Un informe jurídic de Liberals d'Andorra "reprova" l'actuació dels síndics en el 'cas Meritxell Mateu'

Comentaris

Un informe jurídic de Liberals d\'Andorra \"reprova\" l\'actuació dels síndics en el \'cas Meritxell Mateu\'
Un informe jurídic de Liberals d\'Andorra \"reprova\" l\'actuació dels síndics en el \'cas Meritxell Mateu\'

La comissió d’Afers Jurídics de Liberals d’Andorra ha elaborat un informe per contrarestar un treball similar dut a terme pels serveis jurídics del Consell General. En virtut de l’estudi que està previst que es faci arribar a Sindicatura, Liberals considera que l’actuació dels síndics en el ‘cas Meritxell Mateu’ “s’aparta d’allò que caldria exigir institucionalment, que no és altra cosa que l’actuació rigorosa i d’estar a l’altura de les circumstàncies”.

Sindicatura va encomanar un informe als seus propis serveis per comprovar si el fet que Mateu hagués treballat per compte privat essent consellera general a dedicació exclusiva suposada alguna anomalia. El resultat d’aquest treball venia a dir que no hi havia problema perquè tots els consellers generals, tinguin la dedicació que tinguin a la tasca política, tenen les mateixes obligacions, i que, a més, no hi havia una incompatibilitat manifesta.

L’informe dels Liberals, però, lamenta que el treball jurídic oficial obvia el fet que al seu dia la junta de presidents del Consell va prendre l’acord que establia que “malgrat que els consellers generals tenen els mateixos drets i obligacions (article 53 de la Constitució), aquells que per la raó que fos volguessin dedicar-se en exclusiva al Consell General ho podien fer, i això tenia com a recompensa un salari superior a la resta (3.500 euros per 13 pagues)”.

Entén, doncs, la comissió jurídica de Ld’A que malgrat no haver-hi formalment ni polítics professionals ni diferències legals entre els consellers, el fet que es reconegués la figura del parlamentari a ple temps sí que ha de suposar unes obligacions. La primera, establerta també per la junta de presidents, és comunicar a l’inici de cada mandat quins són els consellers de cada grup que es dedicaran de ple a la tasca parlamentària, essent possible que un màxim d’un terç de l’equip ostenti aquesta dedicació. També s’entén que si hi ha algun canvi en la situació dels parlamentaris s’ha de comunicar degudament.

Per tant, diu l’informe de Liberals, “un comportament parlamentari digne hagués estat que la senyora Meritxell Mateu informés al seu president de grup parlamentari i aquest, posteriorment, informés la junta de presidents perquè, a diferència del que diu l’informe (dels serveis jurídics del Consell), sí existeix una clara obligació que deriva d’un acord pres en la junta de presidents”.

El treball de la comissió jurídica liberal lamenta que l’informe encarregat per Sindicatura sigui extremament restrictiu i “reprova” que dit informe no pretengui fer res més que avalar l’actuació dels síndics. El que en cap cas fa Liberals des del punt de vista jurídic és reprovar l’actuació de la consellera, diu l’informe, que també deixa clar que s’està modificant el Codi Penal per tal que reculli més concretament qüestions com el tràfic d’influències.

“Els síndics generals -diu l’informe de Liberals d’Andorra- no poden limitar-se a encarregar un informe i quedar-se per all aixoplugats creient que la seva missió s’ha complert. Aquest informe no podia ometre els articles 7, 15 i 86 del Reglament del Consell General (RCG), que permetrien als Síndics Generals demanar explicacions a tot conseller que s’aparti de la missió que té encomanada, per després prendre aquelles decisions que s’escaiguin i, posteriorment, informar-ne a la junta de presidents o a l’òrgan que toqui.”

I encara afegeix més: “Sense dubte, formen part de les obligacions dels síndics generals vetllar perquè els treballs de la cambra es realitzin amb normalitat, sense pressions, pertorbacions o influències partidistes interessades, evitant, en la mesura del possible, que no s’exerceixi cap influència aprofitant situacions de ‘prevalença’ dels càrrecs o de qualsevol altra situació derivada de la relació personal o jeràrquica per aconseguir una finalitat específica (art. 8 RCG), i que pugui generar directament o indirectament un benefici econòmic per a l’autoritat o per a un tercer”.

Comentaris

Trending