L’auditor, que també ha manifestat que no hi havia un control adequat per part de la CASS, ha explicat que ja als voltants del 2015, “el Tribunal de Comptes va dir que quan hi havia tanta operativa de grans quantitats de diners allò podia propiciar que hi hagués apropiacions indegudes”. Per aquest motiu, es va recomanar a la parapública que no s’efectués cap més pagament en efectiu i que es busquessin altres mètodes.
L’informe que va efectuar l’expert comprenia el període d’entre el gener del 2017 i el maig del 2018, i va consistir a revisar totes les operacions que s’havien fet per sobre dels 60 euros. Es calcula dins d’aquest límit temporal i el mínim econòmic que l’acusada hauria sostret 246.000 euros, i es va constatar que les sostraccions venien de temps enrere. L’auditor s’ha mostrat dur i ha assegurat que no hi havia un control adequat per part de la CASS: “Si ho va poder fer durant el temps que s’ha determinat és perquè els controls no van funcionar”.
Quan els treballadors de l’àrea control administratiu es van adonar que alguna cosa no funcionava van començar a comprovar tots els rebuts i ingressos i van alertar a la direcció
Al llarg del matí també han declarat cinc persones que treballaven a l’àrea de control administratiu de la CASS sota la coordinació de l’acusada. Aquests han declarat que “era una bona professional” i una persona empàtica i que no tenien cap queixa més enllà dels fets que van descobrir l’any 2017. Precisament van ser aquest grup de persones els que es van adonar que alguna cosa no funcionava quan una de les treballadores, que havia cobrat un pagament en efectiu per un import gran, va veure que aquells diners no hi eren. Rapidament es va posar en contacte amb el departament de comptabilitat que li van confirmar que aquell pagament en efectiu no constava, i li va comentar la situació a la processada: “Em va dir que ja se’n cuidava ella i quan ho vaig tornar a mirar vaig veure que s’havia cobert amb els diners d’un altre compte”. Quan li va demanar a la seva superior que havia passat, l’acusada ho va atribuir a què s’havia equivocat declarant.
Vista la situació, la treballadora ho va comentar amb els seus companys de feina i durant dues o tres setmanes van estar guardant-se una còpia de tots els rebuts dels diners en efectiu que els entregaven els deutors i després comprovant si s’havien ingressat a la caixa correctament o no. Durant aquest temps de control van poder calcular que els últims mesos s’haurien extret uns 20.000 euros, així que van decidir posar-ho en coneixement de la direcció.
Arran d’això van començar les investigacions i el peritatge de la CASS va determinar que l’import que s’hauria apropiat la dona era d’uns 457.000 euros, una xifra que van comptabilitzar després d’analitzar els moviments i determinar quins havien tingut una apropiació indeguda i descartant totes les intervencions on no hi havia cap sospita de manipulació. La xifra sostreta segons la fiscalia, però, seria superior arribant als 476.254 euros, després d’analitzar els moviments d’entrada i sortida de la processada del bingo, els moviments bancaris i el que es gastava a l’interior de la sala.
Recordem que el modus operandi de la dona era apropiar-se els diners en efectiu que els deutors pagaven a la CASS, i després tapar-ho eliminant o reduint a través del sistema informàtic el recàrrec de les transferències que feien altres declarants. Un dels afectats, segons ha explicat l’expert aquest matí hauria estat la BPA de qui la cap de l’àrea de control administratiu de la CASS hauria utilitzat una transferència que es va fer de 14.000 euros per tapar els diners sostrets. Així mateix, també feia servir les quantitats superiors que alguna entitat, com Morabanc, tenia a la CASS, i amb aquest excedent de diners saldava el deute. D’aquesta manera va aconseguir amagar durant uns vuit anys la seva activitat delictiva.
L’acusada, que no va negar els fets, va assegurar que la quantitat que havia sostret era “a molt tirar uns 120.000 euros” i que hauria estat la seva forta addició al bingo el que l’hauria portat a cometre aquesta sostracció. La ludopatia que tenia era tan gran que entre el 2004 i el 2018 va visitar unes 3.500 vegades la sala de joc.
La fiscalia li demana vuit anys de presó, mentre que la defensa demana que es quedi en tres anys dels quals només ferm el primer, que ja el va complir en situació de presó preventiva. Des del moment de la seva detenció, ara farà set anys, la dona es va sotmetre a un tractament per l’addicció al joc que va durar tres anys i des d'aleshores no ha tornat a entrar en una sala d’atzar.
Comentaris (2)