Política

El PS seria la formació més ben situada per vèncer les eleccions si es fessin ara, amb DA aixafant-li els talons

Una enquesta del CRES en què es torna a evidenciar les poca voluntat de l’elector per mullar-se reflexa un creixement dels socialdemòcrates en intenció de vot i la creença que no hi haurà majoria

El cap de Govern, el demòcrata Toni Martí, és parat pel socialdemòcrata Pere López i els altres dos consellers del PS (Rosa Gili i Gerard Alís) en una sessió tradicional de Consell a Casa de la Vall.. ARXIU
El cap de Govern, el demòcrata Toni Martí, és parat pel socialdemòcrata Pere López i els altres dos consellers del PS (Rosa Gili i Gerard Alís) en una sessió tradicional de Consell a Casa de la Vall. | ARXIU

Altaveu

El Partit Socialdemòcrata (PS) seria la formació que més ben posicionada estaria en el cas que avui hi hagués eleccions malgrat que Demòcrates per Andorra (DA) li trepitja els talons i de forma molt notable hi ha el convenciment que seran els taronges els que venceran els propers comicis. Això sí, també els socialdemòcrates tenen el líder més ben valorat encara que ni de bon tros el més conegut. Aquesta pot ser una lectura de l’enquesta política realitzada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) que cal agafar amb pinces, per, com a mínim, dues qüestions: per bé o per mal la consulta es va fer abans que es formalitzés el pacte entre PS i Liberals, que passa a ser la tercera força en discòrdia, tot i que ja s'estava gestant i s'hauria deixat clar; i més de la meitat dels consultats o no saben que votaran o no ho volen dir. Per tant, la clara vencedora és la incògnita.
Per llegir la consulta cal tenir en compte, almenys, dos factors destacats: es va fer abans del pacte socioliberal encara que ja s'advertia que s'estava cuinant i més de la meitat de les persones contactades no han respost

El CRES va fer una consulta entre poc més de 800 persones. Però atès l’ampli sector de la societat que més motius de drets electorals no pot acudir a les urnes, es fa una separació nítida entre andorrans i, per tant, eventuals electors, i els no andorrans, que no tenen dret a sufragi al Principat. És entre els primers que els socialdemòcrates creixen de forma força notable en l’extrapolació que els sociòlegs fan de la suma del percentatge de vot decidit i el nivell de simpatia o proximitat que generen els partits. D’aquesta manera, el PS obtindria un 36% dels vots per davant d’un 32% dels demòcrates. En tercer lloc hi hauria els liberals amb un 21% i molt enrere ja hi quedarien Socialdemocràcia i Progrés (SDP) amb un 7,76% i gairebé de forma testimonial Verds d’Andorra, actualment gairebé inactius, amb un 2,45%.

El PS és la força que recull uns percentatge de simpatia (21,5%) i vot decidit (11,7%) més elevats, però sempre amb DA força a tocar (17,3% i 11%). En canvi, pràcticament quatre de cada deu electorals enquestats consideren que els demòcrates s’imposaran en el comicis i gairebé ningú cita els socialdemòcrates com a possibles guanyadors. Abans, es dóna més opcions a Liberals d’Andorra que, en canvi, apareixen en tercer lloc en gairebé totes les consultes que fan referència a partits. Un evidència que té l’electorat, i aquesta sembla que de forma clara, és que no es creu que cap formació obtingui la majoria absoluta en el marc d’una situació política del país que és considerada de regular per la meitat de la població i en què la confiança en els polítics no arriba a l’aprovat (4,9). Hi ha el convenciment que no solucionen res i, en canvi, només miren per a ells.

Quatre de cada deu consultats creuen que malgrat tot, els propers comicis els guanyarà DA, que té el líder més conegut (Toni Martí) i que més persones citen com a polític conegut i ben vist

Els socialdemòcrates, s’ha dit també, tenen el líder més ben valorat (5,8) en una consulta en què només suspèn el seu soci en les aliances estratègiques territorials. Si Pere López s’acosta al tradicional ‘bé’ de les notes, el liberal Jordi Gallardo queda a dues centèsimes de l’aprovat (4,98). Entre l’un i l’altre s’hi situen Toni Martí (5,3), Víctor Naudi (5,25), Sílvia Bonet (5,24) i Josep Pintat (5,1). No obstant, López és el tercer de sis polítics pels quals es demana menys coneguts.

En efecte, els enquestadors del CRES, per a la valoració i el grau de coneixement van demanar per les sis persones que actualment encapçalen grups o grupuscles polítics al Consell General, situant, això sí, Toni Martí com a representant demòcrata. I és justament el cap de Govern qui és conegut per pràcticament tots els consultats (96,4). El segueixen Josep Pintat (84%), Víctor Naudi (77%), Pere López (70%), Sílvia Bonet (66%) i Jordi Gallardo (58%). Quan es demana a l’enquestat que citi el nom d’un polític que conegui i consideri ben valorat, qui més cites recull en primer terme torna a ser Martí. I després, si només es té en compte la primera resposta donada, apareix el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot. Si se sumen més d’una resposta possible Martí continua sent el més citat. Però ara el segueixen Jaume Bartumeu i Pere López.

La gestió de Govern i oposició, suspesa

Finalment, i en el marc d’una democràcia el nivell de la qual genera una satisfacció força alta, ni la gestió del Govern ni la de l’oposició no aconsegueix aprovar. Es té en compte el que duen de legislatura. I si l’executiu obté un 4,84 i puja lleugerament respecte del 2017, el Consell General en global no passa del 4,7. La tasca dels demòcrates al parlament és valorada amb un 4,7, per sota dels socialdemòcrates (4,9), que pugen sensiblement respecte del 2017, però per sobre de la resta de formacions o grups parlamentaris. Així SDP obté un 4,6; Liberals i Sílvia Bonet obtenen un 4,5; i els independents escindits dels liberals i que representen la Massana i Unió Laurediana es queden solament amb un 5,2.

Si el treball sociològic l’encertés, la pugna electoral se centraria en socialdemòcrates i demòcrates amb els liberals com a tercer en discòrdia i SDP i Verds gairebé desapareguts

Tot i no arribar a l’aprovat la tasca dels parlamentaris, el Consell General és la institució més valorada de les set que se citen. A l’altre extrem s’hi situen els Coprínceps. I entre l’un i l’altre cal trobar-hi els comuns, la Justícia, el Govern, els polítics i els sindicats. Tot plegat en un mar de dubtes d’interès per la política molt relatiu però que, no obstant això, ha crescut una mica respecte de la darrera consulta. Això sí, molt lleugerament. Al cap i a la fi, al Principat hi ha una tradició molt arrelada de no mobilitzar-se mai massa fins que no s’acosten els comicis. I per a les eleccions encara no hi ha data clara.