Què l’ha impulsat a presentar la seva candidatura?
De l’any 2006 a l’any 2010 vaig formar part del consell d’administració en representació dels assalariats, moment en el qual -per dir-ho d’alguna manera- es va nacionalitzar la Caixa Andorrana de Seguretat Social amb la Llei 17/2008. Va ser una etapa molt important i amb grans canvis, on des de l’òrgan s’argumentava als legisladors (a la comissió ad hoc que es va crear al parlament) les repercussions de les modificacions que volien dur a terme. Actualment, es torna a viure una situació similar, per poder donar seguretat a la viabilitat del sistema de pensions. I això ens ha motivat a presentar-nos; per poder seguir-ho des de dins, per poder donar el nostre punt de vista com a treballadors assalariats i per poder transmetre al nostre col·lectiu tots aquests possibles canvis.
Dins del marc de les prerrogatives que atorga la Llei 17/2008 al Consell d'Administració de la CASS en el seu art. 47; quines accions realitzareu per fer aportacions pels treballadors?
L’article 47 fa referència a les competències generals de funcionament, atorgades al consell d’administració. L’article 55bis, a l’apartat 3 és més específic perquè diu literalment que “els membres elegits en representació dels col·legis electorals descrits a l’article 44 actuen com a intercessors entre el col·lectiu al qual representen i el consell d’administració. D’acord amb aquesta funció, plantegen (...) els dubtes i peticions d’informació de caràcter general que els hi trameten els assegurats i cotitzants (...) i comuniquen a aquests darrers les respostes o informació”. La nostra forma de treball, per tant, vol ser una continuïtat d’una feina que ja vaig tenir l’honor de poder fer; és a dir, estar disponibles per les persones que formen part del nostre col·lectiu d’assalariats, per poder-los atendre i assessorar en tot allò relatiu a la CASS. Per a poder-ho dur a terme necessitarem un espai on poder trobar-nos amb els cotitzants que necessitin contactar amb nosaltres i així ho farem si aconseguim guanyar. Aquesta tasca la realitzarem durant el nostre temps de lleure, tant en Lluís com jo mateix. També tenim previst reunir-nos amb la figura del defensor de l’afiliat per saber quina feina s’està fent a la CASS, a partir dels informes rebuts per aquesta institució.
“Des del consell d’administració es donen suggeriments i recomanacions, i aquest és el paper que ens toca fer als membres, cadascú intentant aportar el millor pel seu col·lectiu”
Uns representants en minoria al Consell d'Administració de la CASS, quin pes específic poden tenir per influir en alguna decisió?
Nosaltres pensem que tota feina feta amb criteri, amb humilitat i amb constància sempre és positiva i, per tant, no es tracta tant de pes sinó de diàleg. A més a més hem de recordar que la CASS no és la institució que fa la Llei sinó que és l’encarregada d’aplicar-la. Qui fa la Llei de la Seguretat Social és el Consell General i una vegada aprovada entra en funcionament; des del consell d’administració es donen suggeriments i recomanacions, i aquest és el paper que ens toca fer als membres, cadascú intentant aportar el millor pel seu col·lectiu.
Sent l’única elecció al país on tothom pot votar, sigui quina sigui la seva nacionalitat, com s'explica que a cada elecció creixi el nombre de llistes i tinguem una participació tant baixa?
Crec sincerament que en aquest aspecte tothom te la seva part de culpa. Per un costat la ciutadania s’acomoda a no utilitzar els seus drets a participar en els comicis, decebuda per la manca d’informació de la feina que han pogut fer les persones que han estat presents al consell d’administració. I per altra banda, les persones que han estat ocupant un càrrec no han sabut difondre la seva tasca mentre han estat formant-hi part. Sigui com sigui, el fet que hi hagi més llistes, és prou esperançador per creure que la participació pot ser més important.
La CASS continua sent propietat dels cotitzants o és un instrument financer del Govern amb un botí de milers milions d'euros?
Segons el meu entendre, i ja ho vaig dir en el seu temps, la Llei del 17/2008 va ser el primer pas per nacionalitzar la CASS. Recordo perfectament que al seu dia, es va fer fora del sistema de la Seguretat Social als cotitzants voluntaris sense activitat laboral i, en canvi, van obligar a cotitzar-hi qualsevol persona que tingués activitat laboral que fos empresària. La CASS és propietat de l’Estat i l’Estat ho som tots els ciutadans que paguem les cotitzacions i els impostos; per tant és responsabilitat del Govern i del Consell General assegurar-ne la viabilitat a curt, mitjà i llarg termini.
Quines millores operatives de la CASS creu que s'haurien d'implementar per funcionar millor?
En aquest aspecte cal entendre que una cosa és el funcionament intern a nivell operatiu de la CASS, cosa que no coneixem exactament per a poder valorar-ne les mancances o millores a fer, i altra cosa és a nivell exterior quant a servei a l’assegurat. En aquest últim aspecte, és bàsic parlar amb la figura del Defensor de l’afiliat per poder començar a pensar en les millores a fer. La complexitat de la CASS fa que sigui molt difícil poder resumir les passes a fer i n’estic segur que tot això va en funció dels diferents departaments; és a dir, l’atenció al públic deu tenir unes característiques diferents de les del servei d’inspecció administrativa o a la de l’àrea de control mèdic.
Quina valoració fa de les propostes presentades per a la reforma del sistema de pensions?
Així a “grosso modo” se’ns fa molt difícil d’entendre l’augment de l’edat de jubilació, quan sabem la dificultat que existeix pels més joves de trobar una feina. Tampoc acabem de veure just que l’augment de cotitzacions hagi de ser més elevat per la part de l’assalariat que per la part de l’empresa. De totes maneres, per ser sincer, crec que primer cal que ens expliquin ben bé els últims estudis actuarials, a partir dels quals els legisladors hauran de prendre les decisions escaients per garantir la viabilitat del sistema i, en tot cas aleshores, poder argumentar més acuradament el nostre punt de vista.
Quines altres mesures proposaria per reformar el sistema de pensions?
Com he dit anteriorment, crec que és molt important tenir tota la informació necessària d’aquests estudis actuarials, per poder saber exactament la realitat a curt, a mitjà i a llarg termini. No obstant, penso que cal tenir en compte el tipus d’activitat laboral que s’ha tingut al llarg de la vida, perquè no totes són iguals i de ben segur que hi ha algunes que reporten més desgast físic que altres.
“Una reforma consensuada del sistema de pensions seria el millor que ens podria passar i de fet no és altra cosa que voluntat política”
És realment factible una reforma consensuada?
Vull pensar que sí. Crec que seria el millor que ens podria passar i de fet no és altra cosa que voluntat política. Torno a recordar que en aquest aspecte la CASS no n’és la responsable; els responsables són els legisladors. A mode d’exemple tenim el regne d’Espanya, quan en el seu dia es va fer el Pacte de Toledo, per consensuar el tema de la Seguretat Social amb totes les forces polítiques i socials.
Caldria una consulta a la ciutadania per validar la reforma?
A nosaltres personalment ens agrada que qualsevol canvi legislatiu important es pugui consultar a la ciutadania i aquest s’ho val. Ara, em sembla que si dins de la mateixa Llei no està previst que se sotmeti a referèndum, difícilment això pot passar. Tampoc sé si a nivell jurídic o constitucional cal modificar algun apartat que ho pugui fer possible. Una vegada més ens tornem a trobar davant d’una voluntat política, i poca cosa pot fer-hi la CASS; seran els legisladors que decidiran si volen consultar al poble, o no.
Comentaris (2)