El judici es va celebrar el passat abril i va quedar clar que, almenys l’exparella, estava ja molt cansada de reclamar els diners que el pare havia de passar a la seva filla: 500 euros mensuals, a banda de la meitat de les despeses extraordinàries. Des del 2007, any de la separació i l’acord de divorci, els impagaments havien estat la norma habitual. Com a màxim, va lamentar la mare durant el judici, hauria abonat 5.000 euros, quan la quantitat real, al llarg de tot aquest temps, superaria els 80.000, segons les peticions fetes a la vista per les advocades que la representaven.
L’excusa esgrimida pel processat, condemnat anteriorment en diferents ocasions, era que, durant bona part d’aquest temps, no va tenir un treball fix. Va al·legar que el seu estat físic i mental li havia complicat molt tenir una feina estable. Oficialment, de fet, no en va tenir, tret d’entre 2017 i 2020, quan va ser contractat al comú d’Escaldes.
Per a l’acusació, tant pública com particular, era tot una excusa. Treballar, van apuntar, ho havia fet. En negre. Tot amb l’objectiu de fer veure que no tenia els diners per fer front a la pensió. Ho havia fet, segons es va apuntar, en una planxisteria, però sense declarar. També a una empresa de pintura creada per la seva mare que, tant a Espanya com a Andorra, havia tingut activitat i, per tant, generava guanys.
Fiscalia i acusacions van trobar provat que l’home havia comés dos delictes. Per un costat, obstaculitzar el compliment de resolucions judicials. I, per fer-ho, hauria recorregut a tota una sèrie de maniobres per amagar els diners que cobrava. Per tant, amb un segon delicte: frustració de procediments de pagament, antigament conegut com a aixecament de béns. Tots dos van posar en relleu els antecedents de l’home i van demanar un càstig dur: 30 mesos de presó. Tots ells ferms per part del ministeri públic i en part des de les advocades de la filla i l’exparella.
La sentència s’ha conegut aquesta setmana. I Corts ha optat per donar-li, probablement, una darrera oportunitat. El manté en llibertat, sí; però amb un clar avís: o paga o sí que haurà de trepitjar la Comella. Així, se l’ha condemnat a dos anys de reclusió que queden en suspens sota la condició que l’acusat pagui la pensió a la filla. I almenys durant un termini de quatre anys.
Comentaris (5)