La víctima, de fet, va testimoniar que el condemnat va tallar la corretja d’un dels dos gossos que duia durant la discussió, però això tampoc ha pogut provar-se. “Si volen els porto la corretja, que la tinc a casa sencera”, ha dit A. B. als membres del tribunal. La lletrada també ha fet valdre que el seu client no ha estat considerat “perillós” si s’atenen els informes psicològics que es van presentar durant el judici. La fiscalia, en canvi, ho valora tot des d’un prisma totalment invers.
El ministeri ha recordat, per exemple, que el condemnat va iniciar el conflicte col·locant femta dels gossos als vidres del vehicle de la víctima, que va sortir amb una forca de la ferreteria on es trobava per aturar-lo i demanar-li explicacions (prèviament, A. B. va recriminar a la víctima que havia aparcat en un espai en què impedia el pas de vehicles). Al carrer, condemnat i víctima va enganxar-se en una discussió que els va dur fins al bloc proper on vivia el primer. A l’interior de l’edifici, on les versions són molt confuses, la víctima va agafar un dels gossos d’A. B. (el més gros, de cinquanta quilos de pes) per poder identificar el propietari.
Al carrer, segons la versió de la víctima, el propietari de l’animal el va increpar per aconseguir que li retornés el gos i, presumptament, va ser en aquest moment en què va rebre una ganivetada al coll i a la mà, fets que la fiscalia considera provats (les ferides). A. B. sosté que aquestes lesions se les va fer la mateixa víctima. L’arma no ha aparegut i el ministeri considera que el condemnat va dificultar la feina dels agents per poder trobar-la, ja que no va permetre el registre complet del pis on residia (la policia només va poder accedir a la seva habitació i a les zones comunes; no va poder escorcollar, en canvi, les cambres dels companys de pis). “El comportament d’una persona que es considera innocent no seria aquest”, ha manifestat la fiscalia, que ha recuperat les “condemnes a l’estranger” d’A. B. i la seva involucració en “conflictes socials de manera habitual”. En aquest sentit, la condemna a quatre anys de presó anava acompanyada d’una pena complementària: l’impediment de contactar amb la víctima durant deu anys (“una mesura de protecció contundent”, segons el ministeri, considerant les conseqüències psicològiques de la víctima i les “mostres de menyspreu” expressades per A. B.).
El condemnat, per la seva part, aprofitant el torn de paraula concedit pel tribunal, ha acusat la víctima de ser “un sociòpata” per haver-lo perseguit amb una forca i per haver “segrestat el meu gos”. A. B. ha defensat el seu comportament alterat perquè l’animal “ho és tot”. També ha recordat que ell “no tenia una gota de sang a sobre” i que, si no va deixar entrar la policia inicialment a casa, és perquè va tenir “por”. “Si volen trobar ganivets a casa, en trobaran, lògicament”. Les ferides de la víctima, segons el condemnat, són “compatibles” amb l’autolesió. “Tot Andorra sap que jo soc innocent, sobretot a la Massana”, ha afegit per tancar.
Comentaris (1)