Els fets es van produir quan l’home va recriminar a la víctima que tenia el cotxe mal aparcat, iniciant una disputa entre els dos. Seguidament, el segon va entrar a fer unes compres en una ferreteria de la Massana, i va veure que l’agressor li posava femta dels seus gossos al vehicle. En aquell moment, l’home va sortir agafant una forca de la ferreria per protegir-se en el cas que els gossos reaccionessin malament -eren de races potencialment perilloses- i el va perseguir fins al seu portal. El condemnat va fugir escales amunt deixant els dos gossos solts, i l’home va decidir endur-se un d’ells per portar-lo a la policia i així poder identificar a la persona que l’estava increpant. En aquell moment, l’acusat va baixar ràpidament reclamant-li que li tornés el seu gos, i li va propinar una estocada amb un objecte punxegut que li va impactar al coll i també a la mà.
El Tribunal de Corts el va condemnar a tres anys de presó, dels quals un ferm, i a la prohibició d’entrar en contacte amb la víctima durant un període de 10 anys. Una pena, que el Superior va considerar adient quan l’home va presentar un recurs d’apel·lació, considerant que si bé és cert que les versions de les dues parts sobre els fets ocorreguts són contradictòries i que cap dels testimonis va declarar haver vist directament l’agressió, ni un estri tallant, existeixen altres indicis en què la sentència recorreguda fonamenta la condemna del recurrent com a autor d’un delicte major de lesions doloses causades amb arma.
Concretament, ressalten la inversemblança d’una autolesió, que apuntava durant la vista el condemnat, no donant una explicació lògica sobre com es van produir les ferides de la víctima; o també la inexistència de motius d’aquest falsejar una lesió atès que no coneixia al seu agressor i fins i tot va renunciar a reclamar res. A més, l’informe que va elaborar la policia constatava les lesions de la víctima, els excrements dels gossos al vehicle, i també el fet que l’acusat els va manifestar que no els obria la porta del seu domicili on es va refugiar malgrat sentir-los trucar per tal de no incriminar-se, ni va permetre el registre del seu domicili en recerca de l’objecte tallant o punxant referit per la víctima. Tot això és el que va portar al Superior a desestimar el recurs presentat, i també al Tribunal Constitucional que ha avaluat el recurs presentat per l’home condemnat, per la presumpta infracció al seu dret constitucional a la llibertat i presumpció d’innocència.
El jove considera que no hi havia cap fonament per justificar el seu manteniment en presó provisional durant 10 mesos. “És andorrà i viu a Andorra en un domicili fix de la seva propietat”, s’exposa en el recurs d’empara, tot subratllant que se li haguessin pogut aplicar alguna de les diverses mesures cautelars que es troben en la legislació per assegurar que romangués al Principat, sigui lliurant el passaport o l’arrest domiciliari monotonitzat. També considera que de les actuacions i del desenvolupament de la vista oral “es van donar com a certs fets que no se sostenen en proves”, faltant a la seva presumpció d’innocència; o també un relat de la víctima que, al seu parer, manca de coherència posant d’exemple que l’home sortís amb una forca perquè tenia por dels gossos, però després se n’endugués un.
I que en diu el Constitucional de tot plegat? Doncs, pel que fa al període que va estar empresonat, ressalten que el recurrent ja es trobava en situació de llibertat provisional ben abans de pronunciar-se sobre el fons de l’assumpte, primer al Tribunal de Corts el mes de maig, i posteriorment al Superior al juliol. Pel que fa a la resta d’arguments, consideren que la sala penal del Superior ha examinat amb “deguda cura i força extensió”, tot a la prova practicada i ha conclòs que tot i l’absència de testimonis directes de l’agressió i de l’estri que va causar les lesions a la víctima “existeixen altres indicis que desvirtuen la presumpció d’innocència de recurrent”: la consistència de les declaracions de la víctima, les lesions o la prova medicoforense practicada, entre d’altres. Així doncs, han arribat a la conclusió que la sentència condemnatòria està prou fonamentada als efectes de destruir la presumpció constitucional d’innocència i, per tant, no ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat.
Comentaris (2)