Societat

Una resident mou cel i terra per poder treure la filla i les nétes de Síria

Les nenes d'1 i 4 anys viuen en un camp de refugiats i estan malaltes

B. N.

Una resident portuguesa està fent mans i mànigues per poder treure la filla i les nétes de Síria. Aquest cap de setmana es desplaça a Lisboa per continuar fent gestions en l'àmbit del govern d'aquell país i amb el neguit que les eleccions legislatives, que han estat convocades el 6 d'octubre, endarrereixen encara més tot el procés.

Les nétes d'1 i 4 anys viuen en un camp de refugiats i estan malaltes. L'àvia, que resideix des de fa anys  a Sant Julià de Lòria, està fent gestions, des de fa mesos, amb el govern portuguès per repatriar les nenes i la mare. També ha tingut contactes en l'àmbit andorrà amb organitzacions com Càritas que hagués pogut intervenir en el cas que les nenes visquessin en un camp de refugiats al Líban, aprofitant el corredor humanitari i la col·laboració que hi ha entre l'ONG i la Comunitat de Sant Egidi que ja ha portat ciutadans sirians a Andorra. L'àvia se'n va aquesta setmana a Lisboa disposada a fer escoltar la seva veu i dur a terme les accions que calgui en els ministeris corresponents.

La mare de les nenes, que també havia residit al nord d'Espanya, es va casar amb un sirià i va anar a viure a aquell país, on l'any 2011 va esclatar un conflicte armat que venia precedit d'un moviment contestatari contra el règim baasista al poder. Va començar amb manifestacions pacífiques, un moviment revolucionari anomenat Primavera Àrab, que va ser reprimit per les forces sirianes i s'ha anat allargant, transformant-se en una guerra entre dos bàndols armats que ha arrasat el país enmig de les poblacions civils. Segons agències internacionals, ja hi ha 210.000 morts, 840.000 ferits i onze milions de refugiats.

 

Comentaris

Yolanda
2.
Totalment d'acord amb tú Cristina, aquest ès un bon cas, un cas com el meu, tambè molt greu i què la ùnica ajuda què he rebut del meu país a estat un convit per part del Ministeri de Socials per deixar-lo fa 5 mesos, i així es treien un problema de sobre. Resumeixo i explico una mica el meu cas què desde fa 15 dies s'ha ficat pitjor, vull tornar a Andorra per lluitar per la meva filla, ja qué el 16/09/19 condenen al pare per maltracte i no sé qué serà de la meva filla, demano al Ministeri de Socials ajuda per tenir almenys un puesto per dormir i menjar perquè apenes puc pagar l'avió, i la resposta a estat gestionat..!! Doncs penso anar i si tinc què dormir al carrer dormirè, perquè ara ja no estic malalta i tinc totes les forçes mentals i físiques per buscar una feina i poder lluitar!!!! No tinc la meva filla perquè el banc es va queda el pis a on vivia (pis del meu ex-marit i meu) hem vaig quedar al carrer, sense feina i amb una depressió tant severa què hem va portar a fer coses de les quàls no estic orgullosa, però la desesperació i la solitud no ès bona companyia, i la mort tampoc ès una sol.lució, però gràcies a la feina de la meva psicòloga avui escric part del meu calvari. Soc una BONA MARE, PERSONA, TREBALLADORA I CIUTADANA, puc entendre què no estaba en el millor moment de la meva vida però si a sobre de tot lo què hem passava hem treuen els meus fills (tinc dos) sincerament no podia anar a millor.... i amb aquest pretex en comptes de ajudarme per primera vegada a la meva vida, no, hem conviden a marxar del país a on vaig nèixer, BRAVO!!!!!!!!!! a totes les institucions guvernamentals d'Andorra....!!!! Espero què aquesta àvia tingui aquesta ajuda, però no la mateixa què jo tinc, CAP!!!!
  • 1
  • 0
Cristina
1.

Doncs aquest és un bon cas perquè el Govern faci alguna mena de reagrupament familiar especial per motius humanitaris, ja que l’avia és una ciutadana andorrana. No tenim tants ambaixadors i consulats? Que treballin una mica...

  • 23
  • 3

Comenta aquest article