groc, una taula gris i cinc cadires. L’únic rastre d’humanitat és l’amabilitat de les persones que custodien el centre. Moltes vegades, quan aconseguim el clima idoni per estar tots a gust és quan ja s’ha acabat el temps. I aleshores és quan ve la separació, l’adéu, l’abraçada i aquella porta infranquejable que es tanca entre ell i nosaltres. Aquella porta que tanca el dret d’uns fills de ser educats pel seu pare!!! Qui pot desitjar aquesta situació sense haver demostrat la culpabilitat del Joan Pau o de qualsevol altra persona que se li presumeixi la presumpció d’innocència? En algun moment hem tingut el dubte raonable de que s’està retenint una persona innocent? Podem tenir la certesa de que no estem sent pressionats o manipulats per ningú? Tenim la consciència tranquil·la?
Voltaire en el seu llibre Zadig, que va escriure al 1747, deia “il vaut mieux hasarder de sauver un coupable que de condamner un innocent”. La innocència només queda destruïda per una sentència en ferm en un judici amb totes les garanties pels processats. La majoria de les vegades que s’ordena la presó provisional és amb l’objectiu de calmar una irritació social provocada mediàticament. Quan defensem el principi de presumpció d’innocència estem defensant tota la societat, l’Estat de dret, el respecte dels drets humans i el dret a la LLIBERTAT!!!
Comentaris