Volen 30 mesos de presó ferma per a un home que fa gairebé 15 anys que no paga la pensió a la filla

Fiscalia i acusació particular entenen que l’acusat acumula tres lustres fent veure que no troba feina estable per evitar abonar els 500 euros mensuals fixats en la sentència de divorci amb la seva antiga parella

El centre penitenciari de la Comella vist des de la Seu de la Justícia.
El centre penitenciari de la Comella vist des de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

No pagar la pensió de la filla pot sortir-li molt car. De fet, pot acabar comportant el seu ingrés a presó. I no pas per poc temps. La fiscalia ha demanat fins a dos anys i mig ferms de reclusió per a un home que durant gairebé quinze anys hauria fet, a l’entendre tant del ministeri públic com de les acusacions particulars mans i mànigues per no abonar els diners de manutenció de la nena, ara ja major d’edat, que va tenir amb la seva antiga parella. I, sobretot, entenen que va fer tota mena de maniobres per ocultar que treballava o que tenia béns que se li poguessin embargar.

El judici va tenir lloc fa uns dies al Tribunal de Corts, però la història es va iniciar molts anys enrere. Fins i tot, amb intervenció del Constitucional, ja que, en el seu dia, la mare de la menor, farta de la lentitud de la Justícia en els procediments oberts contra el seu ex, va presentar un recurs d’empara. I va ser acceptat i resolt de forma favorable. Hi havia hagut, van entendre els magistrats, dilacions indegudes que van vulnerar el dret a un procés de durada raonable.

L’home s’havia dedicat en el seu passat al contraban i la dona entenia que al llarg de tots aquests anys, suposadament sense feina, aquesta activitat l’havia continuat fent; sense que cap dels euros generats revertís en la seva filla

Tot es remunta al 2004. Llavors, l’home es va casar amb la que ja era mare de la seva filla. Segons es va explicar a la vista, s’havien conegut fa anys i van començar a mantenir una relació, si més no, d’una forma curiosa. El processat es dedicava llavors al contraban de tabac i va ser enxampat a França. La qui posteriorment va ser la seva dona el va ajudar a quedar en llibertat. Justament, una de les sospites que es té i que es va posar en relleu en la seva declaració és que l’acusat, al llarg d’aquests gairebé tres lustres, hauria continuat fent aquesta activitat, que “evidentment no es pot declarar a la CASS”, per viure, al mateix temps que suposadament el seu estat físic i mental impedien que trobés cap feina estable.

La relació va durar uns anys, però el 2008 tots dos van acceptar una sentència de divorci que establia una pensió de 500 euros mensuals, a banda de la meitat de les despeses extraordinàries, a favor de la filla. L’acord, però, gairebé no s’ha complert mai. En tots aquests anys, segons la dona, “com a molt haurà pagat 5.000”. De fet, aquesta contínua desobediència ha comportat al processat fins a tres condemnes prèvies, via ordenança penal, per incomplir resolucions judicials.

Uns antecedents dels quals l’home no es recordava. A preguntes del magistrat que presidia el Tribunal, Josep Maria Pujuan, va assegurar que no en tenia. Pijuan li va recriminar i no es va estar de pronunciar una frase que pot ser un mal auguri per al processat: “Potser, al final, la gent se n’adona quan ha entrat a la presó”.

El processat va assegurar que durant tots aquests anys el seu estat mental i físic l’ha impedit trobar una feina estable i que era la seva mare qui l’havia ajudat en nombroses ocasions

Per cert, aquestes preguntes les va fer el magistrat a demanda del fiscal. I és que el processat va deixar clar que no tenia intenció de respondre a l’interrogatori ni del ministeri públic ni de cap de les dues advocades que formaven l’acusació en nom de l’exparella i de la filla. Totes dues lletrades van voler formular-les -recordant la forma de fer d’Alfons Alberca en el judici pel ‘cas BPA’. En aquesta ocasió, Pijuan va decidir que les posessin per escrit i que s’incorporaven a la causa.

A qui sí que va respondre el processat va ser al seu advocat. Va voler justificar que el seu estat físic i mental li havia complicat molt la recerca d’una feina estable. Entre 2007 i 2017, de fet, no n’hauria tingut. Almenys no pas oficialment. És molt complicat. Amb una certa edat, laboralment ja no et volen. I també el fet de no tenir estudis afecta”, va explicar. Del 2017 al 2020 sí que hauria tingut feina, al comú d’Escaldes, però va continuar sense pagar. En definitiva va acceptar que no havia abonat gairebé mai la pensió, però que el motiu era perquè no tenia diners.

La versió, però, va ser contradita de forma clara per les declaracions de la mare, també amb el suport del fiscal. Entenien que, treballar, al llarg tots aquests anys, ho havia fet. En negre. Sense constar oficialment a la CASS. Tot amb un objectiu: no pagar. Ho hauria fet, per exemple, en una planxisteria. L’acusat va admetre que hi havia donat un cop de mà a un amic, però va assegurar que mai hi va estar de forma fixa. Des de març, també va reconèixer, estaria contractat per una empresa de pintures creada per la seva mare. Les proves presentades per les acusacions, però, demostrarien que feia anys que, fos a Espanya o Andorra, aquesta societat ja tenia activitat i, per tant, generava diners.

Un darrer element posat sobre la taula va ser el cotxe que tenia l’home. Oficialment, havia estat embargat per la Justícia perquè servís per pagar part del deute. Segons la versió del processat, el cotxe, arran d’un accident, va ser desballestat a Lleida. Les proves presentades per les acusacions, però, mostraven que s’havia posat a la venda en una popular aplicació de compravendes entre particulars.

Després d’una vista de més de cinc hores, per a la fiscalia i les acusacions no hi havia dubte. Durant anys, i tot i tenir “capacitat per fer-ho”, el processat havia incomplert de forma sistemàtica el pagament de la pensió. I això ja suposa un delicte: obstaculitzar el compliment de resolucions judicials. Però, a més, per fer-ho, havia fet tota una sèrie de maniobres per amagar els diners que sí que cobrava treballant. Un exemple seria la decisió d’un batlle el 2016, desestimant la petició per rebaixar la quantitat que havia d’abonar mensualment. “Ja llavors va quedar clar que treballava, però en negre”, va afirmar. Per tant, també hi havia un altre delicte: frustració de procediments de pagament. És a dir, el que antigament es coneixia com a aixecament de béns.

En total, al llarg d’aquests gairebé quinze anys, hauria deixat d’abonar a la seva filla més de 80.000 euros

Per això, i vist que el cas és “excepcional” pel llarg temps sense pagar i perquè “tindrà valor en la prevenció general del dret penal”, el fiscal va demanar que el càstig fos dur. 30 mesos de presó, tots ells ferms. Les acusacions també es van mostrar partidàries que, almenys, una part de la pena fos ferma. Que hagués d’entrar a la Comella. També, van reclamar una elevada indemnització. Bé, bàsicament, l’abonament de totes les pensions que hauria d’haver afrontat. En total, gairebé 80.000 euros.

De fet, la possibilitat d’entrar a la presó la va veure propera l’home durant una estona. L’advocada de l’acusació particular en el procés penal va demanar el seu ingrés immediat vist que hi havia risc de fuga, que continuaria sense pagar i, per tant, reincidit en el delicte, i, també, que existia “alarma social”. En certa forma, el va salvar que, consultat sobre la qüestió, el fiscal va entendre que no era necessari: “és andorrà i es podria demanar la seva extradició si fugís del país i avui s’ha presentat al judici”.

Per la seva banda, l’advocat defensor va admetre que hi havia, novament , un delicte d’obstaculitzar resolucions judicials, ja que no es pagava la pensió. En canvi, entenia que no existia el d’aixecament de béns. “No té pisos, no té estalvis. Està fora del sistema”, va afirmar. Tot i això, sí que va apuntar que, si se l’acabava condemnant, la presó no era pas la solució. “Per la filla és millor que treballi i que pagui la prensió que no que el tanquin i no tingui cap salari”, va argumentar.

Etiquetes

Comentaris (5)

Trending