La fiscalia li demana una pena de vuit anys de presó per haver-se quedat en uns vuit anys uns 476.254 euros de la CASS mentre ocupava el càrrec de responsable d’Inspecció. Segons el que ha declarat aquesta tarda l’auditor de comptes i pèrit de la CASS, el modus operandi de la dona tenia un funcionament molt clar: “Necessitava dos deutors, un que pagués amb transferència i un altre en efectiu”, ha explicat. Quan els tenia, imputava el pagament de l’empresa que havia pagat mitjançant la transferència eliminant el recàrrec a través del sistema informàtic i ho utilitzava per cobrir els diners que havia sostret de l’altre deutor que li havia entregat en efectiu, de tal manera que el que s’havia pagat en efectiu quedava pagat mentre que els diners de la transferència quedaven desquadrats.
“L’operació que efectuava era una forma avançada per ocultar-ho perquè el compte que es quedava desquadrat era difícil de controlar”, ha explicat el pèrit. I per què passava això i no saltaven les alarmes? Doncs perquè les empreses que feien les transferències acostumaven a fer imports anuals i el mecanisme de control no estava automatitzat i requeria una expertesa vist el gran volum de les transaccions i, per tant, s’havia de fer manualment i cas per cas, ha detallat la directora d’administració i finances de la CASS.
Va ser el 2017 -un any abans de la detenció- que un dels inspectors de l’entitat va detectar moviments sospitosos, així com alguna incidència amb algun deutor que havia fet el pagament. Arran d’això, la directora d’administració i finances va començar a investigar els fets per determinar les intervencions que estava fent l’acusada. “Hi havia alguns declarants que tenien intercalats els deutes amb altres deutors i que no estaven vinculats”, ha explicat, i per aquest motiu, va començar a revisar de manera manual cas per cas per veure si corresponien els comptes que havien pagat amb efectiu amb els diners que s’havien ingressat a la caixa de la CASS.
Un pèrit de l’entitat es va encarregar de controlar i analitzar els moviments i determinar quins havien tingut una apropiació indeguda i es van descartar totes les intervencions que eren legítimes i que no hi havia cap sospita de manipulació. El pèrit va fer un càlcul i va determinar que l’import defraudat era d’uns 457.000 euros. Recordem que l’acusada no ha negat els fets, però si que ha assegurat que la quantitat que va extreure era més baixa i que “tirant al màxim arribava als 120.000 euros”.
La xifra defraudada segons la fiscalia, però arribaria als 476.254 euros. Aquest càlcul el van fer estudiant tots els moviments d’entrada i sortida que la dona havia fet de la sala de joc, totes les quantitats de diners retirades del caixer del carrer, així com els imports que retirava del que hi havia a l’interior del bingo. A partir d’aquí, van determinar que en 2.182 visites que hi va fer, no havia retirat diners prèviament, el que fa pensar que portava els diners que havia sostret de la CASS, ja que tant les màquines escurabutxaques com els cartons del bingo, s’han de pagar amb efectiu. La investigació també va permetre calcular que de mitjana la dona es gastava uns 250 euros cada vegada que hi anava, una xifra hauria anat augmentant a mesura que l’addició empitjorava arribant a pagar fins a 600 euros en un dia.
Per calcular l’import extret de la CASS, els investigadors van estudiar tots els moviments d’entrada i sortida del de la dona del bingo, van restar tot l’efectiu que havia extret del compte bancari i es va sumar els ingressos en efectiu no justificables
Del càlcul total que va fer l’investigador de la policia dels diners que la dona es va gastar al bingo, es va restar tot l’efectiu que havia extret del banc i del caixer de l’interior de l’establiment, així com els pagaments que s’havien fet amb la targeta de crèdit; i es va sumar els ingressos en efectiu i els ingressos per la casa de Portugal que no eren justificables, arribant així als 476.254 euros que són els que hauria extret de la CASS. En aquest punt, la defensa de l’acusada ha qüestionat com l’agent de la policia “pressuposava” que els diners extrets al caixer de l’exterior eren per jugar al bingo, pel simple fet que els treia el mateix dia que hi anava. El lletrat apuntava que aquests diners podrien anar destinats a un altre ús com per exemple per guardar diners per ingressar-los al compte bancari de Portugal per fer front a la hipoteca, posant en dubte així l’import que s’ha calculat.
També ha apuntat que no s’havia tingut en consideració que els diners que posava la dona a la sala de joc, no sempre els perdia sinó que també guanyava alguna de les partides. L’agent li ha contestat que, a parer seu, i considerant que a la sala només es podia pagar en efectiu, els diners o ve els portava des de casa o els treia del caixer just abans. A més ha afegit que tenint en consideració la forta ludopatia que tenia l’acusada, està molt clar que els diners que podia guanyar un dia els tornava a invertir per continuar jugant l’endemà, de fet, així mateix ho ha manifestat la dona durant les seves declaracions.
Comentaris (22)