"Les estacions andorranes han estat pioneres en la prevenció de riscos laborals"

Una de les conclusions d’aquesta tesi doctoral és que les estacions andorranes han estat pioneres en la protecció dels riscos laborals.

Abans que s’implantés la llei 34/2008 les estacions van fer molta feina per implementar moltes de les accions per controlar sinistres,  o per fer les avaluacions de risc dels treballadors. Ja va fer una feina molt important prèviament a la promulgació de la llei de seguretat i salut laboral.

A Andorra hi ha molts accidents laborals. També a les estacions d’esquí?.

Andorra té un número considerable d’accidents laborals sobretot si ho comparem amb les xifres dels països del nostre entorn. A nivell de pistes és molt similar a Espanya i França. El perfil  de l’accident del treballador de pistes és molt semblant;  les extremitats superiors, les contusions a l’esquena.

" A Andorra està molt relacionada la massa salarial amb el número d’accidents"

Ha estat treballant sis anys en aquesta tesi doctoral.  Com va sorgir el tema?.

Havia estat infermera molts anys a urgències i la meva tasca principal era l’atenció urgent medicalitzada, el SUM.  L’accident que més m’impactava en aquella època era el laboral. Perquè és imprevist i té un gran impacte a nivell de despesa econòmica de país. Té molt impacte també a nivell familiar. És un trauma molt important perquè afecta a tota la família i, també, a nivell individual. Hi ha lesió i els mesos de baixa. És una pèrdua molt sistèmica. Quan estava a urgències va coincidir amb una etapa de molts accidents laborals de construcció i el meu pare era encarregat d’obra.  A Andorra està molt relacionada la massa salarial amb el número d’accidents. Quan augmenta la massa salarial, augmenten els accidents i quan disminueix, baixen els accidents. Quan sortia en una emergència mèdica sempre tenia por de trobar-me al meu pare. En aquells anys, els accidents a les obres eren una sortida d’emergència força habitual.

Manca cultura preventiva?

Sí, manca cultura preventiva ja sigui per l’accident laboral, per l’accident domèstic, l’accident de trànsit. Per això en el meu treball estudio també la percepció del risc. En aquesta àrea geogràfica i fins a la zona del Mediterrani hi ha un percepció del risc més baixa comparada amb altres països.

"Volem conèixer quina és la percepció que té el treballador en relació als riscos "

Cal reforçar l’avaluació de riscos laborals que fa el tècnic de prevenció amb la perspectiva i el coneixement del treballador?

Aquesta és una de les conclusions de la tesi. El treballador és el que fa aquella feina de manera diària. A pistes hi ha feines molt especialitzades com la manipulació d’explosius, temes d’exposició solar,  l’atenció al client amb els monitors, la mobilització de persones, i els pisters.  El treballador és el que domina aquella feina i és molt important que tingui molta comunicació amb el tècnic de prevenció de riscos laborals. Estudiem tres angles en aquesta recerca. Per una banda, volem conèixer quina és la percepció que té el treballador  en relació als riscos que l’envolten;  quines són les seves pors en relació al risc. Ens interessa l’opinió del tècnic de riscos laborals; quina és l’avaluació de riscos que hi ha en una estació d’esquí, i quin és el grau d’implicació de l’organització, quin es el sistema de gestió en seguretat i salut laboral que implementa en aquella estació. Tota aquesta barreja fa que es millori la comunicació a l’hora de formar els treballadors, que els treballadors estiguin més implicats en aquesta reducció de la sinistralitat laboral. En definitiva, que la gestió empresarial sigui més adequada.

També hi ha baixes temperatures i oscil·lacions tèrmiques.

Les baixes temperatures és un altre risc que pateixen els treballadors de les estacions. No només parlem del que som monitors i tècnics de pistes. També parlem de tota l’àrea d’administració i tota l’àrea de restauració. A l’estudi ho toquem tot.  En l’apartat tècnic hi entrarien els nivocultors, maquinistes o pisters. Sense oblidar que hi ha personal que ha de treballar de nit o de matinada, manipulant electricitat o aigua i treball en altura. A les pistes han tingut més cura en la seguretat que en la resta de sectors.

"Els treballadors estan molt compromesos amb les estacions d’esquí i els agrada molt aquesta feina"

A les estacions d’esquí també destaca molt el compromís del treballador amb l’empresa.

És molt elevat. Els treballadors estan molt compromesos amb les estacions d’esquí i els agrada molt aquesta feina. Hi dediquen moltes hores i estan molt compromesos amb les dues marques, Grandvalira i Vallnord.  Això és un tema que s’ha de cuidar perquè és un punt positiu per a l’organització. Els treballadors estan molt contents, els agrada la feina que és molt específica, i no qualsevol  serveix per treballar en una estació d’esquí. La gent que treballa és perquè veritablement li agrada. La gent que no li agrada no aguanta ni quatre dies.

Hi ha també una fidelitat a l’empresa.

Entre els treballadors temporers n’hi ha molts que repeteixen, es veu clarament en el perfil de la mostra. L’estació funciona amb un bon sistema gestió amb respecte per a  la salut laboral.. No són empreses estàtiques, sempre volen millorar. Sempre hi ha novetats a les estacions. Tenen una gran capacitat d’innovació. Hi ha 2.200 treballadors i sempre hi pot haver algú que no estigui content. És normal. La seguretat és una prioritat per a les estacions. L’esquí és un sector clau per a l’economia del país. El sector de l’esquí té un pes molt important en el PIB del país. Hi ha estudis  que, en un escenari conservador, representa més de 400 milions d’euros  segons un treball del 2014. He posat l’accent a les estacions d’esquí però la meva inquietud és a  nivell de sinistralitat laboral a tot el país. Hi ha una massa salarial de 44.000 treballadors i uns 4.000 mil accidents amb el que tot això implica amb la despesa que suposa.

Ha tingut facilitats per part de les estacions per fer la tesi?

Totes. No és evident que deixin entrar a una doctoranda  i a tot arreu em van donar permís per entrar i poder parlar amb els treballadors. Vaig fer entrevistes directes i cada una durava entre un quart d’hora i 20 minuts a 313 treballadors i tot han estat facilitats. M’han donat les dades de sinistralitat de les estacions. Aquí veus el nivell de transparència que tenen també.