Tribunals

La Batllia implica dues interventores de Govern en el desgavell administratiu i comptable de l’hospital

La declaració de l’exdirector econòmic del SAAS porta la instructora del cas a modificar la situació processal de les dues responsables de la fiscalització de la gestió hospitalària

El SAAS té l'hospital Nostra Senyora de Meritxell com a joia de la corona.. ALTAVEU
El SAAS té l'hospital Nostra Senyora de Meritxell com a joia de la corona. | ALTAVEU

Toni Solanelles

La batlle que instrueix el cas del ‘desgavell del SAAS’ considera formalment que dues interventores de Govern podrien haver tingut responsabilitats en la suposada comissió dels delictes de prevaricació, administració deslleial i malbaratament de fons públics que fins ara s’imputaven en solitari a l’exdirector general de la parapública Lluís Burgués i l’exmàxim responsable econòmic i de recursos generals de la mateixa institució Quirze Font. Justament, la recent declaració d’aquest darrer ha provocat un gir en la instrucció del cas.

La jutge Maria Àngels Moreno ja fa alguns mesos que té sobre la taula l’expedient relatiu a les suposades irregularitats que hi hauria hagut com a mínim durant el mandat Burgués-Font al capdavant del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), que té l’hospital Nostra Senyora de Meritxell com a joia de la corona. Moreno ha unit en una sola causa les diligències practicades per la fiscalia derivades de la documentació facilitada pel propi executiu advertint que a parer seu sols hi havia hagut irregularitats administratives i la querella criminal que a mode d’inventari de totes les anomalies detectades pel Tribunal de Comptes va interposar contra persona desconeguda el Partit Socialdemòcrata (PS) els darrers dies de febrer.

Moreno va encausar Lluís Burgués i Quirze Font en considerar-los sospitosos de ser els autors dels delictes que s’intueix que hi pot haver rere tot el desgavell que ha envoltat els darrers anys la gestió del SAAS, amb contractacions anòmales, adjudicacions suposadament realitzades sense els justificants necessaris o adquisicions de material -ambulàncies, per exemple- a preus superiors del que establien les taxacions de què es disposaven, algunes encomanades pels venedors mateixos. En aquest marc, la instructora hauria rebut com a mínim la declaració de Burgués i Font en qualitat d’encausats i de l’actual director general del SAAS, Josep Maria Piqué, com a testimoni.

Les dues responsables tècniques dependents del ministeri de Finances havien de declarar divendres en seu judicial en qualitat de testimoni

La batlle també preveia interrogar aquest divendres, segons les fonts consultades, la interventora general del Govern i la interventora delegada davant el SAAS. Moreno tenia intenció d’escoltar les dues persones designades pel ministeri de Finances per fiscalitzar els comptes públics en general i de l’hospital en concret en qualitat de testimoni. Però arran de la declaració oferta per Quirze Font el dia abans, és a dir, dijous, la jutge va decidir suspendre la cita prevista amb les interventores i modificar la seva situació processal passant-les de testimonis a encausades. Formalment, això vol dir que sospita que haurien pogut participar en la comissió dels delictes que s’estan investigant.

Les fonts consultades, però, també han remarcat l’altra consideració que es pot atribuir a l’encausament (la figura jurídica andorrana més similar a la ja degrada imputació de l’ordenament espanyol) d’una persona en un cas judicial: oferir-li més drets i garanties processals. En efecte, un testimoni no gaudeix d’assistència legal, una circumstància que és obligatòria de què en disposi un encausat. Alhora, un testimoni està obligat a dir la veritat a risc que de no fer-ho i ser enxampat se’l pot acusar d’un delicte. En canvi, un encausat es pot negar a respondre preguntes i, fins i tot, pot no dir tota la veritat o, directament, mentir. En qualsevol cas, el que és clar, segons les fonts, és que Quirze Font va repartir a tort i a dret i hauria recordat que tota la seva gestió quedava a l’empara de les interventores públiques.

Font, l’home sobre el qual se centren totes les mirades en relació a les ‘maniobres’ com a mínim poc clares al capdavant del SAAS, hauria prestat declaració davant Moreno durant unes sis hores, segons les fonts consultades. I com Burgués ja hauria fet amb anterioritat, però posant-hi encara més èmfasi, s’hauria anat espolsant la responsabilitat o, com a mínim, l’hauria derivat cap a altres persones que legalment i orgànicament participen d’una manera o altra de la gestió de l’ens públic. Així, segons les fonts, els dos encausats inicials haurien recordat en moltes ocasions que la seva gestió o bé partia o bé acabava sent sempre avalada pel consell directiu del SAAS (que lideraven al seu dia la ministra Cristina Rodríguez i el director general de Salut Josep Maria Casals), on Burgués hi tenia veu però no vot i Font ni tan sols hi figura.

Quirze Font, al llarg d'un interrogatori que va durar unes sis hores, va repartir a tort i a dret i va passar tanta responsabilitat com va poder

L’interrogatori de Quirze Font hauria estat força minuciós segons els consultats i d’algunes de les presumptes anomalies n’hauria desviat l’atenció cap a les responsables de la intervenció general del Govern que tenen ascendència vers el SAAS. D’aquí que finalment, la batlle Moreno decidís canviar la situació processal de les dues expertes del departament adscrit al ministeri de Finances i les emplaci a respondre més endavant les seves preguntes. Tant les explicacions de Font com l’encausament de les interventores hauria causat un enorme malestar en diferents fronts governamentals, que ho trobarien fora de lloc i no justificat sota cap concepte.

Altres fonts properes a les defenses dels dos primers encausats han assegurat que un organisme com el SAAS no es pot pretendre gestionar a l’empara d’una legislació com la de la contractació pública atès que hi ha massa decisions que s’han de prendre amb urgència i sense cap mena de previsió. I que el que cal és que s’adapti el marc normatiu a les necessitats d’un ‘monstre administratiu’ com resulta ser el SAAS per un país com Andorra. Aquesta visió, però, no és gens compartida per moltes altres fonts. De fet, la pròpia fiscalia, i contradient les pretensions inicials del Govern, hauria detectat indicis de delicte en algunes de les actuacions de l’antiga direcció del SAAS i per això hauria acabat traslladant l’expedient a la Batllia.